Descobriment de Química UdG a “Nature” i avui a TV3

El passat 9 de setembre vaig presentar la bona notícia de la publicació d’un article, de companys del Departament de Química de la UdG, a la prestigiosa revista Nature Chemistry. Avui, les càmeres de TV3 han estat als laboratoris del grup de recerca QBIS i el reportatge s’ha pogut veure al TN Comarques. En ell en Júlio Lloret i en Miquel Costas destaquen la importància del descobriment, pel que fa a la rendibilitat econòmica i ambiental, el qual rau en l’obtenció d’oxigen a partir de l’aigua, mitjançant un catalitzador de ferro.

Clicar la imatge per accedir al TN Comarques d’avui. La notícia en qüestió a partir del minut 3:00.

Els resultats d’aquesta recerca, de cara al futur, podrien ésser una de les respostes pel que fa al gran repte energètic, una de les grans qüestions a les quals la química del s.XXI ha de poser remei.

L’enhorabona, altra vegada, companys i companyes!

Més info a:

Companya de Química UdG premiada per la SCQ-IEC

La companya Cristina García, llicenciada en química per la UdG i doctorand a la mateixa universitat, ha estat distingida amb un Premi Sant Jordi 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans pel seu treball de recerca Nanocàpsules Metal·loporfiríniques per a Química Host-Guest.

L’acte de lliurament del premi, atorgat per la Societat Catalana de Química, va celebrar-se a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona.

Actualment, Cristina García està cursant el seu primer any de doctorat en els laboratoris del grup QBIS del Departament de Química de la Universitat de Girona, sota la supervisió dels professors Miquel Costas i Xavi Ribas, amb l’objectiu de desenvolupar nanocàpsules com a receptors-sensors supramoleculars i com a catalitzadors selectius.

Per a més info:

“El petó de la mort”. Química sorprenent del Manganès descoberta a la UdG

M’assabento que un article del company Isaac Garcia, investigador predoctoral al grup de recerca QBIS, Departament de Química Universitat de Girona, acaba de rebre el qualificatiu de VIP (Very Important Paper).

Es tracta d’un article que ha estat publicat a la revista Angewandte Chemie, amb un elevat factor d’impacte (11.9 l’any 2009) i tracta al voltant d’un estudi del manganès.

Mentre Isaac Garcia feia recerca amb manganès, per a la seva tesi doctoral, en una reacció d’epoxidació va observar un color violeta intens que el va fer sospitat que es trobava davant d’una espècie de manganès en alt estat d’oxidació. Aquest element en alt estat d’oxidació, a diferència del ferro, no ha estat gaire estudiat.

El manganès, pel que fa a la biologia, és transcendent ja que a la natura és el causant de l’oxidació de l’aigua que té lloc en el clúster del fotosistema-2 responsable de la formació d’oxigen en les plantes, a partir de llum i aigua. Comprendre reaccions com aquesta, ens proporciona la possibilitat de reproduir-les al laboratori.

Aquesta línia de recerca els ha permès sintetitzar una proteïna model capaç d’estabilitzar el manganès en alt estat d’oxidació (IV), que reacciona oxidant substrats de manera mai observada.

D’aquesta manera podem afirmar que aquest descobriment ha estat a causa de la, tan comú en ciència, serendípia.

Isaac Garcia diu que disposa d’una hipòtesi. La troballa és interessant perquè és el primer model sintètic de manganès capaç d’abstreure hidrogen a través d’una associació abans de la pròpia reacció. “Es pot entendre aquesta associació com un petó mortal, perquè el manganès abraça el substrat abans d’atacar-lo”, afegeix Garcia.

L’enhorabona, Issac!

QBIS, recerca en Química Bioinorgànica a la UdG.

Aquesta setmana, tot parlant amb un company d’estudis, he conegut de prop una altra línia de recerca en química de la nostra universitat. En Marc Font, que ha començat el seu camí cap a desenvolupar una tesi doctoral al grup de recerca QBIS (Química Bioinorgànica i Supramolecular) del Departament de Química de la Universitat de Girona, em va rebre al laboratori on investiga, situat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Marc Font treballant a la caixa de guants, on porta a terme reaccions químiques sota atmosfera de N2. Treballen sota atmosfera d’aquet gas inert per evitar la degradació de certs productes per oxidació.

En Marc comença recordant-me els membres del grup de recerca QBis, hi ha de tot, des de doctorands com la Mercè Canta, l’Alícia Casitas, la Crsitina Garcia, la Irene Prat, en Zoel Codolà, l’Isaac Garcia o el mateix Marc Font; fins a professors titulars a la UdG, Miquel Costas (l’investigador principal del grup) i Xavi Ribas, passant pel professor associat, Julio Lloret i la post-doc, Laura Gómez.

Concretament, en Marc em va explicar la seva línia de recerca, on també hi estan involucrats els investigadors Xavi Ribas, Alícia Casitas i Mercè Canta. Treballen en models de catalitzadors d’acoblament creuat (cross-coupling) amb coure, per intentar entendre els mecanismes que regeixen aquest tipus de reaccions.
Precisament els darrers guardonats amb el Premi Nobel de Química, de 2010, varen ésser Heck, Negishi i Suzuki per les reaccions d’acoblament creuat catalitzades per pal·ladi en la síntesi orgànica. La recerca de catalitzadors d’acoblament creuat de coure és interessant en el context de la recerca d’una química més respectuosa amb el medi ambient pel fet que l’acoblament creuat és molt utilitzat industrialment. “Els nostres models realitzen reaccions intramoleculars d’acoblament creuat mitjançant mecanismes on intervenen espècies de coure en alt estat d’oxidació (CuIII)” em comenta en Marc.

Vull acabar agraint, a en Marc Font, la rebuda al seu laboratori i l’explicació de la interessant recerca que desenvolupen. Per molts anys!