Dimecres que ve serem a València. Divulgació Química amb motiu de l’AIQ2011

Tot recordant la fantàstica experiència de participar a la darrera edició de les Jornades Curie a El Campello (Alacant), el passat maig de 2011; dimecres que ve, en Josep Duran i jo mateix tornarem a agafar el tren per viatjar de Girona al País Valencià. I en aquesta ocasió, arribarem a la capital.

Tal i com llegim al seu web, Espai Ciència organitza una sèrie de conferències dedicada a l’estudi i investigació en diferents àmbits del món científic. Dins del cicle de conferències Química, la nostra vida, el nostre futur, amb motiu de l’AIQ2011, dimecres que ve, 30 de novembre, els companys valencians ens han convidat a presentar la nostra xerrada-taller Reacciona…explota!

Espai Ciència està organitzat per Acció Cultural del País Valencià, l’Institut d’Estudis Catalans i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i el CSIC.

Moltes gràcies per convidar-nos a participar a la vostra festa de la química, especialment a tu, Juli Peretó (@JuliPereto).

Més info:

Mètode, subscripció a la revista de divulgació científica en català

Feia temps que ho volia fer i, finalment, fa un meset vaig seure 2 minuts davant de l’ordinador per demanar la subscipció a la revista de divulgació científica en català, editada per la Universitat de València, Mètode. La setmana passada ja em varen arribar a casa els números de 2010 i les monografies corresponents.

De la col·lecció que ja he rebut, i que per ara he fullejat, destaco l’article La (i)lògica ciència d’Alícia i, sobretot, la monografia d’enguany, Bestiari; Una adaptació al català modern del Bestiari català de l’Edat Mitjana.

Les 2 aventures d’Alícia, escrites pel matemàtic Dodgson/Carroll sempre m’han agradat molt i en aquest article es fa referència a alguns dels aspectes científics de les obres. Des de l’aparició del dodo, l’animal extingit al segle XVII, fins a la propietat de l’amanita muscaria com a bolet alucinògen.

Pel que fa al Bestiari, ja l’he començat a llegir i és una delícia. És fantàstic poder llegir la descripció d’animals escrita a l’època medieval, tant d’animals mitològics com la sirena, el fènix o l’unicorn  fins a reals com l’elefant o el castor; totes elles acompanyades per una  lliçó moral que segueix a les notes d’història natural.