Arxiu d'etiquetes: Sant Llorenç

Per Sant Llorenç… llàgrimes d’alegria, pluja que no mulla i estels que no cauen

Publicat el per
1

Avui és Sant Llorenç i precisament ens trobem en plena i dura canícula, anunciada des de fa dies, amb la qual assolirem temperatures rècord a casa nostra, entre avui i demà, la qual ens pot recordar al terrible martiri del sant.

Però, quan parlem de Sant Llorenç, tots mirem al cel, concretament al cel nocturn. Tots pensem en les Llàgrimes de Sant Llorenç. I el motiu és que la festivitat de Sant Llorenç cau ben a prop del màxim d’activitat de la pluja de meteors més seguida de l’any, els Perseids.

Tot plegat és culpa del (o gràcies al) cometa 109P/Swift-Tuttle (descobert el 1862), el qual descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys. Cada any, la Terra travessa literalment la cua d’aquest cometa, de manera que les partícules de pols i sorra que la componen entren a l’atmosfera terrestre a gran velocitat (uns 59 km/s!), i quan ho fan s’encenen. Això té lloc a una alçada d’uns 100 km sobre la superfície terrestre, on ens trobem nosaltres, els quals observem les precioses traces de llum al cel nocturn. Per tant, recordem que NO consisteix en una pluja d’estrelles o estels, com la solem anomenar, sinó que es tracta de meteors.

El que a l’Edat Mitjana creien que es tractava de les llàgrimes del sant martiritzat, aquelles boniques línies al cel, podrem gaudir d’un màxim de la seva activitat les nits de l’11 i el 12 d’agost, enguany ens cau en cpa de setmana i amb una lluna minvant que ens molestara ben poc. Concretament, el màxim d’activitat segons la IMO es donarà el dia 12 d’agost de les 12 h a les 14:30 h UTC (amb una ZHR* de 100), per tant la nit anterior i la posterior seran fantàstiques per a gaudir-ne, tot i que durant tot el que resta d’agost en podrem observar.

Precisament l’APOD d’avui ens regala una bonica imatge d’un Perseid d’observació especial i (espacial). En comptes d’haver estat retratat des de baix,  ho ha estat fet des de dalt. Concretament, la imatge va ésser presa des de l’EEI el passat 13 d’agost de 2011, per l’astronauta Ron Garan.

Per a una bona observació, recomano anar a un indret fosc (amb la mínima contaminació lumínica possible), amb un bon tros de cel (que arbres o altres impediments no us tapin la volta celeste) i estirar-se a terra per al d’observar la pluja a simple vista, tot mirant cap a la constel·lació de Perseu, entre Perseu i Casiopea (per orientar-vos al cel nocturn us recomano l’ús d’un planisferi i l’ajuda d’una brúixola).

Ah, i mentre gaudim dels Perseids, si veiem el puntet vermellós de Mart, recordem que ara mateix s’hi passeja un vehicle construit a la Terra… Curiosity/ats de les nits d’estiu 😉

Gaudiu de l’espectacle! (i si alguna d’aquestes pedretes arriba a la superfície de la Terra… és a dir, si us cau un petit meteorit al cap, sereu molt afortunats, que van molt buscats!)

Referències, més info i detalls interessants:

Llàgrimes de Sant Llorenç, divulgació sobre els Perseids al Recvll de Blanes

Publicat el per
Respon

Estem a punt de tancar el mes d’agost, des del punt de vista científic, un mes per mirar el cel de nit. La pluja de meteors el mes d’agost, els Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç, és la més seguida de l’any, tot i que sovint, sobretot a la costa, patim nits amb el cel tapat a mitjans de mes.

El passat 10 d’agost, diada de Sant Llorenç, ja en vaig parlar en una entrada al bloc, convidant-vos a mirar el cel. Encara hi som a temps de veure’n algun les properes nits, però, si ens les hem perdut o les hem trobat massa efímeres, penseu que sempre ens queden les Leònides del novembre.

En aquest número d’agost de la revista mensual blanenca RECVLL en parlo una mica. Aquí tenim l’escrit, descarregable en pdf:

Descarrega’t l’escrit en pdf.

 

-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del Recvll a:

https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/

Pluja de Perseids per Sant Llorenç

Publicat el per
2

Acomiadem un mes de juliol atípic, meteorològicament parlant. Després d’aquest inici de vacances poc estiuenc, hem estrenat el mes d’agost amb l’esperança de l’arribada del bon temps. Tot i això, tots plegats també esperem, amb ganes, uns dies de pluja, o, per a ésser més precisos, unes nits de pluja. Es tracta, però, d’una pluja que no mulla, una pluja de la que podem gaudir a les nits més serenes. Es tracta de les llàgrimes de Sant Llorenç. La pluja de meteors del mes d’agost.

Foto, APOD 12/08/07

Al 1862, el cometa 109P/Swift-Tuttle va ésser descobert. Aquest cometa, descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys i és el causant de les Llàgrimes de Sant Llorenç. Cada any, la Terra travessa, literalment, la cua d’aquest cometa, de manera que les partícules de pols i sorra que la componen entren a l’atmosfera terrestre a gran velocitat (a uns 59 km/s!) i, quan ho fan, s’encenen. Això té lloc a una alçada d’uns 100 km sobre la superfície terrestre, on ens trobem nosaltres, els observadors de les precioses traces de llum al cel nocturn. Per tant, fixem-nos que aquest fenomen no consisteix en una pluja d’estrelles, com la solem anomenar incorrectament, sinó que es tracta de meteors.

Arribats aquest punt, permeteu-me quatre línies perquè ens situem amb la nomenclatura. Les estrelles són grans masses esfèriques, que emeten llum i calor, a l’interior de les quals tenen lloc reaccions de fusió nuclear. Al seu voltant s’hi pot organitzar un sistema planetari (un exemple és el Sistema Solar). Per tant, una estrella, vista des de la Terra, no pot caure de la volta celeste. Recordem, per tant, que els conceptes “pluja d’estrelles” o “estels fugaços” són incorrectes. Per altra banda, hem de saber diferenciar entre meteoroide, meteor i meteorit, tres conceptes diferenciables que sovint es confonen. Un meteoroide és un fragment de roca que es troba a l’espai (el qual pot correspondre a un fragment desprès d’un cometa, un asteroide, un satèl·lit o un planeta). Si aquest fragment entra a l’atmosfera terrestre, a causa de la fricció amb aquesta s’encén, produint el que coneixem com a meteor. Si el meteoroide és prou gros (a partir d’ 1 m de diàmetre), a l’entrar a l’atmosfera terrestre, produint el meteor, s’encén a causa de la fricció però no arriba a desintegrar-se del tot, és a dir, un fragment de roca provinent de l’espai acaba impactant contra la superfície terrestre. Aquest fragment extraterrestre que cau a la superfície de la terra és un meteorit.

Un cop situats, tornem a la pluja de meteors d’agost. Potser ens preguntem per quin motiu aquesta pluja de meteors és coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç. La raó és que la millor nit d’observació d’aquests meteors (màxim nombre que en podem observar per unitat de temps) és el 12 d’agost (i dies propers). Aquesta data és molt propera a la festivitat de Sant Llorenç (avui, 10 d’agost), de manera que és fàcil entendre que a l’Edat Mitjana donessin explicació al fenomen que observaven al cel, com a les llàgrimes que vessava Sant Llorenç, degut al seu martiri a la graella de foc.

I, tècnicament, aquesta pluja de meteors és coneguda com a Perseids, ja que els podem veure des de l’hemisferi Nord de la Terra, irradiant des de la constel·lació de Perseu, tal i com si sortissin d’ella.

Enguany, segons dades de la International Meteor Organitzation (IMO), l’activitat d’aquest fenomen recau entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, amb un màxim al 13 d’agost a les 6 h (UTC), amb una Taxa Horària Zenital (THZ) de 100. És a dir, un observador sota un cel clar i fosc podrà veure 100 meteors en una hora.

Espero que gaudim, tots plegats, de la pluja de meteors més popular i seguida de l’any. Aquest dies d’agost, animem-nos a mirar el cel nocturn per contemplar la bellesa dels Perseids, les populars i estiuenques llàgrimes de Sant Llorenç.