Avui un article d’El Punt presenta el nou grau en Biotecnologia, que s’impartirà a la Facultat de Ciències de la UdG el proper curs 2009-2010, com a estrella representativa de l’entrada al pla de Bolonya.
El nou grau en Biotecnologia s’afegirà als estudis que ja fa anys que s’imparteixen a la Facultat com a llicenciatures fins ara, com són Biologia, Ciències Ambientals i Química. Així la Facultat de Ciències passa a tenir 4 graus pel proper curs.
Dilluns vinent dia 6 de juliol a la Universitat de Girona tindrà lloc l’inici de la 2a edició del Jove Campus de Recerca.
Des de la UdG ja ho tenim tot a punt per rebre els 46 estudiants de Batxillerat procedents de tota la demarcació que s’han inscrit al Campus. Investigadors de tots els àmbits de la recerca que es fa a la UdG us obrirem les portes dels nostres laboratoris i despatxos perquè us familiaritzeu amb els nostres entorns de recerca.
El Campus es durà a terme del 6 al 17 de juliol de 2009 en el nostre entorn universitari. L’activitat principal tindrà lloc a la Biblioteca del campus de Montilivi però també es realitzaran activitats als campus de Lletres i Emili Grahit i al Parc Científic i Tecnològic. El programa del campus serà intens (1/4 de 10 del matí a les 6 de la tarda), amb xerrades, tallers, seminaris, sortides i estades en grups de recerca per tal de tenir un contacte directe amb els investigadors i investigadores.
Amb aquesta iniciativa, la UdG pretén acostar els estudiants de Batxillerat al món de la recerca amb el fi que el coneguin de ben a prop i puguin participar de la seva interessant i sempre trepidant dinàmica. Així l’objectiu del Jove Campus de Recerca és posar a l’abast de totes les ments inquietes i amb ganes d’aprendre aquells recursos que la Universitat pot oferir –humans i materials– de manera que aquests futurs universitaris s’introdueixin en el món de la investigació. A més, per a aquests estudiants, serà una bona ocasió per adquirir coneixements, eines i pautes per avançar en l’elaboració del seu treball de recerca.
Si volem garantir la continuïtat de la recerca, cal que donem a conèixer i que estimulem als futurs universitaris a prendre’n part. Per això, el Jove Campus proposa als seus participants formar part d’un grup de recerca i que visquin de primera mà el dia a dia en un entorn investigador.
Des de l’organització del Jove Campus de Recerca es vol remarcar el caràcter multidisciplinari del Campus (sovint caiem en l’error de pensar només en recerca científica (científico-tècnica o de ciències de la salut) quan sentim el mot recerca, i aquestes no són les úniques vies de recerca existents).
Per més informació sobre el 2n Jove Campus de Recerca podeu accedir al blocacabat de sortir del forn (http://2jcr09.wordpress.com/) o a la pàgina del Jove campus de Recerca del facebook
La resolució de l’assignació de l’any 2011 com a Any Internacional de la Química va tenir lloc en la 63a assemblea general de les Nacions Unides. Segons manifestacions de la IUPAC i la UNESCO, organitzadores de l’esdeveniment, it is time to celebrate the achievements of chemistry and its contributions to the well-being of humankind. Per llegir les idees d’activitats plantejades per dur a terme durant el 2011, com ara augmentar l’interès per la química entre el jovent, clicar aquí.
I per què el 2011? El 2011 es celebra el centenari de l’entrega del Premi Nobel de Química a Marie Curieen reconeixement als seus serveis en l’avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i compostos d’aquest element. A més a més el mateix 1911 a París va ésser fundada la Associació Internacional de Societats Químiques.
Tenim tot un any per endavant per preparar activitats divulgatives per fer el 2011 (l’any de la química), el nostre any, l’any de tots. En seguirem parlant.
Avui es celebra el 184è aniversari del naixement d’Emil Erlenmeyer.
Richard August Carl Emil Erlenmeyer va néixer a Taunusstein (Alemanya) el 28 de juny de 1825 i va ser un químic dedicat durant molts anys a la síntesi orgànica. Entre els seus descobriments trobem la molècula d’àcid isobutíric (1865) o la proposta dels 2 anells de benzè condensats per a l’estructura del naftalè (1866). Al 1880 va desenvolupar l’anomenada Regla d’Erlenmeyer que diu que tot alcohol amb el grup hidroxil enllaçat directament a un doble enllaç entre carbonis es converteix en un aldehid o una cetona. Això succeeix perquè, en l’equilibri tautomèric (veure reacció de sota), generalment la forma cetònica (1) és més estable que el seu tautòmer enòlic (2). (Vull deixar clar que dic generalment i no dic sempre, ja que ens podem trobar amb alguna molècula on la forma enòlica (2) es vegi estabilitzada per interaccions de ponts d’hidrogen entre l’H d’aquest grup hidroxil que s’ha format i un altre àtom d’O o S que hi hagi en la mateixa molècula).
Equilibri ceto-enòlic tal com el representàvem a classe d’orgànica, amb la doble fletxa d’equilibri indicant que la forma més estable és la cetònica (1; que serà un aldehid si el grup R és un àtom d’H o serà una cetona si R=C amb 3 enllaços més). He indicat la zona involucrada en la reacció marcant-la en vermell (aquest H es sol representar per deixar clar que el resultat net de la reacció d’equilibri tautomèric és zero, tal com si només s’intercanviés aquest H entre el C α-carbonílic (de 1) i l’O (carbonil en 1 i alcohol {enol, C=C-OH} en 2, per estar ara enllaçat amb l’H en qüestió) de manera que tant la forma 1 com la 2 tenen el mateix nombre d’àtoms, són 2 tautòmers de la mateixa molècula).
Però tot i aquests mèrits d’Erlenmeyer dins el món de la química orgànica quan en sentim el seu nom la primera imatge que ens ve al cap (almenys a mi em passa això) és aquesta:
Matràs Erlenmeyer.
El matràs Erlenmeyer, que va ésser dissenyat per Emil Erlenmeyer el 1861.
Abans d’ahir a la nit em vaig quedar davant de la televisió gaudint de la pel·lícula. Era L’habitació de Fermat, encara no l’havia vist però n’havia sentit parlar molt, me l’havien recomanat. Ara jo també la recomano. Enigmes matemàtics i lògics (tot i que molt clàssics tots ells), misteri i intriga i tot plegat en l’entorn de l’embassament de Sau componen aquesta pel·lícula on la història de les matemàtiques amb alguns dels seus personatges hi és molt present i tota la producció gira al voltant de la famosa Conjectura de Goldbach, un dels problemes oberts més antic de les matemàtiques. A més a més veure cares catalanes en una bona producció cinematogràfica sempre fa patxoca…
El 7 de juny de 1742 el matemàtic Christian Golbach va enviar una carta a l’altre matemàtic Leonhard Euler proposant la següent conjectura:
Tot nombre enter parell major que 2 pot escriure’s com a suma de dos nombres primers.
La veracitat d’aquesta conjectura és senzillament demostrable pels primers nombres enters:
4 = 2 + 2
6 = 3 + 3
8 = 3 + 5
10 = 3 + 7 = 5 + 5
…
100 = 3 + 97
…
1000 = 3+ 997
…
però, a data d’avui i per la informació que tinc, no té demostració. La conjectura proposada per Goldbach segueix essent tema d’estudi pels matemàtics després de 267 anys.
Fa uns quants dies que vaig assabentar-me, primer de tot pel bloc de la Laia i després per altres fonts, que un nou element químic havia estat acceptat per la IUPAC per a entrar a la Taula Periòdica dels elements. L’element en concret ja el tenim a les taules més noves ja que havia estat creat artificialment anys enrere, tot i que fins ara no ha estat reconegut per la IUPAC com a tal. He volgut investigar una mica sobre l’element, aquí ho tenim:
L’element ununbi, amb nombre atòmic 112 i símbol Uub, va ésser descobert el 9 de febrer de 1996 al GSI (centre d’investigació d’ions pesats) de Darmstadt, Alemanya, per l’equip liderat pel Dr.Sigurd Hofmann. Al GSI, des del 1982 ja s’han “sintetitzat” 6 elements (107<Z<112).
Els 6 elements descoberts al GSI marcats en vermell. Meitneri (1982), Hassi (1984), Darmstadti (1994), Roentgeni (1994), Bohri (1996), Ununbi (1996).
Precisament l’anterior taula periòdica correspon al fantàstic web Periodic videos, el qual ja vaig presentar en una altra ocasió, on podem trobar una gravació amb un experiment (pels que no és possible hi trobem una explicació) de cada element químic. Per l’element Uub el professor Poliakoff, el del súper-pentinat, ens comenta de quina manera van crear l’element 112 al GSI, la forta competència entre aquest centre de síntesi de nous elements amb el centre rus i l’americà i la manera d’anomenar els nous elements segons la IUPAC.
Ununbi és el nom que pren l’element temporalment segons el sistema de denominació sistemàtic dels nous elements de la IUPAC (sota aquest paràgraf veiem la taula de les arrels llatines i gregues per a cada nombre de l’1 al 9 i l’exemple de la nomenclatura del nostre Uub). Clicar aquí per llegir les recomanacions de la IUPAC per a la denominació de nous elements. Parlar ara d’aquest element pot semblar que no sigui notícia ja que va ser descobert fa 13 anys, però la notícia és que aquest element ha sigut reconegut per la IUPAC ara (maig de 2009). Clicant aquípodem llegir l’informe tècnic presentat per la IUPAC el maig de 2009 amb el títol Discovery of the element with atomic number112.
Així l’element de nombre atòmic 112 s’ha d’anomenar posant les arrels corresponents a cada xifra 1 (un) 1 (un ) 2 (bi) = ununbi.
L’element Uub és l’últim dels elements súper-pesants, altrament coneguts amb l’abreviatura SHE (Super-Heavy Elements) acceptats per la IUPAC. Els elements super-pesants són els transactínids, és a dir els elements a partir del 104Rf (altres fonts senyalen els elements a partir del fermi, Z=100, com a súper-pesants), són sintètics i són de molt difícil estudi degut a la seva ràpida desintegració, presenten un temps de vida mig o període de semidesintegració molt curt, que pot ser de només pocs segons, o menys. Pel que fa al Uub el seu isòtop més estable és el 285Uub i sembla que té un temps de vida mitja d’uns 30 s. Aquests elements tant massius són creats en acceleradors de partícules pel bombardeig d’elements més lleugers els quals es fusionen amb el xoc donant els elements sintètics. Pel que fa a l’isòtop 277 de l’Uub ,que és el que va ser descobert el 1996, s’ha creat accelerant àtoms de zinc i fent-los bombardejar sobre una làmina de plom, obtenint-se l’Uub i un neutró, tal com mostra la reacció:
208Pb + 70Zn → 277Uub + 1n
Com a curiositat m’agradaria afegir que buscant informació sobre aquest nou element m’he trobat ple de vegades amb un personatge (l’Uub) de dibuixets animats, concretament de la mítica Bola de Drac, tot i que aquest personatge no és massa conegut ja que apareixia al final de la temporada de Bola de Drac Z i a Bola de Drac GT, i aquesta última mai va ésser retransmesa sencera pel canal 33.
Quina gràcia que fa veure com la CIÈNCIA i la CIÈNCIA-ficció poden estar tant lligades, encara que només sigui pel nom compartit entre un personatge animat i un element químic.
Tornant de la revetlla de Sant Joan he trobat al correu electrònic el número 11 de la revista Engega de la UdG. I l’he fullejat, si és que se’n pot dir fullejar el mirar per sobre una revista en format digital tot pasant-ne les “pàgines”, trobant-hi 2 articles que m’han cridat l’atenció. Primer de tot ja m’han cridat l’atenció a l’índex, un es titula Tots som científics i l’altreTenir química amb la ciència. A l’obrir cadascun dels articles per llegir-los encara m’ha fet més gràcia descobrir que les autores són companyes del departament de química de la UdG.
ATots som científics Sílvia Simon presenta la propera edició de la Nit de la Recerca. La Nit de la Recerca 2009, que tindrà lloc a nivell europeu el proper 25 de setembre, es una acivitat cooordinada a nivell espanyol per la Universitat de Girona i impulsada per la nova C4D. A Girona tindrà lloc el proper 25 de setembre a la Casa de la Cultura, allà ens hi trobarem. (Per veure algunes de les activitats que vam fer a la passada Nit de la Recerca 08 cliqueu aquí).
A Tenir química amb la ciència, que correspon a la 3a parada de l’UdG Express, Laia Guillaumes ens fa reflexionar sobre la quotidionitat de la ciència, i concretament de la química.
Aquesta nit tots els catalans i catalanes celebrarem la revetlla de Sant Joan encenent fogueres, brandant bengales i llençant petards. Bombetes pels més menuts, coets pels amants de l’astronomia, masclets pels sorollosos, fonts pels vius de colors, traques pels més agosarats… tot plegat, Química!
He preparat aquest curt vídeo amb 3 experiments on aconseguim encendre foc sense aplicar energia calorífica, sinó per addició de líquids, com són l’àcid sulfúric o la glicerina, sobre diferents sòlids. En el primer addicionem glicerina sobre permanganat de potassi (KMnO4), en el segon H2SO4 sobre la mescla (1:1) de clorat de potassi (KClO3) + sucre de taula (sacarosa) i en el tercer també addicionem àcid sulfúric ara sobre una mescla (1:10) de sofre + bromat de potassi (KBrO3). Tot plegat amenitzat amb la fantàstica Nit de Sant Joan de Sisa.
Molt bona revetlla! I ull viu amb els petards i fogueres!
Gràcies al fantàstic web Chemistry about he conegut aquesta curiositat sobre els colors i diàmetres relatius del pictograma corresponent a productes químics que presenten radiactivitat. El símbol internacional de radioactivitat, altrament conegut com a trèvol, va ésser inventat el 1946 a la University of California, Berkeley i, originalment, era de color magenta sobre un fons blau.
Actualment el símbol és de color negre amb el fons gorc, amb un cercle central de radi R, un radi intern de 1.5R i un radi extern de 5R que delimita les 3 “fulles del trèvol” les quals presenten una separació de 60º entre elles. Per més informació clicar aquí.