Nanoputians i parents llunyans

Sempre m’han cridat l’ateció els nanoputians, les molècules orgàniques amb estructura humana que aparegueren el 2003, després d’un article de James M. Tour a la JOC, el qual va sintetitzar aquests humanoides a escala molecular (J. Org. Chem., 2003, 68 (23), pp 8750–8766).

Síntesi de la part superior del cos del nanoputià. De l’article de 2003 (J. Org. Chem., 2003, 68 (23), pp 8750–8766).

Tants caps, tants barrets…

Diferents caps pel nanoputià. De l’article de 2003 (J. Org. Chem., 2003, 68 (23), pp 8750–8766).

Ara recordo els nanoputians perquè avui m’ho he passat molt bé descobrint noves estructures químiques (molècules de possible existència) en formes humanes i animals al chemistry blog. Pel que llegeixo es tracta de propostes d’estudiants de química nord-americans per celebrar la setmana de la nanotecnologia.

Aquí en tenim algunes:

El NanoAir Jordan m’encanta, ja que hi intervé el futbalè i el nanotub de carboni.

Descobriu totes les fantàstiques estructures a Chemistry blog:

Companya de Química UdG premiada per la SCQ-IEC

La companya Cristina García, llicenciada en química per la UdG i doctorand a la mateixa universitat, ha estat distingida amb un Premi Sant Jordi 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans pel seu treball de recerca Nanocàpsules Metal·loporfiríniques per a Química Host-Guest.

L’acte de lliurament del premi, atorgat per la Societat Catalana de Química, va celebrar-se a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona.

Actualment, Cristina García està cursant el seu primer any de doctorat en els laboratoris del grup QBIS del Departament de Química de la Universitat de Girona, sota la supervisió dels professors Miquel Costas i Xavi Ribas, amb l’objectiu de desenvolupar nanocàpsules com a receptors-sensors supramoleculars i com a catalitzadors selectius.

Per a més info: