Interessants i bonics fenòmens meteorològics a Taizé

Tornant d’una preciosa setmana a Taizé, toca fer revisió. Una setmana de pregària i convivència amb 159 joves catalans i uns 4000 joves d’arreu del món donen molt de si, també des del punt de vista de la passió per la ciència. D’aquesta manera compartiré algunes de les fotos que vaig poder fer, en ordre cronològic, de diversos fenòmens meteorològics molt interessants, entre ells un especialment intens Arc de Sant Martí.

DSCN4700

Parheli. Taizé, 22/08/13.

DSCN4851

Cirrus vertebratus. Taizé, 23/08/13.

DSCN5041

Arc de Sant Martí doble. Taizé, 24/08/13.

DSCN5043

Arc de Sant Martí. Taizé, 24/08/13.

DSCN5069

Enclusa de cumulonimbus vista des de sota. Taizé, 24/08/13.

Perquè l’experiment més meravellós que podem fer és aixecar el cap i observar la nura que ens envolta 🙂

Més info pels amants dels núvols: http://cloudappreciationsociety.org/gallery/#p=1

Bonica enclusa de Cumulonimbus des de Girona

Va de núvols…

Enclusa de cumulunimbus capillatus incus (Cb inc.) rere el campanar de la basílica de Sant Feliu de Girona. 

Cb

DSCN3957

Ahir al vespre (16/08/13; 18:45 h, GMT+2) des del camí de l’inici del camí del Calvari de Girona.

Recordem que veure una enclusa sobre un núvol de tempesta ens indica que aquest ha evolucionat fins a la tropopausa, passant del Cb Calvus (encara amb forma de coliflor) al Cb Capillatus.

Si la Candelera riu… i què en diu la Marmota Phil?

Si la Candelera riu, el fred és viu. Si la candelra plora, el fred és fora.

Si la marmota veu la seva ombra, 6 setmanes d’hivern; si no veu la seva ombra, la primavera es troba a la cantonada.

Com cada any, pels amants de la meteorologia popular avui és una diada especial. La Candelera, a casa nostra, i la celebració del Dia de la Marmota (Groundhog Day) als EUA, i la més tradicional és la de Punxsutawney (Pennsylvania) amb la marmota Phil.

vrw

Groundhog Day 2005, Punxsutawney (Pennsylvania). Foto, National Geographic.

Estem a punt de poder veure en directe la predicció de la Marmota. Ara mateix, balls, música, focs artificials i diverses actuacions distreuen els centenars de persones que esperen el gran moment. Seguiu-ho al següent enllaç:

MarmotPhil2013

http://www.visitpa.com/groundhog-day-live-stream

Però, què hi diu la ciència? Podem trobar raonament científic darrere les tradicions de la meteorologia popular com la celebració del dia de la Marmota? Segons la tradició americana, si la marmota surt del seu cau i veu la seva ombra (fa sol), tornarà a entrar i així ens indicarà que encara queden “6 setmanes d’hivern”; si pel contrari la marmota surt del cau i no veu la seva ombra (cel ennuvolat), es quedarà a fora fent la predicció de final del fred (“la primavera es troba a la cantonada”). Fixem-nos que el protocol empíric és exactament el mateix que el de la dita catalana. Si fa sol, encara farà fred; si està núvol o precipita, el fred s’ha acabat.

Tot i això, digui el que digui la marmota o el nostre cel (que avui es troba força tapat), potser ens en sortirem més si seguim la previsió d’en Tomàs Molina 😉

Mes info de la celebració del Dia de la Marmota a l’etrada que vaig fer el 2 de febrer de 2011: Candeles i Marmotes. Meteo popular per la Candelera.

Per més info seguiu el hashtag o etiqueta #GroundhogDay al Twitter.

SONY DSC

 

Avui celebrem el 311è aniversari del naixement de Cèlsius. Sí, sí, el de l’escala de temperatura

Avui, tal i com estava anunciat pels meteoròlegs, a tot el país hem notat una notable davallada de les temperatures. Tot mirant el termòmetre, el ferret que m’indica la màxima del qual s’ha quedat més avall que ahir, penso en qui va ser el pare d’aquesta escala de temperatura…

Tot i que la unitat de temperatura del Sistema Internacional és el Kelvin (K), a nivell quotidià (i també científic) fem servir l’escala Celsius i precisament avui, 27 de novembre de 2012, celebrem el 311è aniversari del naixement de l’astrònom suec Anders Celsius.

Celsius va néixer el 27 de novembre de 1701 a Uppsala (Suècia), va ésser professor d’astronomia a la Universitat d’Uppsala i és conegut per l’escala centígrada de temperatures, l’escala Celsius, que va proposar el 1742 mitjançant la presentació d’una memòria a l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Ara bé, encara hi ha qui es pregunta, graus centígrads o graus celsius?

Encara hi ha qui fa servir el terme centígrads, però hem de tenir clar que actualment hem de fer servir el terme graus Celsius (ºC). El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s’inclinà pel terme cèlsius per tal d’eliminar la confusió amb el prefix centi- i reconèixer la tasca del físic Celsius.

Tot mirant el termòmetre, que tota aquesta setmana -tant pel que fa a màximes com a mínimes- quedarà més curt que dies enrere, és d’ésser agraits que recordem -especialment avui- Anders Celsius.

Abrigueu-vos! 😉

Referències i més info:

“La força d’un huracà. Del terrible Sandy a l’esperançador 25-N”. Article al RECVLL de Blanes

S’acaba de publicar el número 2028 del RECVLL de Blanes, l’edició corresponent al mes de novembre.

Fent un primer cop d’ull a aquest número veig que hi ha una espècie de fil conductor a tota la publicació… les eleccions de demà. I, precisament, a l’escrit de divulgació científica també he fet referència a aquest 25-N. Sota el títol “LA FORÇA D’UN HURACÀ. Del terrible Sandy a l’esperançador 25-N“, faig una certa analogia entre els sistemes ciclònics i els imminents comicis.

Com que avui no toca parlar de política, només us convido a llegir l’article, que us podeu descarregar de franc en format pdf.

Molt bona jornada de reflexió!

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Candelera blanca?

Sí la Candelera riu…

Sí, si, tots sabem la dita catalana, però… i si no riu, ni plora… sinó que passem un dia de la candelera amb neu?

Les previsions meteorològiques ens indiquen de l’alta probabilitat de nevades (febles, no estem parlant de cap temporal com el de 8 de març de 2010) de cara al dia de demà, a la nostra zona (tota la costa catalana i el prelitoral nord). De manera que, potser demà podrem penjar alguna foto amb flocs de neu…

De totes maneres el que sí que és força clar és la brusca devallada de les temperatures a tot el país. De manera que a partir de demà passarem uns dies molt i molt freds, com molts no recordem. Sembla que podríem batre rècords de màximes i mínimes.

Per cert, com cada any, a Punxsutawney (Pennsylvania) demà trauran la marmota del cau perquè els digui el temps que farà… al nostre país ja en fem prou amb en Tomàs Molina i companys 😉

Més info:

Encetem la Setmana dels Barbuts

Ahir, 15 de gener, vàrem celebrar Sant Pau Ermità i Sant Maür Abat. Fem menció al santoral català ja que amb aqusta celebració encetem una setmana destacada en l’àmbit de la ciència, concretament de la meteorologia popular catalana. Encetem la Setmana dels Barbuts, tradicionalment considerada una de les més fredes de l’any.

La setmana dels Barbuts segueix demà, dia 17 de gener, amb Sant Antoni i, fins i tot la podem allargar fina el 22 de gener amb Sant Fruitós (divendres 20) i Sant Vicenç (diumenge 22 de gener). La denominació d’aquest setmana com a la dels Barbuts rau en el fet que tots aquests sants són representats en la iconografia amb una llarga barba.

Precisament avui, l’anunciada pertorbació ens ha portat plugims i unes temperatures mínimes més altes que els dies anteriors, especialment a la nostra zona, al Nord-Est del país. Per tant, anguany no comencem aquesta setmana dels barbuts amb temperatures especialment baixes.

Més info: http://www.festes.org/articles.php?id=275

Imatge: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Snow_flake_icon.png

CLOUD, l’experiment del CERN que confirma la influència dels rajos còsmics en la formació de núvols a la nostra troposfera

Els raigs còsmics galàctics són fluxos de partícules subatòmiques que es generen en explosions de supernoves, a l’espai profund, i que tenen una elevada energia.

L’experiment CLOUD (“Cosmics Leaving Outdoor Droplets”) del CERN, dirigit per Jasper Kirkby, confirma la hipòtesi de Svensmark, de que els raigs còsmics influeixen a la formació de núvols i, per tant, en el clima del planeta.

Els resultats de CLOUD mostren que els raigs còsmics juguen un paper important en la nucleació dels aerosols, afavorint la formació de gotes d’aigua. Els resultats d’aquest i altres estudis que es puguin fer, són importants per aconseguir una comprensió quantitativa de la formació dels núvols, la qual contribuirà a una millor avaluació dels efectes d’aquests en els models climàtics.

Els resultats de l’estudi dut a terme al CERN es publiquen a la revista Nature.

Referències i més info: