Més Màgia Química a Hogwarts

Només de llevar-me he tret el cap per la finestra… plugim… la predicció meteorològica ha estat encertada… patint per la processó d’aquest vespre… després de l’any passat, un altre Divendres Sant sense poder sortir?

En mig d’aquest inici de dia més aviat trist (suposo que Divendres Sant, en si, ja ha de ser un dia trist) m’he connectat a la xarxa i he trobat un vídeo que m’ha animat. Més d’una vegada ja he parlat de Tom Lehrer i la seva magnífica “The Elements Song”, he penjat vídeos d’algunes de les múltiples versions que se n’han fet i, fins i tot, em vaig atrevir a fer-ne una en català, el passat 1 de gener de 2011, per celebrar l’inici de l’AIQ2011.

Doncs aquest matí he descobert un vídeo on Daniel Radcliffe, l’actor que encarna al mag Harry Potter a l’exitosa saga cinematogràfica, interpreta excel·lentment la cançó de Lehrer.

Es tracta de la participació de l’actor a “The Graham Norton Show” de la cadena britànica BBC.

Si a les aventures de Harry Potter no hi havia prou ciència (des de les classes de pocions amb el professor Snape, química/alquímia pura, a la recerca de la Pedra Filosofal a la primera de les aventures amb l’aparició de l’alquimista Nicolas Flamel, o la manera de fer levitar els objectes, com si d’un imant sobre un superconductor refrigerat es tractés…) ara hi afegim aquesta gravació del mateix Harry Potter recitant els elements de la Taula Periòdica! (ja que en parlem recomano el llibre “The Science of Harry Potter“, és divertit).

Aprofito per recordar una altra versió que m’agrada molt de la cançó, que també vaig presentar al bloc. Es tracta de la versió japonesa.

I per acabar, com que avui toca, fem referència a la crucifixió geomètrica en 4 dimensions de Salvador Dalí. Un cop més una fantàstica obra de l’autor empordanès, on mescla la ciència i l’art. Corpus hipercúbicus.

Geologia del Plà de l’Estany (més Escoltisme i Ciència). Mai plou a gust de tothom

Obrim les portes a dies festius i la predicció meteorològica no pinta gaire bé… s’esperen precipitacions sobre el nostre territori durant els propers dies. Blanencs i blanenques, aquesta tarda hem pogut gaudir de la desfilada dels manaies pels antics carrers de la Blanda romana (ahir ho varen poder fer els de la ciutat de Girona). Però tots estem esperant què passarà amb el front que ens ha d’arribar en les properes hores, ja que demà tenim prevista la processó de Divendres Sant, dissabte la Diada de Sant Jordi (amb les parades de roses i llibres al Carrer Ample) i Diumenge la processó del Ressuscitat (on l’àngel cantarà el Regina Coeli).

El nou Capità Manaia fa un discurs pels seus soldats, després de fer el canvi de penó. Aquesta tarda, als Mossos d’Esquadra de Blanes, lloc de treball del nou capità manaia (21/04/11; Dijous Sant 2011).

El que sap més greu és que fa molt que no plou, i ara que tenim activitats de Setmana Santa i Pasqua preparades ens amenacen les precipitacions…

Realment per recordar la darrera etapa de pluges hem d’anar molt enrere…  i, d’aquesta, en tinc un molt bon record. Més ben dit, el magnífic record el tinc de quan es va acabar la llarga etapa de pluges del final d’hivern. Concretament del cap de setmana de Sant Josep.

El passat 22 de febrer, Diada del Pensament per a tots els Escoltes i Noies Guia del món, vàrem poder llegir una entrada titulada “Escoltisme i Ciència. Vulcanisme a la Garrotxa”, fent referència a la sortida de la Diada del Pensament de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes. Avui, pensant en les pluges que s’acosten, recordo la gran experiència que vàrem poder viure, el cap de setmana del 19-20 de març de 2011, a Sant Mer (terme de Vilademuls, Pla de l’Estany). La unitat de Truc de La Claca, l’Agrupament Escolta i Guia de Cassà de la Selva, va organitzar excel·lentment una trobada de Trucaires, la Trucada 2011.

Sant Mer, 19/03/11

Durant la sortida vàrem, poder gaudir de la natura d’una forma especial, gràcies a les generoses pluges anteriors a la sortida.

Passat l’estany de Banyoles, tot deixant enrere la Font Pudenta (molt interessant des del punt de vista químic i biològic), amb flaire sulfurosa, vàrem arribar a la zona de Les Estunes. Pertany al terme de Porqueres i és un paratge particular, molt interessant des del punt de vista geològic i mitològic. Baumes, esquerdes de travertí, roures, alzines i la llegenda de les Goges.

Tota la nit he filat
vora l’estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.

Fragment de Canigó  (Jacint Verdaguer).

Les Estunes, 20/03/11.

Després de visitar Les Estunes vàrem anar fins a una de les recloses del Fluvià, amb central hidroelèctrica inclosa. L’efecte del llarg període de pluges del final d’hivern s’apreciava perfectament amb l’important cabal d’aigua.

I, el que més ens va sobtar va ésser poder gaudir de les aigües intermitents. Es tracta de zones on, després de grans quantitats de precipitació, l’aigua surt a la superfície formant el que aparentment semblen rius.

Les imatges anteriors mostren el que jo em vaig pensar que era un riu, un efluent del Fluvià. I anava ben errat. Es tracta de la sortida a la superfície de les aigües subterrànies, dels canals, provinents de l’Alta Garrotxa, que desemboquen a l’estany de Banyoles. Aquesta aigua només apareix a la superfície, més o menys, un parell de cops per any; quan les precipitacions han estat tan abundants que aquests canals s’omplen, i pel tipus de roques per on passen, acaben pujant a la superfície.

I, per acabar la fantàstica ruta per una part de la geologia del Pla de l’Estany, vàrem anar a veure el Saltant de Martís. Això va ser la tracta final, un veritable espectacle de la naturalesa. Com que una imatge val més que 10 3 paraules i una gravació d’1 min val més que 10 6 d’imatges, adjunto un vídeo que he editat a partir de petites gravacions que hi vaig fer.

El cabal d’aigua que baixava pel saltant, així com el soroll que feia i la tremolor de les baranes de seguretat, impressionava. Semblava un dels terribles temporals de llevant que bat la nostra Costa Brava durant les tardors més dures. Ens van comentar que durant la major part de l’any el saltant baixa absolutament sec i que només molt de tant en tant (un parell de cops a l’any, potser, si ha plogut molt, baixa amb una foça similar a com el vàrem veure nosaltres). Vam tenir molta sort de visitar la zona després d’un període de pluges tan important.

Saltant de Martís, 20/03/11.

Un últim fet que voldria destacar, perquè em va sorprendre, va ésser descobrir que en aquella zona s’hi poden trobar triops canciformis, els fòssils vivents. Concretament ens en varen parlar a l’indret del Clot d’Espolla (la Platja d’Espolla), que també vàrem trobar ben coberta d’aigua i que si haguéssim buscat haguéssim trobat algun exemplar d’aquests crustacis tan primitius.

La Platja d’Espolla coberta d’aigua. 20/03/11. Detalls del cartell on es mostra la zona seca i d’un parell de triops.

Val a dir que la ruta geològica pel Pla de l’Estany, del passat 20 de març, ens la varen oferir uns pares molt trempats de la unitat de Truc de l’AEiG La Claca, de Cassà.

Per tant, sovint podem gaudir de períodes de pluges, fent-nos més interessant una activitat prevista, tal i com ens va passar el mes passat a la sortida d’Escoltes i Noies Guia. Per altra banda, altres vegades ens pot esguerrar les activitats que teníem preparades, com prodria passar els propers dies (Divendres Sant, Sant Jordi i Pasqua).

És ben cert que, Mai plou a gust de tothom!

Per a més info:

Dijous Gras ’11, inici de festes regides per la Lluna

Avui, dijous 3 de març de 2011, és Dijous Gras. A dia d’avui, catalans i catalanes celebrem l’entrada als dies de Carnaval, festa que assolirà el seu punt àlgid amb l’arribada del Rei Carnestoltes, diumenge vinent. I celebrem Dijous Gras menjant la típica botifarra d’ou, la truita i la coca de greixons. L’objectiu original; atipar-nos bé abans de l’època de dejuni que s’acosta.

Les festes de Carnaval finalitzaran el proper dimecres 9 de març, Dimecres de Cendra, quan simbolitzem la mort del Rei Carnestoltes a l’Enterrament de la Sardina. Quan la Vella Quaresma (simbolitzada com una vella arrugada amb un bacallà a la ma i 7 potes) derrota el Rei Carnestoltes, la disbauxa i tots els altres símbols que representa el personatge s’han acabat.

D’aquesta manera en la nostra tradició Cristiana, el Carnestoltes simbolitza la disbauxa, la llibertat i la permissivitat de trencament de regles abans de la Quaresma, els 40 dies de sacrifici, dejuni i abstinència abans de Diumenge de Rams, dia en que començarà la Setmana Santa. (És curiós fixar-se en les representacions del Rei Carnestoltes; gras, mudat, disfressat,… davant de la Quaresma; vella, seca, clàssica, s’alimenta de bacallà sec i les 7 potes per a ser arrencades diumenge a diumenge …).

Per cert, i com a curiositat, si ens preguntem per quin motiu avui és Dijous Gras cal buscar l’explicació al nostre satèl·lit natural, la Lluna. Sí, encara que sembli estrany, l’astronomia ens guia a l’hora de situar les festes de Setmana Santa i Pasqua al calendari. El diumenge següent a la 1a Lluna Plena posterior a l’equinocci de Primavera (la 1a Lluna Plena de Primavera) -enguany a 20 de març a les 23:21 h- és Diumenge de Pasqua. A partir d’aquí hem de restar 1 setmana per trobar Diumenge de Rams i restar 40 dies més per tal de trobar Dimecres de Cendra. El cap de setmana anterior serà el de Carnestoltes i dijous anterior, Dijous Gras. Com que la 1a lluna plena de Primavera, enguany és el dilluns 18 d’abril (l’anterior és la de dissabte 19 de març, ben just!), Setmana Santa (i, per tant, totes les festes que comentem) cau molt tard.

Com que una imatge val més que 103 paraules, he representat tot això en la següent imatge on la llegenda de cada color és el mateix text anterior.*[Sisplau, no ens desorientem amb el calendari anglosaxó, recordem que la 1a columna correspon als diumenges, no dilluns].

Un exemple més de la influència de la Ciència, en aquets cas l’astronomia, a la nostra vida quotidiana.