Sant Nadal, ple de ciència i molta llum

Estem a pocs dies de tancar l’Any Internacional de la Llum però això no vol dir que estiguem a la penombra, ans al contrari! Avui és la Nit de Nadal, la més clara de totes les nits. Nit de poesia, llum i… molta ciència! D’aquesta manera he volgut felicitar el Nadal des del RECVLL de Blanes.

recvll nadal 2015

Descarrega’t l’escrit en pdf.

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Poema dedicat al C i a l’AIQ2011

Avui, 6 de desembre, darrer dia 6 de l’Any Internacional de la Química, farem un petit homenatge a l’element que té aquest nombre atòmic. El Carboni, l’element que diferencia la química orgànica de la inorgànica, l’element que trobem en tantes i maravelloses formes al·lotròpiques a la natura, l’element de la vida.

Amb aquest fi, avui recordarem el poema del químic i poeta mallorquí, Àngel Terron (ja n’hem parlat un parell de vegades, al bloc, 1 i 2), que ens ofereix aquest bell Cicle del Carboni.

EL CICLE DEL CARBONI

El carboni flueix entre el sòl, els oceans i l’atmosfera,

com també dels nostres forns, màquines o respiració.

La selva tropical o la mar, té cura de la invisible molècula:

Diòxid de carboni fixat com fusta o fulles del desig,

estotjat com algues dins la marea de l’atzar,

amagat a les closques dels mol·luscs,

redimit als fractals dels corals…

les abelles xuclen l’emoció de les flors,

una cadena tròfica com un trofeu real per al linx:

Una tórtora que abans menjava grans o insectes.

Així faig jo quan la mèrlera canta al jardí

mentre recull les mongetes tendres per menjar:

Remoc les fulles mortes tot esperant els bacteris aeròbics

que descompondran la matèria orgànica en humus negre,

Obscur com l’ocell, fosc com la nit, llor com el carbó

Que s’inflama en la nostra visió.

Valgi aquest poema el primer dels darrers homenatges que dedicarem a l’Any Internacional de la Química.

La Taula Periòdica descrita pel poeta

No fa gaire que l’Anna Maria Massot, amiga i professora de química a secundària, em va enviar un bonic poema del físic català David Jou; titulat La Taula Periòdica. No no el coneixia i em va agradar molt. Aquí el comparteixo:

La taula periòdica

Mireu-los: a la dreta, els gasos nobles -en vermell, com els diumenges, com els dies de descans, perquè refusen combinar-se i són tranquils i desvagats-;

dalt de tot, com dues torres isolades, l’hidrogen i l’heli, els grans dominadors del contingut de l’Univers -potser fóra més lògic posar-los com a arrels que com a cùpules, ja que són això: origen, fonament, arrel celest-;

sota d’ells, sis pisos més i, com dos sòtans, els lantànids i els actínids;

al sisè pis, les oficines de la vida -el carboni, el nitrogen i l’oxigen, tan fecunds: boscos i atmosferes, energies enterrades-;

al cinquè -seguim baixant- tota la sorra de les platges i els deserts -el silici- i la sal de tots els mars -el clor, el sodi i el magnesi-;

al quart pis, el calci i el potassi -que amb el sodi del cinquè flueixen en els nervis com els somnis- i també, com una porta infranquejable, el ferro.

A partir d’ell, tot s’ha format amb violència, en grans explosions de supernoves: el coure del quart pis, la plata del tercer i, en el segon, l’or i el mercuri -fascinants- i el plom i el bari, tan densos.

Al primer pis, la brasa encara crema: el radi -i l’urani en el seu sòtan-, radioactius, com si volguessin recordar-nos el tumult eixordador del seu origen.

Al darrer sòtan predomina l’artifici: els àtoms són molt breus, un joc d’enginy que dura el temps de guanyar un nom i que es desfà -ja no fan cap falta: són una fatiga que el món no sap ben bé com suportar.

Mireu-los: aquí, els maons del món, arrenglerats en pisos, en prestatges, repetint regularment propietats, delatant una estructura més profunda,

ja no pas matèria eterna i immutable, sinó història en els estels, rastres de tempteigs, edificis de nivells i subnivells, núvols d’incerteses, flors combinatòries.
Venim de més enllà d’aquestes peces, anem no sabem on, però quin goig, haver pogut comprendre rere d’elles la bellesa d’una lògica del món!

David Jou

Kekulé i el benzè, un descobriment de somni

Desert de llençols el somni

endivina tres serpents,

el cércol queda establert

amb les cues mossegades.

Confabulació de tetraedres,

els enllaços,

l’anell:

fruit gelós de la nit calenta.

Àngel Terron, Kekulé postula l’estructura del benzè.


Un 7 de setembre de 1829 a la ciutat alemanya de Darmstadt nasqué qui a 1865 proposaria l’estructura per l’anell de benzè que encara és vigent, Friedrich August Kekule von Stradonitz. Per tant avui celebrem el 181è aniversari de Kekulé i he trobat adient fer-ho amb aquest magnífic poema del químic i poeta mallorquí Àngel Terron, Kekulé postula l’estructura del benzè, que trobem a l’obra Iniciació a la química (1977). En el poema Terron vol comunicar la descoberta de l’estructura del benzè que, segons Kekulé, va fer en somnis.

Diferents formes gràfiques per representar l’estructura de la molècula de benzè, C6H6.

Personalment m’agraden molt les històries (llegendes?) sobre descobriments científics envoltats d’aquest romanticisme, que tingueren lloc per serendípa o en visualitzacions durant el son,…

Per acabar el meu petit homenatge al químic Kekulé adjunto el següent acudit gràfic el qual vol insinuar que la brillant idea en somnis del químic kekulé podria haver tingut quelcom a veure amb el l’entorn del seu laboratori…