Estalactita de gel mortífera, espectacular vídeo submarí de la BBC

El company Mikael Johansson ens informa de l’existència d’aquest espectacular vídeo gravat per la BBC. Podem batejar el fenomen observat com a “l’estalactita de gel mortífera”. El curiós vídeo va ésser gravat en time lapse a l’Antàtic i publicat ahir al web de Nature News de la BBC.

Més info a l’article del web de Nature News de la BBC: http://www.youtube.com/watch?v=LMhBuSBemRk

Anuncis

Musclos que utilitzen l’hidrogen com a font d’energia

Coneixem les interessants línies de recerca al voltant de molècules orgàniques contingudes en éssers que viuen en condicions extremes, a les profunditats oceàniques, com a potencials principis actius de fàrmacs. De la mateixa manera, sabem l’existència del mimetisme per part d’arquitectes i enginyers, per tal de desenvolupar i millorar estructures (com per exemple d’avions). I és que des de temps immemorials, la natura ha estat la font d’inspiració per a la ciència i la tècnica. El mateix Dalí es va basar en el que el rodejava per a dissenyar aquelles meravelloses estructures.

La revista Nature de fa dues setmanes (la de l’11 d’agost; número 7359) tenia en portada el dibuix d’uns musclos marins amb motiu d’un descobriment fet per l’Institut Max Planck de Microbiologia Marina de Bremen, el qual ha revelat que musclos que viuen a grans profunditats, prop de les fumaroles hidrotermals del fons oceànic (Article publicat a Nature: Hydrogen is an energy source for hydrothermal vent symbioses), són capaços de transformar l’hidrogen del medi en energia.

Prop de els fumaroles hidrotermals, a 3000 metres de profunditat, conviuen excepcionals comunitats simbiòtiques. © MARUM

S’ha descobert que aquests musclos, Bathymodiolus puteoserpentis, de les fumaroles hidrotermals de la dorsal mesoatlàntica, estan associats a uns simbions microbians que poden utilitzar l’hidrogen del medi com a important font d’energia.

Per tant, estem parlant d’uns éssers que han evolucionat per transformar eficientment l’hidrogen del medi en energia i (encara ho trobo més interessant) emmagatzemar l’energia generada a les seves pròpies “piles de combustible”. Segons els investigadors, aquest procés natural genera entre 7 i 18 vegades més energia que procesos sintètics avançats de l’actualitat.

Els llits de musclos a les fumaroles hidrotermals, formen extensions que contenen fins a mig milió d'individus. © MARUM

Aquest descobriment ens obre les portes  a una nova línia de recerca que podria produir unitats d’emmagatzematge i processament d’hidrogen de forma eficient i barata.

Mentrestant, el món sencer (recerca de la comunitat científica, tècnics, economistes,…) està barrinant la manera de substituir els combustibles fòssils. L’hidrogen és un dels candidats, però encara no sabem el com.

Cal ésser curiosos i observar el que ens envolta. Encara hem d’aprendre moltes coses de la natura.

Fonts d’informació:

L’experiment més espectacular: Observar la Natura

Després d’un dissabte de reflexió i una jornada electoral que podem destacar per revolucionària a la majoria de viles i ciutats del país (tant de A a B com de B a A -podríem recuperar el símbol alquimista de l’Ouroboros per simbolitzar aquests canvis polítics-) presento un parell de vídeos que ajuden a desconnectar d’aquests invents humans que sovint ens fan perdre de vista el que és més important. Es tracta d’unes gravacions absolutament belles, i molt ben editades (acompanyades amb bona música) de la ciència més bonica, la ciència de la natura.

  • Per començar una fantàstica gravació de 7 minuts sota les aigües de les illes Galàpagos, gravada el desembre de 2008. Personalment tinc una estima molt especial a l’oceanografia, ja que és la primera ciència que em va captivar. Amb només 7 o 8 anys, gràcies als vídeos de les aventures del Comandant Jacques Cousteau (evidentment VHS -llavors les sigles DVD encara no apareixien a les cartes dels Reis-) a bord de l’emblemàtic Calypso, vaig entrar al món de la divulgació científica. I tot això va començar molt abans de conèixer què era la química, molt abans de saber què era un àtom o qui era Albert Einstein.

  • Per altra banda també recomano aquest fantàstic time-lapse d’astronomia on la constel·lació d’Orió és el principal protagonista. L’astronomia és una altra ciència que m’apassiona, a la qual m’he aficionat més recentment (comparada amb l’anterior) i, precisament Orió és una constel·lació que sempre m’ha encantat observar. Va ser la primera que, ja de ben petit, vaig aprendre a identificar (gràcies a la magnífica alineació del seu cinturó). A simple vista, destacant el vermell de  Betelgeuse o la gran brillantor de la propera Sírius que persegueix el caçador, o a través de l’ocular del telescopi gaudint de la bellesa d’M42, per exemple. Orió sempre m’ha captivat i encara és la constel·lació que (si ens trobem a l’ hora indicada) faig servir per orientar-me al cel nocturn.

Una única idea és la que, per mi, relaciona aquestes 2 gravacions o, més ben dit, les dues ciències que representen aquestes 2 gravacions:

L’experiment científic més espectacular dels que podem portar a terme, és observar la natura.

Human Planet, documental BBC

Acabo de rebre un correu electrònic amb aquest fantàstic vídeo de la BBC. Es tracta de Human Planet, un reportatge recull de diversos documentals de la BBC, molt ben musicat, on trobem l’espècie humana lluitant per sobreviure, adaptada a ambients tan diferents com la sabana africana o la serralada de l’Himàlaia.

Aquest vídeo resum és interessantíssim des d’un punt de vista antropològic. Precisament en recordo un altre que encara em va marcar més (en vaig parlar al bloc el passat agost de 2010, quan l’amic Rafael Balaguer me’l va donar a conèixer). És realment emocionant veure, i sentir, l’aventura d’en Matt, voltant pel món i fent ballar a persones de cultures tant diferents. Aquí tenim Where the hell is Matt: