Premi Nobel 2013 per a la Química Teòrica Computacional…

… i la concòrdia entre la mecànica clàssica i la quàntica.

Amb la fantàstica imatge que el comitè Nobel ens regalà ahir en directe des d’Estocolm i que ara trobem al “Popular Science Background“, entre el material divulgatiu que trobem al web http://www.nobelprize.org/ amb motiu del guardó de Química 2013, es vol representar l’actual concòrdia i col·laboració necessària entre la mecànica clàssica de Newton i la mecànica quàntica que nasqué el passat s. XX.

Una altra imatge que ens ajuda molt a entendre la recerca que es premia és la que ens mostra l’aplicació variable de models de càlcul (els models multiescala) per dibuixar la posició general d’una gran macromolècula respecte la precisa dels àtoms que es troben el seu nucli central (un sistema químic complex). En el primer cas es fa servir la mecànica clàssica per descriure-la, en el segon aplicarem els càlculs de la quàntica. És a dir, i amb la magnífica analogia que se’ns presenta: si volem veure l’expressió de la cara d’Alfred Nobel necessitem més resolució d’imatge que no pas per veure la posició general del seu cos (amb la imatge pixelada en fem prou).

nobelquimica2013_2

Una tercera imatge formarà aquesta entrada gràfica. El passat estiu de 2012, el Nobel de Química 2013 Arieh Warshel va ésser a Girona amb motiu del X Girona Seminar, congrés organitzat des de l’IQC de la UdG. A la foto, de Miquel Duran, podem veure al Nobel 2013 davant del seu ordinador amb un petit problema tècnic i els companys Miquel Solà i Dani Masó intentant solucionar-lo (m’expliquen que finalment el varen solucionar i el Professor va poder fer la seva xerrada sense cap problema; Advanced modeling of biological functions; some recent highlights).

El Premi Nobel de Quñímica 2013,

El Premi Nobel de Quñímica 2013, Arieh Warshel, a Girona. 2 de juliol de 2012.

Amb tot plegat, recordem que el Nobel de Química 2013 és per Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel “pel desenvolupament de models multiescala per sistemes químics complexos”, tal i com ahir vàrem anunciar al mateix moment que seguíem en directe la compareixença del comitè Nobel des de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, a Estocolm.

nobel2013chem

I amb la darrera imatge d’aquesta imatge (un dels panells de l’exposició “16 Científiques Catalanes“, on veiem la Dra. Sílvia Simon treballant en el seu laboratori químic de càlcul) voldria insistir que, tal com ens recorda el Nobel de Química 2013, la química no és només una ciència experimental, sinó que la química també es fa als ordinadors! 🙂

silvia

Valgui, per tant, aquesta entrada com a homenatge i agraïment als Professors i companys investigadors del grup de recerca en Química Computacional de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona, on estic desenvolupant la meva tesi doctoral.

http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2013/press.pdf

nobel

Referències i més info:

IQC UdG, majoria d’edat

El passat 30 de març de 2011 l’Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona va celebrar la seva majoria d’edat.

Tal i com trobem escrit al web de l’IQC, pel que fa a la seva història;

L’Institut de Química Computacional (IQC) és un Institut de recerca universitari creat d’acord amb la Llei 26/1984 del Parlament de Catalunya. La llavor inicial de l’Institut va ser el Laboratori de Química Computacional de la Universitat de Girona (UdG), dirigit pel Dr. Ramon Carbó-Dorca, que va iniciar la seva activitat el 31 de desembre de 1991. El Dr. Carbó-Dorca va promoure la creació de l’IQC, i la Comissió Gestora de la UdG va iniciar la seva tramitació legal el 6 de juliol de 1992. Finalment, l’IQC va iniciar la seva trajectòria oficial el 30 de març de 1993 en una reunió del Consell provisional de l’Institut presidida pel rector de la UdG, Dr. Josep Nadal.

Per molts anys, IQC! Seguirem fent camí plegats.