Today ends an unforgettable experience. Now I’m going home after 3 months in the University of Nottigham, learning every day with the Professor Martyn Poliakoff, Sam Tang, Brady Haran and all of the Periodic Table of Videos group. It was a very interesting experience and, above all, really wonderful thanks to all of you, my friends.
Campus Park, The University of Nottingham, 3rd July 2013.
Thanks very much! I hope see you soon. Good luck, keep in touch and good Chemistry! 😉
1 de juliol de 2013. D’aquí una horeta la Universitat de Girona obre les portes a 60 joves de 1r de Batxillerat, els quals participaran a la 6a edició del Jove Campus de Recerca (seguiu #6jcr13 a twitter i la pàgina de Facebook). Com cada any, ara seria a la UdG, esperant els joves que estan a punt d’arribar, il·lusionats, preparats per passar les seves dues primeres setmanes a la Universitat. Però enguany em trobo d’estada de recerca a la University of Nottignham… ara bé, aquí avui també és un dia especial 😉
Aquest matí, des de l’School of Chemistry de la University of Nottingham, també donem la benvinguda a estudiants del nivell de batxillerat amb motiu del Salters’ Chemistry Camp. Concretament vindran 57 estudiants, que passaran 3 dies a la UoN, i dimecres vindrà un altre grup d’una seixantena més que hi passaran 3 dies més. Ja estic preparat per ajudar a la organització d’aquest Campus.
Els Salters’ Chemistry Camps, són uns campus d’estiu de recerca que es fan a diverses universitats d’Anglaterra per a joves de 15 anys. Aquest estiu (alguns s’han fet durant el mes de juny i altres seran aquest juliol) s’han celebrat a les universitats de St. Andrews (Escòcia), York, Manchester, Cambridge, Sussex, Bath i Nottingham (on comencem aquest matí).
Participo al Salters’ Chemistry Camp de la University of Nottingam, estic molt il·lusionat per veure com funciona i poder portar idees a la meva UdG. La primera curiositat amb la que em trobo és que ara, amb la samarreta que em van donar i la llista d’estudiants que han de venir i els seus telèfons, me’n vaig cap a l’estació de Nottingham. Sí, sí, ben bé a l’estil de Harry Potter, els estudiants (en aquest cas de 15 anys), arribaran sols i en tren des de les seves poblacions (a la llista en veig que venen des de Kettering, Birmingham, Derby, Cambridge, Manchester… i des de Kings’ Cross-St. Pancras de Londres!). De manera que ara mateix em sento com en Hagrid, el qual anava a esperar els nous estudiants de Hogwarts que arribaven al món màgic en tren, també des de l’estació de Kings’ Cross, com els d’avui!).
De manera que, juntament amb 3 companys, ara esperarem els joves estudiants a l’estació i els guiarem cap a l’autocar (en aquest cas no pas tartanes estirades per cavalls vesprals ni pas barquetes per travessar el llac de Hogwarts) que ens durà fins a la residencia a la qual han estat assignats (de les moltes que hi ha al Campus Park de la UoN). Allà deixaran el seu equipatge i després anirem cap a l’School of Chemistry, on començarà el Salters’ Camp 2013 de la UoN!
Només d’arribar a la University of Nottingham, el passat 4 d’abril, ja em vaig sentir com al món màgic de Hogwarts. Ho vaig comentar a l’entrada https://pepquimic.wordpress.com/2013/04/07/ja-soc-a-hogwarts-ai-vull-dir-a-la-universitat-de-nottingham/
Referències i més info:
Periodic Videos acaba de publicar un nou vídeo sobre el Platí! A principis de setmana en Brady ja em comentava que tenia el nou vídeo sobre el Pt gairebé a punt i abans d’ahir ja el va publicar. D’aquesta manera, el Platí passa a ser un dels elements que té més vídeos referenciats al conegut projecte divulgatiu.
Amb aquest nou vídeo, des de la planta de processament de Johnson Matthey el Professor Poliakoff ens mostra una de les altres aplicacions del Platí i ens mostra com n’és de dens aquest metall (21.45 g/cm3). i que la major part del Pt que hi ha al planeta no el trobem a la superfície, sinó que es troba en forma d’aliatge amb el Fe al nucli del planeta. I, evidentment, es torna a destacar la seva importància com a eficient catalitzador en la producció d’àcid nítric a partir d’amoníac, seguint el procés d’Ostwald. És en la primera etapa d’aquest procés, l’oxidació de l’amoníac a NO, en la qual és catalitzada pel Platí.
En aquesta llista de reproducció tenim la resta de vídeos que Periodic Videos ha publicat sobre el noble Platí, entre ells l’especial “Chemistry on the clouds“, on uns científics aventurers sintetitzen cisplatí al cim del mont Snowdon (el cim més alt de Gal·les, amb 1085 m).
Referències i més info:
La música i la química, la química i la música… Segurament 2 dels llenguatges més universals que hi ha. El pentagrama i la Taula Peròdica; les notes i els elements; les melodies i els compostos… Tocatta i fuga i el cisplatí!
Tot i que jo sempre he celebrat la Diada de la Música el 22 de novembre, amb motiu de la diada de Santa Cecília, patrona de la Música, m’assabento que a molts països avui, 21 de juny i pel que sembla amb motiu del solstici d’Estiu, és el Dia de la Música. Com que em trobo a Anglaterra, a la University of Nottingham, i aquí celebren el Dia de la Música avui mateix, m’afegeixo a la celebració. Ara bé, seguiré fent com a la nostra terra, la nostra Diada de la Música és per Santa Cecília!
I, pels químics, no hi ha cançó més animada i profitosa (encarada a l’ensenyament) que “The Elements Song“, que Tom Lehrer va escriure el 1959 (en vaig parlar dedicadament a una recent entrada). Precisament només haig de fer que obrir la porta del despatx on em trobo i al passadís tenim un plafó amb les partitures de l’obra, així com una carta molt especial. La carta en questió és de 1992, escrita a màquina, amb remitent a Cambridge (Massachusetts, EUA), dirigida al Professor Poliakoff (Química, University of Nottingham) i… signada pel mateix Lehrer!
Perquè tot és Química, i si no l’acompanya la Música… quina tristor!
Tal i com comentàvem aquesta passada nit, abans d’anar a dormir sabent que ens despertaríem en una nova estació (com si viatgéssim en un tren nocturn), a les 7:04 h (hora catalana) hem encetat l’Estiu 2013.
Des de The University of Nottingham (ben a prop d’Stonehenge, on aquesta matinada s’hi han aplegat un bon grapat de druides del s.XXI), aprenent cada dia al costat del grup Periodic Videos i el Professor Poliakoff, presento aquest petit recull de vídeos, fets des del grup, adients per l’ocasió.
Molt bon inici d’Estiu! I recordeu, “A l’Estiu, tota cuca viu”.
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
En Sisa cantava que la Nit de Sant Joan és la més curta de l’any (i els Strombers en van fer la versió 2.0 a principis de segle XXI), però la nit més curta de l’any és la que estem vivint ara mateix.
Demà, 21 de juny, a les 05:04 h UTC ( a les 7:04 h, hora catalana) viurem el Solstici d’Estiu 2013. L’eix de rotació de la Terra es trobarà amb una inclinació màxima apuntant el nostre hemisferi cap al Sol. D’aquesta manera, a l’hemisferi nord el dia de demà serà el més llarg de l’any (amb un màxim de 24 h de llum al cercle polar Àrtic.
Solstici d’Estiu. Imatge, Wikimedia Commons.
Al trobar-me en plena estada de recerca a la University of Nottingham, enguany viuré el Solstici d’Estiu ben a prop de l’emblemàtic i enigmàtic Stonehenge (a uns 270 km) on, cada any s’hi aplega gran nombre de persones per viure aquest moment especial de l’any.
Stonehenge, estiu 2008.
Molt bon Solstici d’Estiu i… diumenge, molt bona revetlla de Sant Joan (la nit gairebé més curta de l’any)! 🙂
Després de l’amable invitació del Professor Poliakoff, ahir al migdia vaig participar a les “First year lunchtime talks” com a ponent. Es tracta d’unes xerrades que els estudiants de doctorat de 1r any fan per a tota la Facultat al solemne Large Lecture Theatre de l’School of Chemistry de la University of Nottingham. Jo no sóc estudiant de la UoN, però després que fes una petita presentació sobre la meva tesi al meu grup, el mes passat, el Professor Poliakoff em va convidar a preparar una xerrada per a la sessió d’ahir. La veritat és que va anar molt i molt bé. Agraeixo la possibilitat que em van donar i la bona acceptació de la recerca i activitats que vaig presentar, que duem a terme des de la Càtedra de Cultura científica de la Universitat de Girona. Tot seguit, després d’adjuntar la presentació Prezi amb la que em vaig ajudar, ho comento breument.
Les “First year lunchtime talks” és fan cada dimarts a la 1 del migdia a l’aula X1, el Large Lectre Theatre (els assistents acostumen a dinar durant la sessió) i presenten 3 estudiants (15 min + 5 preguntes per cadascú, després de la breu presentació de l’estudiant per part del chairman). Són unes xerrades que fan els estudiants de doctorat per tal de que tots els investigadors i professors de la Facultat sàpigen la recerca que cadasú duu a terme. A més a més, els doctorands van agafant l’hàbit de presentar i defensar la seva recerca, ja que el 2n any de doctorat també han de fer una xerrada i el 3r any, lúltima. Precisament la setmana que ve, dimarts 11 de juny, tindrà lloc les “Third Year Talks” (els amics Jess i Ryan, nerviosos, ja estan preparats!). Es tracta d’un gran esdeveniment on els estudiants de doctorat que es troben al seu tercer any defensen la seva recerca fins el moment i presenten la que desenvoluparan el proper i últim any de tesi. Tots ells es vesteixen per l’ocasió i tota la Facultat para el seu funcionament durant dos dies (tots els professors, investigadors i estudiants de doctorat, aquell dia, són al Large Lecture Theatre) i l’endemà, tothom (des dels estudiants de PhD de 1r any als més eminents Professors) participa d’una gran barbacoa (BBQ) als jardins de la Facultat. Pel que m’han dit els amics, es tracta d’un dia molt solemne i la BBQ de l’endemà és una festa preciosa (i si el temps acompanya ja és una passada!). Pel que he percebut, tots els membres de la Facultat esperen aquesta festa amb la il·lusió, més o menys, amb la que nosaltres esperem la revetlla de Sant Joan. Per ells, aquesta BBQ també marca l’inici de l’estiu (tot i que la Facultat no tanca per vacances, ni a l’agost).
Assaig de la Jess, abans d’ahir, per a la seva 3rd year talk de la setmana que ve. Darrera d’ella jo també vaig fer un petit assaig.
A punt de començar el meu assaig, abans d’ahir al Large Lecture Theatre de l’School of Chemistry de la UoN (ple de gent impressiona més! ;)).
Tornant a la sessió d’ahir, tal i com li vaig fer arribar quan m’ho va demanar, el chairman (el postdoc Tom) em va presentar com a estudiant a la UdG i provinent la Costa Brava, Catalunya (aquí haig de dir sovint que sóc de la Costa Brava o de “prop de Barcelona”; realment Catalunya és poc coneguda, encara… però espero que, mica en mica, tots plegats anem fent país).
Pep Anton Vieta was born in Blanes (Costa Brava, Catalonia) in 1986.
Chemist by Universitat de Girona nowadays developing a PhD in
“Computational Chemistry” and “Science Communication and outreach” in
the same Universitat de Girona. Interested in recreational Chemistry
and 2.0 tools as a way to communicate and disseminate Science and
particularly Chemistry to pre-university students and in general to
all society. Now, in The University of Nottingham, collaborating in an
interesting project with Periodic Videos group, led by Martyn
Poliakoff.
Tal i com es pot veure a la presentació Prezi amb la que em vaig ajudar, vaig dividir la xerrada en 3 blocs, començant amb un vol virtual des de Nottingham a Catalunya (on vaig situar a tothom amb l’ajuda d’Els Pirineus, Mallorca, la Costa Brava i Barcelona).
El torn de preguntes va ser interessant, amb intercanvi d’opinions i interacció amb diversos membres de la Facultat i de fora del nostre grup (investigadors experimentals o computacionals que, majoritàriament, veuen la comunicació i divulgació científica des de fora).
Molt content del resultat de l’intens dia d’ahir i… què coi, que investigadors que encara no coneixies (i d’aquells típicament britànics, que van per feina i utilitzen el passadís només com a espai de traspàs ràpid entre l’office i el lab) et saludin pel passadís amb un “good talk” i un somriure és fantàstic! 🙂
Fa una temporada que visc envoltat de Taules Periòdiques. El Prof. Martyn Poliakoff també en fa col·lecció i, evidentment, la meva és minúscula al costat de la seva. Així que, aquí ens envolten! Però de sobte, gràcies una piulada de @NatureChemistry, en descobreixo una que m’ha agradat molt i encara no coneixia. N’havia vist altres versions, de la taula periòdica dels descobridors, com per exemple auquesta que tenim al passadís de l’School of Chemistry de la Univetrsity of Nottingham, ben bé davant del nostre despatx, en la qual es representen els rostres dels descobridors de cada element.
Però, tornant al descobriment, aquesta nova Taula Periòdica, per útil, molt visual i actualitzada, confesso que m’encanta. Fent-li un primer cop d’ull, tot i que el present i futur és dels EUA i Rússia -pels laboratoris de recerca nuclear en funcionament (el Lawrence Livermore National Laboratory de Califòrnia i el Joint Institute for Nuclear Research de Dubna, província de Moscou)- ràpidament veiem que els britànics encara guanyen.
pepquimic.wordpress.com 