Química a la Mona de Pasqua

Avui, Diumenge de Pasqua Florida, els catalans i catalanes celebrem la diada amb unes postres molt dolces, de xocolata, la Mona.

Aquí presento la Mona de Pasqua de casa, la qual hem encetat després de dinar.

I aquí, un cop més, podem parlar de química. Repetim el nostre lema, “la química és a tot arreu”. En aquest cas, el de la xocolata, ens podem fixar en un parell de molècules interessants. La teobromina (1 a la imatge) i la feniletilamina (2) .

Teobromina

Es tracta d’un alcaloide de la família de la metilxantina (un altre exemple conegut és la cafeïna) i es troba al cacau. Presisament, el nom d’aquesta molècula prové de del gènere d’aquesta planta que la conté, la Theobroma cacao.

Molècula que va ésser descoberta a 1841 pel químic rus Woskresensky fruit de cacau i va ésser sintetitzada per primera vegada el 1882, a partir de la xantina, pel químic alemany Emil Fischer.

Els seus efectes sobre l’organisme humà són similars als de la cafeina, però a menor escala. És moderadament diürètica i lleugerament estimulant.

Feniletilamina

La fenilatilamnina és un altre alcaloide natural que es troba en el cacau. Actua sobre el sistema nerviós central com a neurotransmisor. A l’organisme és sintetitzat a partir de la fenilamina.

Com a curiositat recordem la hipòtesi (la trobem a la 9a parada de l’Itinerari Química per Giorna de Josep Duran) que proposa que aquest psicoactiu, amb efectes estimulants sobre l’organisme, està relacionat amb l’enamorament impulsiu. Això explicaria el fet que les persones que han patit un desengany amorós es consolin menjant xocolata; aliment que els proporciona la feniletilamina. Seria una automedicació contra la síndrome d’abstinència d’aquesta substància.

Molt bona Pasqua i bon profit!