Aquest gener de 2012 he dedicat la secció “Des del Laboratori” del RECVLL a la química de l’Epifania. L’or, l’encens i la mirra. Tots 3 presents són molt interessants des d’un punt de vista químic.
Com cada mes, aquí tenim la imatge de l’escrit a la revista i el document pdf lliurement descarregable.
-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:
http://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/
Des de fa pocs dies podem gaudir de la imatge mes nítida del nostre planeta des de l’espai. Es tracta d’una magnifica imatge que podem descarregar-nos lliurement, de 8000×8000 pixels! Va ser presa el passat 4 de gener per la NASA (evidentment, com si del final d’una patriòtica peli de Hollywood es tractés, l’objectiu de la càmera enfoca al nord d’ El Nou Món… 
)
This composite image of the Earth taken from the VIIRS instrument aboard NASA’s most recently launched Earth-observing satellite – Suomi NPP – uses a number of swaths of the Earth’s surface taken on January 4, 2012. The NPP satellite was renamed ‘Suomi NPP’ on January 24, 2012 to honor the lateVerner E. Suomi of the University of Wisconsin.
Aquest matí els estudiants de 1r de Batxillerat de l’INS Serrallarga de Blanes i els de 1r i 2n de l’INS Pont del Ferro de Palafolls han participat a les Pràctiques a Grups-Classe organitzades pel Departament de Química de la UdG.
Pràctiques a Grups-Classe 2012. INS Serrallarga, 1r Bat. Dept Química UdG, 23.01.12
Concretament, els estudiants de Batxillerat han pogut comprovar la duresa de l’aigua de la seva vila (han portat mostres d’aigua de pous i de l’aixeta de casa), així com analitzar diferents fàrmacs per la tècnica de la cromatografia de capa fina (TLC), als laboratoris de docència de la Facultat de Ciències, acompanyats per estudiants del grau en química.
Valoració complexiomètrica per esbrinar la duresa de l'aigua de Blanes. En primer pla, les amigues Mar i Cristina de l'INS Serrallarga. Dept Química UdG, 23.01.12
Valoració complexiomètrica per esbrinar la duresa de l'aigua de Blanes. En primer pla, els amics Pau i Jordi de l'INS Serrallarga. Dept Química UdG, 23.01.12
Després de les dues pràctiques els estudiants han gaudit d’una visita guiada per la Facultat de Ciencies i, amb més profunditat, als laboratoris del Departament de Química.
Foto de família, amb els estudiants de l'INS Serrallarga i els seus professors Vero i Nacho. Dept Química UdG, 23.01.12
Per cert, els estudiants del Serrrallarga han pogut demostrar químicament que l’aigua de Blanes és força dura…
Ahir al vespre, des dels despatxos del Departament de Química de la Universitat de Girona, i de tota la Facultat de Ciències, vàrem poder gaudir d’una bonica posta de sol, acompanyada d’uns elegants i modulats altocúmuls lenticulars. Una foto que en vaig fer va ésser comentada per Tomàs Molina a l’espai El Temps de TV3 després del TN Vespre d’ahir (es pot tornar a veure a 3 a la carta).
Els altocúmuls són uns núvols que es troben a força alçada, fins a uns 6000 m. En cas de forts vents i en zones muntanyoses, aquests núvols són modulats fins a adoptar aquestes formes lenticulars, les quals a vegades ens fan veure “OVNI’s” al cel.
Fig 1. Classificació dels núvols per l'alçada
Entre els aficionats a la meteorologia, és coneut el cas del “pollastre rostit” , el qual ens encanta de posar com a exemple de núvol lenticular i que veiem a la següent foto de Ramon Baylina (observador meteorològic de Sort), presa a 1992 amb càmera analògica, evidentment.
Fig 2. El "pollastre". Foto, Ramon Baylina, 1992
De la mateixa manera, a mi m’encanten, especialment, els capells que a vegades veiem sobre un cúmul o cumulonimbus, o bé sobre una muntanya com és le cas de l’espectacular cas del mont Fuji.
Fig 3. Capell lenticular sobre el mont Fuji (Japó)
Si us agraden els núvols us recomano el web http://www.clouds365.com/, així com el llibre Pretor-Pinney, G. The Cloud Collector’s Handbook. London: Hodder & Stoughton Ltd. ISBN 978 03 409 1943 9.
Referències:
Recordo, amb il·lusió, la primera vegada que vaig sintetitzar magnetita (Fe3O4) al laboratori i, amb ella, ferrofluid (en vaig parlar extensament en una entrada de 2009). Es tracta d’uns materials amb propietats magnètiques, els quals, davant d’un imant en moviment, presenten una resposta fascinant. En els seguents vídeos, que vaig gravar al laboratori fa gairebé 3 anys ho demostren.
Estic recordant aquests bons moments al laboratori gràcies a una notícia que acabo de llegir al web del CSIC, segons la qual un estudi liderat pel CSIC ha demostrat que cristalls sinètics de magnetita amb un gruix d’ 1 nm encara conserven la seva imantació estable. La recerca ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, el Sincrotró de Trieste (Itàlia) i els Laboratoris Nacionals de Sandia (EUA).
Segons l’article, que ha estat publicat a la revista Physical Review B, es podria tractar de l’iman més prim estudiat fisn ara. Segons els investigadors que lideren l’estudi, el material tindria interès en camps com l’espinelectrònica. Es tracta d’una tecnologia relacionada amb els dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació, l’ús de la magnetita en els quals requereix que aquesta sigui capaç de mantenir la seva imantació de forma estale en capes molt fines.
Referències:
Ens hi havien convidat els companys de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), però em va ser impossible assistir-hi, el mateix em passa amb la sessió d’avui.
Lectura dramatitzada d' "Oxigen" (21/01/12). Foto, Mercè Piqueras
Tal i com llegeixo al bloc de la Mercè Piqueras, ahir va tenir lloc la primera lectura dramatitzada de l’obra Oxigen (ja vam parlar de la reedició del llibre per la revista Mètode, el passat novembre de 2011) al Museu Blau de Barcelona.
Precisament abans d’ahir, 20 de gener, vàrem celebrar el 254è aniversari del naixement de Madame Lavoisier (Marie-Anne Pierette Paulze), cientifica que va tenir un paper clau en el descobriment de l’oxigen i que apareix a l’obra com una jove de 19 anys que ha estat educada per ajudar el seu marit en la recerca científica.
Pels que pogueu i en tingueu ganes, realment ha de ser fantàstic, aquest vespre torneu a tenir l’oportunitat de viure la lectura.
Els que hagueu pogut gaudir d’ella ja m’explicareu com ha anat!
Demà passat, dimarts 24 de gener, el conegut i reconegut matemàtic, professor i divulgador Anton Aubanell tornarà a ser a Blanes per oferir-nos una xerrada de divulgació científica. El títol de la conferència és Un passeig per la història del nostre calendari i està organitzada per Aula Blanes.
El mateix Aubanell ens fa el següent pròleg, escrit i gravat, de la conferència que ens oferirà dimarts:
Hi ha coses que ens resulten tan quotidianes que no els donem importància, però que ha costat molt d’esforç crear-les. Una d’aquestes coses és el calendari, aquest formidable organitzador del nostre temps. En el passeig que us proposem intentarem resseguir una mica l’origen i evolució del nostre calendari tot contemplant el camí que s’ha seguit per ajustar-lo progressivament a la durada real de l’any.
Data: Dimarts 24 de gener del 2012
Hora: 20.00 h
Lloc: Sala Roberto Bolaño, Biblioteca Comarcal de Blanes
Pels que no pogueu venir a Blanes, la conferència serà retransmesa en directe per video streaming.
Més info:
L’any passat Anton Aubanell també ens va oferir una interessant conferència a Aula Blanes. Va ésser la seva famosa i genial Geometria amb bomboles de sabó.
Superfície on tant les gotes d'aigua com les d'oli, reboten. © Science / Xu Deng – MPI for Polymer Research
Els que portem ulleres ho agrairíem i els qui a casa tenen grans vidrieres o tribunes, també. Investigadors de l’Institut Max Planck per a la Investigació de Polímers i la Universitat Tècnica de Darmstadt (ambdues d’Alemanya), han desenvolupat un vidre que no és mullat ni tacat per líquids hidrofílics ni lipofílics.
Els investigadors han desenvolupat un recobriment pel vidre, transparent, compost de silici fluorat. D’aquesta manera, amb composició similar al tefló (politetrafluoretilè), aquest recobriment per a vidre repeleix l’aigua i l’oli de forma semblant a com ho fa el recobriment interior de les paelles.
Referències i més info:
Subscribe
