Física, una ciència per joves? Per molts anys des del Science Museum de Londres, Bragg!

science_historyPer la fantàstica eina “On This Day in Chemistry” de la Royal Society of Chemistry (la presentava el passat mes de maig, quan la vaig descobrir) m’assabento que avui és el 151è aniversari de Sir William Henry Bragg (el Bragg pare), físic britànic que el 1915 va ésser guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu fill, “pels seus serveis en l’anàlisi d’estructures cristal·lines mitjançant raigs-X”.

Precisament aquest passat dissabte vaig passar el matí al Science Museum de Londres. Com sempre, meravellós! I a la planta baixa, on m’agrada passar-hi força estona, cada cop que hi vaig, vaig trobar aquesta relíquia en una vitrina.

DSCN0362 còpia

Es tracta de l’espectròmetre de raigs-X original dels Bragg.

DSCN0361 còpia

Com a curiositat cal recordar que Bragg fill, William Lawrence Bragg, amb 25 anys d’edat ha estat, fins a dia d’avui, el guardonat més jove amb un Nobel. I, això sí que és curiós, si ens fixem amb els guardonats més joves a la història dels Nobel, veurem que els 5 més joves reberen el Nobel de Física (dels 25 als 31 anys). I tots recordem el Nobel de Física 2010 per a l’aïllament del grafè on, juntament amb Gneim, Novoselov amb només 36 anys va ésser guardonat.

Nobel_joves

Nobel_joves_tots

Per latra banda,

Nobel_grans_totss

Nobel_grans_tot

I tot i que, tal i com veiem a les darreres dues taules adjuntades, a la llista dels 10 més grans amb el Nobel hi trobem algun físic (i a nivell absolut, la Física queda en 2a posició -amb 88 anys-, empatada amb la literatura) la pregunta que ara em faig, és evident…

És la física una ciència per a joves?

Referències i més info:

Per molts anys, DNA! 60 anys de doble hèlix

A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid
Watson J. and Crick F
Nature 171, 737 (1953)

Avui fa 60 anys que a la revista Nature un parell de científics publicaven un article titulat A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid. Aquest article revolucionaria la ciència i és que en ell s’hi proposava l’estructura de doble hèlix de l’ADN (o DNA en anglès).

nature_1953_DNA

A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid. Watson J. and Crick F. Nature 171, 737 (1953).

Watson i Crick, pares de l’estructura de doble hèlix del DNA i autors del paper varen ser guardonats, juntament amb Frederick Wilkins, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1962 “for their discoveries concerning the molecular structure of nucleic acids and its significance for information transfer in living material”.

www.nobelweekdialogue.org

Watson i Crick amb el seu model de la molècula de DNA. 1953. Imatge, http://www.nobelweekdialogue.org

Precisament estic especialment cofoi perquè dissabte passat em trobava cara a cara amb el model que Watson i Crick varen fer servir per mostrar l’estructura del DNA, el 25 d’abil de 1953 (el mateix que veiem a laiamtge superior). Aquest model, metàl·lic, es troba a la planta baixa del magnífic Science Museum de Londres (@sciencemuseum). Aquí, des de UK, el meu petit homenatge a una proposta de replegament del gran manual d’instruccions que cadascuna de les nostres cèl·lules guarda amb la delicadesa del més apassionat arxiver.

DSCN1193

Science Museum. London, 20/04/13

DSCN1194

Science Museum. London, 20/04/13

DSCN1196

Science Museum. London, 20/04/13

DSCN1197

Science Museum. London, 20/04/13

Per molts anys, DNA! Per molts anys, Watson i Crick!

Referències i més info: