Joves investigadors en química de tot Catalunya tornem d’Andorra i jo amb premi

logo_andorraJoves investigadors en química d’arreu del país tornem d’Andorra.

Del passat dimecres a divendres s’ha celebrat la VIII Trobada de Joves Investigadors dels Països Catalans a Andorra la Vella, organitzada per la Societat Catalana de Química (filial IEC).

Enguany una dotzena de doctorands de química a la Universitat de Girona hem participat al congrés. Una molt bona representació, amb comunicacions a gairebé tots els simposis.

DSCN9948

DSCN9812

En total vàrem tenir 150 participants al congrés, 90 comunicacions orals i 7 simposis.

Un cop més, em vaig acompanyar del Prezi per a la meva comunicació, que vaig presentar al simposi de “Didàctica de la Química” titulada CONSTRUIR PONTS ENTRE LA UNIVERSITAT I L’ENSENYAMENT NO UNIVERSITARI. AQÜEDUCTE FINS A LA SOCIETAT. DE GIRONA A NOTTINGHAM; INNOVACIÓ EN LA DIDÀCTICA I EN LA COMUNICACIÓ DE LA RECERCA A L’AULA DE QUÍMICA A SECUNDÀRIA.

prezii

A l’acabar la presentació de la meva comunicació vaig regalar la versió ben actualitzada (amb el Fl i el Lv) de Taula Periòdica de Girona, que vam dissenyar des del Departament de Química UdG amb motiu de l’AIQ2011.

Taula Periòdica Girona_2013

Torno molt content i agrait, ja que vaig ésser guardonat amb el premi a la millor* comunicació al simposi “Didàctica de la Química”. I el company Marc Font (investigador en síntesi inorgànica al mateix grup de recerca on em trobo, a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la UdG) va tenir el premi a la millor comunicació del simposi “Catàlisi”.

premis

Rebent el premi de la mà de la Presidenta de la Soceitat Andorrana de Ciències.

Rebent el premi de la mà de la Presidenta de la Soceitat Andorrana de Ciències.

DSCN9962_1

Amb l’amic Marc Font; ben cofois amb els nostres premis 🙂

El febrer de 2012 ja vaig tenir el gust de participar a la VII Trobada, que es va celebrar a Palma de Mallorca. Allà també vaig rebre el premi a la millor comunicació del simposi Didàctica de la Química. Gràcies, un cop més.

*Ara bé, vull aprofitar per tornar a dir el que vaig haver de dir fa 2 anys. He tornat a ser l’únic investigador de Països Catalans que he presentat comunicació al simposi de Didàctica de la química… esperava que aquest any s’hi presentés algú més. Sé que trobaríem (si més no ho espero) joves investigadors en didàctica de la ciència a facultats d’educació de les nostres universitats, ara bé, estic convençut que és imprescindible que es faci recerca en aquest àmbit des de la pròpia ciència. Espero que al proper congrés hi hagi joves químics que presentin comunicació en aquest simposi, fet que voldrà dir que hi ha grups de recerca on químics treballen en la didàctica de la química. Pel que fa a la Societat Catalana de Química, satisfet els reconec que obrin quest simposi i que no es quedin amb les branques clàssiques (analítica, síntesi -orgànica i inirgànica- i química teòrica).

Evidentment que, acabant el congrés en divendres… vam allargar l’estada a Andorra tot el cap de setmana! Després de la feina va venir el lleure. Envoltats de neu i gaudint d’una bona nevada de dissabte, vàrem nedar a aigües termals, visitar botigues… bé, el que fan els químics per Andorra, és a dir, el que fa qualsevol grup d’amics per Andorra 😉

DSCN0019

SCQ, la revista

Ahir vaig trobar un regal a la bustia de casa, el 8è exemplar de la Revista de la Societat Catalana de Química!

scq-088è exemplar corresponent a l’any 2007 de l’anual ervista de la SCQ

Només d’obrir la revista vaig anar directe a l’article de Cladi Mans (recordareu que en una entrada anterior ja vaig recomanar els seus 2 llibres de química divulgativa “La truita cremada” i “El secret de les etiquetes”), una tendència que tinc degut a la ironia que el caracteritza a l’hora de reflectir  la química a la viga quotidiana.. Aquesta vegada, sota el títol El residu: Negatius però positius, Mans presenta la reivindicació dels anions, els quals estan discriminats pels cations…realment molt divertit. Un tall interessant de l’article, en el que el telurur fa un parlament, és el següent:

Les discriminacions només comencen a desaparèixer per la consciensació d’uns quants, que primer són incompresos, després perseguits, més tard ridiculitzats i finalment acceptats amb penes i treballs per la societat…. Avui, ara i aquí, és el nostre torn, és l’hora dels anions. Després de més de cent anys supeditats als cations, ja és hora d’agafar el nostre paper social…

O més endevant podem llegir, en un tros del parlament del plumbat:

…Quan ens veuen sempre ens diuen el m ateix: “Vosaltres, sempre negatius, mai positius”…

Això no us sona? A mi, llegir aquest article, em va fer pensar en la frase que ha sonat tant aquests dies pels mitjans de comunicació “yes we can”. I vistos els esdeveniment que han tingut lloc recentment jo els hi diria als anions… no us rendiu i podreu! (Tal com diu la cançó …Vigileu, qui perd avui guanyarà segur demà…)

I que quedi clar que no parlo ni vull parlar de política, tot el que heu llegit és únicament química, i si trobeu similituds amb la vida quotidiana és perquè, ben mirat, la química és a per tot arreu.