Recordant el monogràfic sobre l’AIQ2011 a Mètode, abans d’acomiadar-lo

Abans d’acomiadar, demà, l’Any Internacional de la Química, recordo i rellegeixo el fantàstic monogràfic que la revista Mètode li va dedicar, al seu número de la Primavera de 2011.

Sota el títol Afinitats electives, els rostres de la química, la revista Mètode ens va fer gaudir de la química amb un monogràfic coordinat per Antonio García Belmar i José Ramón Bertomeu Sánchez, on podem llegir diversos articles on destaca la relació entre la química i l’art; la literatura, la pintura, la filosofia, el teatre…

D’aquesta manera, entre els articles en trobem un dedicat a la ciència i l’art pictòric, on l’autor destaca l’obra Freqüències, d’Augènia Balcells, de la qual vaig parlar el passat 28 d’octubre.

També trobem un article dedicat a l’obra de teatre Oxigen, de la qual vaig parlar el passat 27 de novembre amb motiu de l’obsequi que vaig rebre, per doble banda, de l’ACCC i de la revista Mètode.

Els articles publicats a la secció monogràfica són:

  • Afinitats electives; per Antonio García, José Ramón Bertomeu
  • Goethe i l’afinitat entre química i literatura; per Xavier Duran
  • Principis, elements i substàncies; per Nicholas W. Best
  • Amb què experimentaven els químics?; per Ursula Klein
  • La segona dissort de Lavoisier; per Marco Beretta
  • La visualització del canvi químic; per Pere Grapí
  • Secrets, receptes i resistències; per Agustí Nieto-Galan
  • Entre la ciència i l’art; per Santiago Álvarez
  • La història de l’obra teatral “Oxigen”; per Carl Djerassi

Més info al web de la revista Mètode: http://www.metode.cat/revista/13-afinitats-electives

Mètode, subscripció a la revista de divulgació científica en català

Feia temps que ho volia fer i, finalment, fa un meset vaig seure 2 minuts davant de l’ordinador per demanar la subscipció a la revista de divulgació científica en català, editada per la Universitat de València, Mètode. La setmana passada ja em varen arribar a casa els números de 2010 i les monografies corresponents.

De la col·lecció que ja he rebut, i que per ara he fullejat, destaco l’article La (i)lògica ciència d’Alícia i, sobretot, la monografia d’enguany, Bestiari; Una adaptació al català modern del Bestiari català de l’Edat Mitjana.

Les 2 aventures d’Alícia, escrites pel matemàtic Dodgson/Carroll sempre m’han agradat molt i en aquest article es fa referència a alguns dels aspectes científics de les obres. Des de l’aparició del dodo, l’animal extingit al segle XVII, fins a la propietat de l’amanita muscaria com a bolet alucinògen.

Pel que fa al Bestiari, ja l’he començat a llegir i és una delícia. És fantàstic poder llegir la descripció d’animals escrita a l’època medieval, tant d’animals mitològics com la sirena, el fènix o l’unicorn  fins a reals com l’elefant o el castor; totes elles acompanyades per una  lliçó moral que segueix a les notes d’història natural.