Experiment sobre l’examen de Química Selectivitat 2014

Aquest migdia milers d’estudiants d’arreu del país us heu trobat amb aquest paper sobre la taula… sí, és l’examen de Química de les Proves d’Accés a la Universitat, les PAU, l’examen de Selectivitat, vaja!

sele2014

Entre els exercicis hi hem trobat formes al·lotròpiques del carboni, motor d’hidrogen,… però el primer problema que hi apareix m’ha agradat especialment. Es tracta d’una reacció química que sempre he trobat ideal per a il·lustrar una catàlisi. Es tracta de la reacció de descomposició del peròxid d’hidrogen catralitzada per iodur de potassi.

No me n’he pogut estar… he hagut de passar pel laboratori 😉

Experiment dedicat a tots els qui avui heu fet aquest examen i que ara mateix ja esteu en plenes vacances d’estiu. Gaudiu-lo! La universitat us esperaaa.

Premi Nobel 2013 per a la Química Teòrica Computacional…

… i la concòrdia entre la mecànica clàssica i la quàntica.

Amb la fantàstica imatge que el comitè Nobel ens regalà ahir en directe des d’Estocolm i que ara trobem al “Popular Science Background“, entre el material divulgatiu que trobem al web http://www.nobelprize.org/ amb motiu del guardó de Química 2013, es vol representar l’actual concòrdia i col·laboració necessària entre la mecànica clàssica de Newton i la mecànica quàntica que nasqué el passat s. XX.

Una altra imatge que ens ajuda molt a entendre la recerca que es premia és la que ens mostra l’aplicació variable de models de càlcul (els models multiescala) per dibuixar la posició general d’una gran macromolècula respecte la precisa dels àtoms que es troben el seu nucli central (un sistema químic complex). En el primer cas es fa servir la mecànica clàssica per descriure-la, en el segon aplicarem els càlculs de la quàntica. És a dir, i amb la magnífica analogia que se’ns presenta: si volem veure l’expressió de la cara d’Alfred Nobel necessitem més resolució d’imatge que no pas per veure la posició general del seu cos (amb la imatge pixelada en fem prou).

nobelquimica2013_2

Una tercera imatge formarà aquesta entrada gràfica. El passat estiu de 2012, el Nobel de Química 2013 Arieh Warshel va ésser a Girona amb motiu del X Girona Seminar, congrés organitzat des de l’IQC de la UdG. A la foto, de Miquel Duran, podem veure al Nobel 2013 davant del seu ordinador amb un petit problema tècnic i els companys Miquel Solà i Dani Masó intentant solucionar-lo (m’expliquen que finalment el varen solucionar i el Professor va poder fer la seva xerrada sense cap problema; Advanced modeling of biological functions; some recent highlights).

El Premi Nobel de Quñímica 2013,

El Premi Nobel de Quñímica 2013, Arieh Warshel, a Girona. 2 de juliol de 2012.

Amb tot plegat, recordem que el Nobel de Química 2013 és per Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel “pel desenvolupament de models multiescala per sistemes químics complexos”, tal i com ahir vàrem anunciar al mateix moment que seguíem en directe la compareixença del comitè Nobel des de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, a Estocolm.

nobel2013chem

I amb la darrera imatge d’aquesta imatge (un dels panells de l’exposició “16 Científiques Catalanes“, on veiem la Dra. Sílvia Simon treballant en el seu laboratori químic de càlcul) voldria insistir que, tal com ens recorda el Nobel de Química 2013, la química no és només una ciència experimental, sinó que la química també es fa als ordinadors! 🙂

silvia

Valgui, per tant, aquesta entrada com a homenatge i agraïment als Professors i companys investigadors del grup de recerca en Química Computacional de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona, on estic desenvolupant la meva tesi doctoral.

http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2013/press.pdf

nobel

Referències i més info:

Premi Nobel de Química 2013 pel desenvolupament de models multiescala per sistemes químics complexos

Ja el tenim aquí!

Premi Nobel de Química 2013 per Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel.

Fa poc més de 2 minuts que des de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències (RSAC) a Estocolm, Suècia, el Secretari Permanent de la RSAC, Staffan Normark, ha anunciat que Martin Karplus (Univ de Strasbourg/Harvard) Michael Levitt (Standford), Arieh Warshel (Univ of Southern Cal)  ha estat guardonat amb el Premi Nobel de Química 2013 “for the development of multiscale models for complex chemical systems.”

nobel2013quimica

nobel-chemistry-medal

Medalla Nobel de Química 1954; Linus Pauling.

Segueix la roda de premsa en directe:

En breu més informació en una nova entrada.

Referències i més info a:

Límit a la Taula Periòdica? 10 enigmes pendents de la química

Ahir parlava de la llista top 10 en esdeveniments científics de l’any 2011, segons la revista Scientific American.

Avui, un parell de dies abans d’acomiadar l’Any Internacional de la Química, vull fer referència al dossier especial de la mateixa revista, que ha estat publicat al número de desembre de la seva edició espanyola, Investigación y Ciencia, titulat 2011, Ano Internacional de la Química. Una celebración en reconocimiento a los hallazgos y al enorme potencial de esta ciencia. I dins d’aquest dossier destaquem l’article 10 enigmas por resolver de Philip Ball.

Learn about 10 open questions that all have chemistry at their core and about the surprising role of chemical signaling in human interactions. These stories underscore how far and deep the science of chemistry reaches into our modern life.

De les 10 preguntes, laq que em crida més l’atenció per tractar-se d’un tema que m’apassiona, és Quants elements existeixen? 

Es tracta d’una pregunta que m’he fet moltes vegades i des de força jove. És evident que la taula periòdica dels elements es troba en constant ampliació (per exemple, el passat mes de juny parlava dels nous elements que entrarien a la taula periòdica -114 i 116- i a principis d’aquest mes de desembre en presentava els seus noms proposats definitius, Fl i Lv), però, fins quan s’ampliarà? Hi ha un límit en la síntesi d’elements superpesants?

Segons l’article publicat a la revista, mitjançant un càlcul senzill pot portar a la conclusió que la relativitat prohibeix que hi hagi electrons lligats a nuclis de més de 137 protons. Però, el mateix Ball fa referència al físic nuclear Greiner, el qual no posa límit a la taula periòdica (el mateix autor d’aquest article ja publicà reflexions sobre el tema a la RSC, el novembre de 2010).

Imatge, RSC

chemworld

Precisament recordo que el passat octubre de 2010, vaig parlar de la taula periòdica que, segons els càlculs d’un químic teòric finlandès, tindria 172 caselles.

Ara per ara no en podem treure l’entrellat. Es tracta d’un dels molts capítols que encara s’han d’escriure a l’apassionant història de la química.

Referències i més info:

Llicenciats en Química. Poc atur en plena crisi

La Marta, Directora del Departament de Química de la UdG, m’acaba de fer conèixer que aquest migdia, al telenotícies s’ha parlat de química i ha estat amb caire positiu (a ella li ha dit en Miquel, que ha vist les notícies en directe). Com que estem acostumats a sentir a parlar de química de forma negativa als mitjans de comunicació, avui estem molt contents!

Avui, al Telenotícies Migdia de TVC, s’han presentat els resultats d’unes estadístiques que indiquen que els joves llicenciats en Química són els professionals menys afectats per l’actual crisi econòmica.

http://www.tv3.cat/videos/3609470/TN-migdia-05072011

Notícia de 2 minuts, entre 25:20 i 27:20.

Amb paraules del mateix Carles Prats, “La Universitat no és una fàbrica de parats, com alguns es pensen” o “tenir un títol superior, multiplica per 2 les possibilitats de trobar feina”. Però, “degut a l’esclat de la bombolla immobiliària, els joves llicenciats arquitectes són els més castigats per la crisi i els químics, els menys“.

A més a més de l’esperançadora gràfica anterior, pels químics també és interessant saber les dades que mostra la següent gràfica. Altra vegada amb paraules explícites del periodista de TVC, “…els més ben parats són els llicenciats en ciències, només el 4 % fa feines per sota del seu nivell acadèmic”.

PAAU 2011, examen de Química a Selectivitat 2011

Ja s’han acabat els exàmens de Selectivitat 2011, les PAAU. Així que ja puc penjar els exercicis de l’examen de Química que els estudiants preuniversitaris catalans varen fer ahir, dijous 16 de juny. Un examen no gaire complicat, el de l’Any Internacional de la Química. Què hi dieu, companys que l’heu fet?

Química als aliments, amb Carme Carretero; xerrada AIQ2011

Tal i com vàrem anunciar, ahir al vespre, a Girona va tenir lloc la xerrada “Química als aliments, més enllà dels additius”, amb la Dra. Carme Carretero (Catedràtica de Tecnologia dels Aliments al Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària de la UdG). Aquesta va ésser la 3a conferència del cicle de Divulgació de la Química “Química: la nostra vida, el nostre futur”, organitzat per Química UdG i C4D amb motiu de l’AIQ2011.

Carme Carretero ens va parlar de la química que forma part dels  aliments, des d’un punt de vista ampli. No només els compostos naturals continguts en els aliments, com l’àcid ascòrbic, o els additius (l’àcid ascòrbic també n’és un exemple, sota l’etiqueta E300); sinó que també vàrem parlar de les diferents tècniques de conservació dels aliments que utilitzem des de fa mil·lenis (el salat, el fermentat i l’ús d’espècies en són exemples).

Fent referència a l’edat de pedra, la conferenciant ens va fer entendre que això d’utilitzar la química en amb finalitats culinàries no és nou, sinó que va començar amb la cocció dels aliments. Al cuinar la carn es millora la digestibilitat d’aquesta, augmenta la seguretat i es creen nous aromes i sabors.

Quan vàrem començar a parlar dels additius, Carretero també es va afegir al nostre discurs de que “tot és química”, que hi ha productes naturals i productes sintètics, però tot és química. I que, un producte natural pot arribar a ser molt més perillós que un de sintètic. Amb mateixes paraules de Carme Carretero:

La natura sintetitza els verins més terribles.

La conferenciant també ens va definir bé els additius i ens va explicar les seves característiques i els requeriments que han de complir.

Si bé gairebé el 50 % dels colorants són d’origen natural i són uns additius molt importants (E100/curcumina o E140/clorofil·les, per citar un parell d’exemples), aquests han estat molt discutits, ens explicava Carretero. Que el iogurt de maduixa sigui de color rosa és molt més important del que ens pensem (també menjem amb els ulls, de manera que podem jugar amb el grau de “gust” i “color” del iogurt per notar un bon gust de maduixa).

I a l’hora de parlar dels gustos, vàrem conèixer una nova incorporació al diccionari de l’IEC d’una paraula anglosaxona, flavor. Ara ja podem parlar dels 5 flavors, amarg, àcid/agre, salat dolç i unami. Sembla ser que aquest darrer, el qual molts no tenim gaire clar si l’hem sentit mai, és el gust del glutamat (me’n va informar @miquelduran davant el meu dubte al twitter i ara en trobo una petita entrada a la Viquipèdia).

Fitxer:Glutaminsäure - Glutamic acid.svg

Àcid glutàmic.

Carretero també va fer referència a la “cuina molecular” (precisament dijous vinent, 9 de juny, Claudi Mans i Joan Roca participaran a aquest cicle de conferències amb la xerrada “Esferificacions i macarrons. La ciència a la cuina tradicional i moderna”).

Ahir vàrem conèixer additius usats a les cuines actuals (com la que apareix a l’anunci de l’estiu 2011, amb el cuiner Ferran Adrià) com són l’alginat sòdic (E401), usat per a esferificar líquids, o l’emulgent lecitina (E322).

Per acabar, Carme Carretero va presentar els additius usats com a antioxidants i conservadors. Entre els primers, en trobem de naturals com l’àcid ascòrbic (E300), més conegut com a vitamina C, i altres d’artificials, com el butilhidroxitoluè (E321). Pel que fa als conservadors, en tenim d’orgànics com l’àcid làctic (E270) o l’àcid cítric (E330) i altres d’inorgànics com el sulfit sòdic (E221) o el nitrit sòdic (E250), aplicats aquests darrers en el vi o en el pernil dolç amb l’objectiu de conservar la seva coloració rosada.

La Dra. Carretero es va acomiadar fent referència a una afirmació que als químics ens agrada molt fer entendre a la població. “Tot és química…!”

Al sortir de l’auditori Irla de l’edifici de la Generalitat a Girona, Carme Carretero resumia la conferència en mig minut d’aquest amanera: