Energia nuclear, bon reportatge del QuèQuiCom

Precisament avui, 66 anys després de la terrible, malvada i destructiva acció contra la ciutat d’Hiroshima, amb el llançament de la Little boy (6 d’agost de 1945), amb conseqüències fatals que, encara avui formen part d’una dura realitat a les vides de molts japonesos (juntament amb l’altre terrible bomba nuclear a Nagasaky, el 9 d’agost de 1945); he vist un bon reportatge dedicat a l’energia nuclear “positiva” (amb la qual obtenim energia elèctrica o donem teràpia contra diverses classes de tumors).

Deixant de banda els lamentables fets de 66 anys enrere, dels quals fèiem referència, aquesta tarda, just després de dinar, al Canal 33 s’ha tornat a emetre el capítol del programa de divulgació científica QuèQuiCom dedicat a l’energia nuclear. Ja l’havia vist, fraccionat i des de l’ordinador. Avui ho he pogut fer des de la butaca, mirant el televisor.

El programa sempre m’ha agradat pel seu encertat llenguatge divulgatiu però, al d’avui hi trobo alguns detalls exquisits. Em refereixo a les al·legories (que sempre s’han fet servir al programa) per tal de mostrar de forma simplificada i clara, utilitzant material quotidià, conceptes complicats.

Tots plegats hem fet servir, o se’ns acudiria fer servir, pilotes de tennis taula pintades de dos colors per tal de construir un model de nucli atòmic (amb els seus protons i els seus neutrons). Però, què me’n dieu d’utilitzar una sèrie de mistos per tal de simbolitzar una reacció en cadena? I de fer servir sorres, pedres i trucs, de gruix cada cop més gran, per tal de presentar l’espectre electromagnètic, amb els diferents tipus de radiació (des de les ones de ràdio als rajos gamma), mostrant el seu efecte sobre una dotzena d’ous, per tal d’explicar l’efecte dels diferents tipus de radiació (en funció de la freüència) sobre el nostre organisme?

A més a més, aquest capítol el trobo molt interessant ja que mostra els pros i contres de l’energia obtinguda a les centrals de fissió nuclear, un tema d’opinió pública, del qual acostumem a opinar sense tenir-ne gaire idea. Tot plegat acompanyat pel bon treball de camp i entrevistes de la Samanta Vall. El podeu veure al bloc del programa. El recomano!

http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=39850

Anuncis

El Sol, reactor nuclear imprescindible

El passat mes de maig, a la secció Des del laboratori del Recvll de Blanes vaig presentar les reaccions nuclears, la fissió i la fusió. Arrel de la catàstrofe de Fukushima, i els 25 anys de la de Txernòbil, vaig plantejar el problema de les centrals de fissió nuclear i l’esperança per a les de fusió.

Escrit del passat juny a Des del laboratori del Recvll.

Aquest més de juny he dedicat l’A4 per aprofundir en les reaccions de fusió nuclear, presentant el reactor de fusió més quotidià, del qual depenem absolutament. Es tracta de l’Astre Rei, el Sol. Per ara és imprescindible per a la nostra forma de vida (seria interessant començar a crear els nostres Sols; si tot va bé, el fill del projecte ITER serà el primer.

Sense més preàmbuls, aquí tenim l’escrit de divulgació científica per blanencs i blanenques del més de juny de 2011 (per cert, com a curiositat, aquest mes de juny de 2011 tenim el número 2011 de la revista Recvll, casualitats numèriques…).

Descarrega’t l’escrit en pdf.

Divulgant la Radioactivitat al Recvll de Blanes

Després del resurgirment del debat sobre l’interès de l’energia nuclear, després de la catàstrofe de Fukushima, he trobat interessant començar la casa pels fonaments explicant els conceptes químics més bàsics de la fissió i fusió nuclear al ciutadà del carrer. A més a més he volgut mostrar una altra opció, més neta i segura, d’obtenir energia a partir de les reaccions nuclears, és a dir, les futures (espero) centrals de fusió nuclear. Aquesta darrera pinzellada (presentant el projecte ITER) l’he fet amb l’objectiu de, davant la gran mala opinió popular de les reaccions nuclears com a font d’energia (hi puc estar d’acord quan parlem de centrals de fissió nuclear; el que per ara coneixem), donar una altra oportunitat a les centrals nuclears, les quals poden reinventar-se en centrals de fusió nuclear.

Tot plegat, ho he explicat de la forma més divulgativa que he sabut (tal i com intento fer mensualment amb diversos temes científics d’interès comú) a la secció Des del Laboratori del número 2010 de la revista RECVLL de Blanes, corresponent al número de maig de 2011.

Descarrega’t l’article en pdf.

Al número de juny seguiré parlant de radioactivitat, ja que un tema tan complex no pot quedar resumit en un sol article d’A4.

Centrals nuclears i el problema de Fukushima. Respostes bàsiques

Aquests dies estem rebent una allau d’informació, inassimilable, sobre el minut a minut de la preocupant situació a Fukushima; arran de la gran catàstrofe natural que va tenir lloc el passat divendres davant la costa oriental del Japó.

  • Com funciona una central de fissió nuclear ?
  • Per què s’ha de refrigerar el reactor nuclear d’una central ?
  • Com s’ha generat l’ hidrogen que produït les explosions als reactors de la central de Fukushima ?
  • Per què l’aigua de mar que s’ha utilitzar per a refrigerar els reactors de Fukushima, com a mesura d’emergència, diuen que els ha inutilitzat ?
  • Per quin motiu es reparteixen dosis de iodur de potassi a les persones que han pogut estar afectades per les emissions radioactives ?

Segurament que vivim amb moltes preguntes al cap. Si en escassos 9 minuts volem aclarir-ne moltes, com les anteriors, us recomano el darrer vídeo del Professor Poliakoff de Periodicvideos qui, d’una forma planera, absolutament divulgativa, i ràpida (tal i com fa amb tots els seus vídeos de química) ens dóna les bases per poder seguir la informació diària. Sens dubte, si volem, tota aquesta informació es pot ampliar i aprofundir en els conceptes. Malauradament, aquests dies trobem entrades sobre el tema a la majoria de blocs de divulgació científica.

Ununbi, el nou element

Fa uns quants dies que vaig assabentar-me, primer de tot pel bloc de la Laia i després per altres fonts, que un nou element químic havia estat acceptat per la IUPAC per a entrar a la Taula Periòdica dels elements. L’element en concret ja el tenim a les taules més noves ja que havia estat creat artificialment anys enrere, tot i que fins ara no ha estat reconegut per la IUPAC com a tal. He volgut investigar una mica sobre l’element, aquí ho tenim:

L’element ununbi, amb nombre atòmic 112 i símbol Uub, va ésser descobert el 9 de febrer de 1996 al GSI (centre d’investigació d’ions pesats) de Darmstadt, Alemanya, per l’equip liderat pel Dr.Sigurd Hofmann. Al GSI, des del 1982 ja s’han “sintetitzat” 6 elements (107<Z<112).

periodic videos 112Els 6 elements descoberts al GSI marcats en vermell. Meitneri (1982), Hassi (1984), Darmstadti (1994), Roentgeni (1994), Bohri (1996), Ununbi (1996).

Precisament l’anterior taula periòdica correspon al fantàstic web Periodic videos, el qual ja vaig presentar en una altra ocasió, on podem trobar una gravació amb un experiment (pels que no és possible hi trobem una explicació) de cada element químic. Per l’element Uub el professor Poliakoff, el del súper-pentinat, ens comenta de quina manera van crear l’element 112 al GSI, la forta competència entre aquest centre de síntesi de nous elements amb el centre rus i l’americà i la manera d’anomenar els nous elements segons la IUPAC.

Ununbi és el nom que pren l’element temporalment segons el sistema de denominació sistemàtic dels nous elements de la IUPAC (sota aquest paràgraf veiem la taula de les arrels llatines i gregues per a cada nombre de l’1 al 9 i l’exemple de  la nomenclatura del nostre Uub). Clicar aquí per llegir les recomanacions de la IUPAC per a la denominació de nous elements. Parlar ara d’aquest element pot semblar que no sigui notícia ja que va ser descobert fa 13 anys, però la notícia és que aquest element ha sigut reconegut per la IUPAC ara (maig de 2009). Clicant aquí podem llegir l’informe tècnic presentat per la IUPAC el maig de 2009 amb el títol Discovery of the element with atomic number112.

taulaAixí l’element de nombre atòmic 112 s’ha d’anomenar posant les arrels corresponents a cada xifra 1 (un) 1 (un ) 2 (bi) = ununbi.

L’element Uub és l’últim dels elements súper-pesants, altrament coneguts amb l’abreviatura SHE (Super-Heavy Elements) acceptats per la IUPAC. Els elements super-pesants són els transactínids, és a dir els elements a partir del 104Rf (altres fonts senyalen els elements a partir del fermi, Z=100, com a súper-pesants), són sintètics i són de molt difícil estudi degut a la seva ràpida desintegració, presenten un temps de vida mig o període de semidesintegració molt curt, que pot ser de només pocs segons, o menys. Pel que fa al Uub el seu isòtop més estable és el 285Uub i sembla que té un temps de vida mitja d’uns 30 s. Aquests elements tant massius són creats en acceleradors de partícules pel bombardeig d’elements més lleugers els quals es fusionen amb el xoc donant els elements sintètics. Pel que fa a l’isòtop  277 de l’Uub ,que és el que va ser descobert el 1996, s’ha creat accelerant àtoms de zinc i fent-los bombardejar sobre una làmina de plom, obtenint-se l’Uub i un neutró, tal com mostra la reacció:

208Pb + 70Zn → 277Uub + 1n

Com a curiositat m’agradaria afegir que buscant informació sobre aquest nou element m’he trobat ple de vegades amb un personatge (l’Uub) de dibuixets animats, concretament de la mítica Bola de Drac, tot i que aquest personatge no és massa conegut ja que apareixia al final de la temporada  de Bola de Drac Z i a Bola de Drac GT, i aquesta última mai va ésser retransmesa sencera pel canal 33.

Uub

Quina gràcia que fa veure com la CIÈNCIA i la CIÈNCIA-ficció poden estar tant lligades, encara que només sigui pel nom compartit entre un personatge animat i un element químic.


26-A, 23 anys

Encara no eren dos quarts de dues de la matinada (hora local, UTC+3) quan el reactor número 4, com a conseqüència d’un augment sobtat de la seva potència en la prova de seguretat que s’estava duent a terme, va explotar. Una gran quantitat de radiació va ser emesa. El terror s’extendria per la Unió Soviètica, Europa Oriental, Escandinàvia, … i pel el món sencer, era el major accident  ocorregut en una central nuclear en tota la història i l’únic de nivell 7 en l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears (creada el 1990).

chernobyl_disaster

Avui fa 23 anys d’aquell accident i encara quan es pronuncia el mot Txernòbil una certa esgarrifança ens recorre els cossos. Les conseqüències van ser terribles i encara són presents en diversos països on des del 23 d’abril de 1986 multitud de persones han patit els efectes de la radiació en forma de mutacions genètiques les quals han donat molts casos de càncers.

Que la ciència serveixi per vetllar per la seguretat de les persones ha de ser una prioritat, no abaixem mai la guàrdia i aconseguirem la necessària harmonia entre l’avanç de ciència i la vida al planeta. Alerta!, que diria aquell crític televisiu o Al lloro! com diria el conegut president esportiu.