Jove Campus de Recerca de la UdG. L’anàlisi.

Divendres passat va tenir lloc l’excursió final de Campus que serví per acomiadar el 3r Jove Campus de Recreca de la UdG (3jcr10).

Excursió a Palamós, visita al Museu de la Pesca i tarda de lleure a la platja. 16/07/10.

Durant dues setmanes 60 estudiants, que han acabat de cursar 1r de Batxillerat, d’arreu de les comarques gironines (i més enllà) han viscut el 3jcr10. La seu del Campus era la Facultat de Ciències de la UdG, on cada matí (de 9 h a 11 h) i cada tarda (de 16 h a 18 h) ens oferien una xerrada i on dinàvem.

Vídeo que va gravar i editar la UdG durant el primer dia de Campus.

Estones d’esbarjo, davant la Facultat de Ciències de la UdG. Guitarres, cants i timbes de cartes.

Dinar al bar de la Facultat de Ciències de la UdG.

Durant aquests dies de Campus els estudiants han pogut viure un programa de diferents activitats a la Universitat les quals els han interessat per aquest acostament a la universitat i a les activitats que s’hi desenvolupen però també han tingut la opció d’incorporar-se a un grup de recerca de la UdG per tal de desenvolupar una part pràctica del seu Treball de Recerca de Batxillerat. D’aquesta manera cada dia, de 2/4 de 12 a les 2 del migdia, els estudiants es repartien en aquests grups de recerca que els varen rebre en funció de la temàtica del seu Treball de Recerca (des de la Facultat de Lletres, Campus Centre, Escola Politècnica, el Parc Científic fins a la mateixa Facultat de Ciències).

Durant aquests dies de Campus he tingut el goig de dedicar-me a la comunicació 2.0 fent-ne un seguiment instantani mitjançant el twitter i facebook i diari mitjançant el bloc del 3jcr10. Diàriament penjàvem resums fotogràfics de les activitats dutes a terme així com l’”Enigma del dia”, secció que va ser seguida molt efusivament pels estudiants (i els primers a respondre correctament cada enigma varen rebre un premi a l’acte de cloenda del Campus). Aquí ofereixo unes quantes fotos que resumeixen i sintetitzen les activitats dutes a terme al 3r Jove Campus de Recerca de la UdG. Per més informació visitar el bloc del 3jcr10.

La Sandra va treballar amb el company David per tal de dur a terme la part experimental del seu treball sobre el fluor a les pastes de dents. (Foto: d’esquerra a dreta, David, Sandra i Pep Duran).

Xerrada “Defensem i comuniquem les nostres opinions” amb Miquel Duran. 3jcr10, 14/07/10.

3jcr10 a les Excavacions del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis amb Josep Burch. Història UdG, 08/07/10.

3jcr10 al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, 07/07/10.

3jcr10 a la Facultat de Lletres de la UdG, 08/07/10. “La casa de la literatura. Itinerari per la Facultat de Lletres de la UdG” amb Mariàngela Vilallonga.

Reacciona…Explota! (divulgació científica mitjançant experiments de química recreativa) amb Pep Duran i jo mateix al 3jcr10. Aula Magna FC UdG, 13/07/10.

El darrer dia de Campus vàrem tenyir samarretes per tal d’endur-nos un record del 3jcr10 i anar a l’excursió de l’endemà ben conjuntats. Exterior Facultat de Ciències de la UDG, 15/07/10.

A 1a fila autoritats de la UdG a l’acte de clausura del 3jcr10. PCiT UdG, 15/07/10.

Foto dels estudiants del Campus desprésde l’acte de clausura del 3jcr10. PCiT UdG, 15/07/10.

El darrer dia de Campus vàrem demanar la opinió als estudiants, aquí tenim un vídeo amb les seves paraules. Des de la coordinació del Campus ho interpretem de manera positiva ja que la majoria d’ells destaquen positivament que el Campus els ha ajudat a enfocar i treballar en parts pràctiques dels seus Treballs de Recerca de Batxillerat, a coinèixer i acostar-se a la UdG i a fer nous amics.Sembla que la única contrapartida per molts va ser la calor gironina de la 1a quinzena de juliol …

3jcr10. Campus Jove de Recerca, UdG.

Aquest matí, dia 5 de juliol, ha tingut lloc l’inici del Jove Campus de Recerca de la UdG 2010 (3jcr10), una iniciativa que arriba a la seva tercera edició i que es durà a terme del 5 al 16 de juliol de 2010 en el nostre entorn universitari. L’activitat diària tindrà lloc entre els diversos campus de la universitat, Montilivi, Sant Domènech, Emili Grahit i al Parc Científic i Tecnològic.

Amb aquesta iniciativa, la UdG pretén acostar els estudiants de Secundària (1r de Batxillerat, principalemnt, i 4t d’ESO) al món de la recerca amb el fi que el coneguin de ben a prop i puguin participar de la seva interessant i sempre trepidant dinàmica. U total de 60 alumnes procedents de centres de la província de Girona i més enllà (englobant el radi d’acció de la UdG) participen del Campus, el qual ofereix un intens programa amb xerrades, tallers, seminaris, sortides i estades en grups de recerca per tal de tenir un contacte directe amb els nostres investigadors i investigadores.
L’objectiu del Jove Campus de Recerca és posar a l’abast de totes les ments inquietes i amb ganes d’aprendre aquells recursos que la Universitat pot oferir –humans i materials– de manera que aquests futurs universitaris s’introdueixin en el món de la investigació. A més, per a aquests estudiants, és una bona ocasió per adquirir coneixements, eines i pautes per avançar en l’elaboració del seu treball de recerca

Per apropar els estudiants a la investigació d’una manera directa és imprescindible la col∙laboració, complicitat i implicació dels grups de recerca, els investigadors i investigadores de la Universitat. Si volem garantir la continuïtat de la recerca, cal que donem a conèixer i que estimulem als futurs universitaris a prendre’n part.
Per això, el Jove Campus proposa als seus participants formar part d’un grup de recerca i que visquin de primera mà el dia a dia en un entorn investigador.

Com a 1r dia del 3jcr10, avui hi ha hagut temps per a la coneixença entre els 60 estudiants assistents al Campus (procedents d’arreu de la demarcació de Girona, i fins i tot més enllà -una estudiant ve de Mataró-) i ja han tingut lloc les primeres activitats.

Tot plegat ha començat a les 9 del matí amb la trobada davant de la Facultat de Ciències de la UdG i tot seguit hem entrat a l’aula i Joaquim Maria Puigvert (Vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la UdG) ens ha donat la benvinguda al 3jcr10. Seguidament el vicerector de Recerca i Transferència de la UdG, Josep Calbó, ens ha presentat la conferència “La Recerca a la UdG”.

Joaquim Maria Puigvert, Vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura de la UdG.

Josep Calbó, vicerector de Recerca i Transferència de la UdG.

A les 11h ha tingut lloc el descans i de 2/4 de 12 a les 2 del migdia tots els estudiants han estat repartits en diferents grups de recerca (des de la Facultat de Lletres, la d’Infermeria, l’Escola Politècnica, Medicina o la Facultat de Ciències) en funció del seu interès pel que fa a la temàtica del Treball de Recerca de Batxillerat o bé als estudis universitaris que tenen ganes de cursar un cop superat el curs vinent.

Estudiants a un laboratori de l’Àrea de Química Inorgànica, Departament de Química, amb en Pep Duran.

Companys, aquí us recordo que si us feu fotos treballant al vostre grup de recerca (amb el mateix telèfon mòbil) i me les envieu juntament amb 4 ratlles amb el vostre nom i població, el grup de recerca on us heu incorporat i quin tipus de recerca hi dureu a terme (amb el títol del vostre Treball de Recerca) serà publicat al bloc.

De 14 a 16 h hem estat dinant al bar de la Facultat de Ciències de la UdG i l’activitat de tarda (de 16 a 18 h) ha estat dedicada a la xerrada de David Grau (cap del Servei d’Esports del Servei d’Esports de la UdG) titulada Esport i Salut. La xerrada ha estat complementada pel fantàstic reportatge “Segona oportunitat. La mort sobtada en l’Esport” on el mateix David Grau és un dels testimonis del vídeo i els germans Brugada de Banyoles surten com a grans experts en la temàtica (actualment Ramon Brugada és degà de la Facultat de Medicina de la UdG).

David Grau (cap del Servei d’Esports de la UdG) presentat per Pep Duran (coordinador del Campus).

Clicar la imatge per veure el reportatge sencer, “Segona oportunitat. La mort sobtada en l’Esport”.

I demà… moltes més sorpreses al 3jcr10!

Recordem que per tal de seguir-nos podeu estar a l’aguait de la pàgina de Facebook, el canal del Youtube i el Twitter, des d’on es podran seguir totes les activitats que anem duent a terme al Campus mitjançant el hashtag #3jcr10.

Ciència a la Fresca. Ciència i Escoltisme.

No sempre cal entrar dins un laboratori per a fer un experiment. També és possible realitzar un seguit d’experiències fascinants a l’aire lliure i amb materials senzills a l’abast de tothom. Podem així aprendre un xic de ciència de manera diferent, a sota l’alzina o a l’ombra d’una atzavara….

Amb aquestes paraules el portal Recerca en Acció (Talència) presenta el projecte Ciència a la Fresca format per 10 experiments que mostren processos físics i químics vistos des de diferents vessants de la ciència i duts a terme a la fresca per científics, de la Universitat de Girona (molts d’ells membres de la C4D), investigadors en aquestes diverses branques (com són la geologia, la física o la química) presentats per en Pep Duran (Departament de Química UdG). Cadascun dels experiments el podreu veure gravat amb un text explicatiu adjuntat, escrit pel científic que l’ha realitzat, on hi trobareu el material i procediment per a realitzar-lo (en tots ells ben quotidià), així com la descripció dels processos físics o les reaccions químiques involucrades.

Jo mateix he col·laborat en aquest projecte, però aquest cop he canviat la bata per la camisa i el fulard del meu agrupament escolta (AEiG Pinya de Rosa de Blanes). He dut a terme un experiment que relaciona l’escoltisme i la ciència ja que mostrem la manera com els escoltes i les noies guia potabilitzem l’aigua que extraiem de  fonts i rius d’alta muntanya (durant una ruta o uns campaments) afegint-hi un compost químic a concentracions de toxicitat pels microorganismes que hi habiten (que ens atacarien el nostre aparell digestiu) i inofensives per nosaltres. A l’experiment també mostrem (i ho fem detalladament) un tractament previ de filtració (mitjançant un tanc de filtratge que construïm amb material casolà i sorres) indispensable per tal de tractar l’aigua que podem extreure d’un curs mitjà o baix d’un riu el qual pot presentar molta quantitat de fans o matèria vegetal en suspensió.

En el següent vídeo veureu la realització de l’experiment i en el següent enllaç us podeu descarregar el text explicatiu que he escrit, on trobareu el material i el procediment detallat per tal de realitzar-lo vosaltres mateixos.

Com a conclusió de l’experiment m’agradaria mostrar que recomano que sempre que anem a la muntanya d’excursió cal portar un producte desinfectant per l’aigua que trobarem i amb la que omplirem les cantimplores (ja siguin comprimits sòlids que trobarem a les farmàcies o una ampolleta que contingui una dissolució de clor, iode o lleixiu). Tal i com diem els escoltes i noies guia, cal estar… SEMPRE A PUNT !.

Relacionat

Molts dels mateixos investigadors que enguany hem col·laborat en aquest projecte, l’any passat ho vàrem fer amb Ciència a la cuina, també del mateix portal depenent de Talència, Catalunya recerca. Aquell primer projecte va consistir en la realització d’experiments divulgatius, també amb material quotidià, a la cuina de casa dels científics. Es perseguia mostrar que qui té una cuina, té un laboratori i, en aquell cas, vaig realitzar l’experiment de la cocció d’un ou ferrat verd i una llimonada vermella completament comestibles, gràcies a les reaccions àcid-base i l’extracte de col llombarda com a indicador de pH natural.

Bona revetlla de Sant Joan 2010!

Us desitjo molt bona revetlla de Sant Joan 2010! I ho faig de la millor manera que sé… amb Química.

Her preparat un vídeo amb quatre reaccions químiques espectaculars on la protagonista és la foguera de Sant Joan. Veurem la reacció termita que genera gran quantitat de llum i calor després d’encendre la mescla de Fe₂O₃ i Al en pols amb l’ajuda d’una bengala com les que aquesta nit encendrem.

També veurem com podem fer fogueres de Sant Joan on la flama presenti diferents coloracions (només depèn dels compostos que hi cremem, en aquest cas hi cremem LiCl i àcid bòric, ja veureu quin canvi en el color de la flama !) i, per acabar, veurem com la nit de Sant Joan és una nit màgica on tot és possible, fins i tot que els esperits del foc, bruixes i dimonis surtin de la foguera… molt bona revetlla de Sant Joan 2010!

Col·leccionisme Periòdic i els Elements Quotidians.

Des de ben petit m’ha agradat el col·leccionisme, la idea d’acumular, etiquetar, classificar… objectes m’ha captivat. Especialment m’he acostat a aquest món a partir de les monedes i els minerals/roques. Durant els darrers anys, per deformació professional, m’ha començat a cridar l’atenció el fet d’adquirir i classificar minerals per la seva composició química, i molt especialment, he perseguit la idea de crear una Taula Periòdica dels elements amb mostres reals (on els meus somnis sempre han estat propulsats per les Taules Periòdiques de Theodore Gray).

Una de les Taules Periòdiques amb mostres reals de Theo Gray.

Hi ha hagut elements fàcils d’obtenir en una fira de minerals convencional (com poden ser l’Au, el Cu o el Hg), i d’altres que he pogut introduir a la col·lecció a partir d’aplicacions quotidianes d’ells (com pot ser el C, l’Al o el Pb) però no ha sigut fins fa poc que he descobert el web Metallium on es poden adquirir mostres d’elements en forma de monedes, The Elements Coins Series.

Algunes de les mostres d’elements que podem trobar a les fires de col·leccionisme de minerals (Au, S -formant molècules de S₈- i Hg).

Elements absolutament quotidians (Pb als ploms de pesca, Al al paper d’alumini -mal anomenat paper de plata- i C -grafit- a les mines dels llàpissos).

Les monedes són de la mida d’una de 10 cèntims d’euro i cadascuna està formada per un element determinat (amb una puresa mitjana del 99.5 %). A la cara hi trobem el símbol de l’element, així com el seu nom en anglès, el seu nombre atòmic, la seva massa atòmica, la seva densitat i el seu punt de fusió. A la creu de cada element hi trobem una silueta de la Taula Periòdica i la inscripció THE ELEMENTS. Aquí mostro en imatges alguns dels elements que ja he adquirit per a la meva col·lecció.

Al mateix web també es poden adquirir monedes d’alguns elements no metàl·lics (com el P o el S) i d’aliatges. També vaig fer la comanda d’una d’auqestes darreres monedes, corresponent al llautó (Cu/Zn/Pb).

Creu de les monedes d’elements (inscripció THE ELEMENTS) i creu de les d’aliatges (inscripció THE ALLOYS)

Totes les monedes venen protegides amb una funda de plàstic i amb una petita fitxa explicativa de cada element (o aliatge). Alguns elements veiem que venen protegits de manera especial, amb una funda tancada per tal d’evitar el seu contacte amb l’aire (pel cas del Fe, per exemple, per tal d’evitar la seva ràpida oxidació, o en el cas del Pb per tal d’evitar la seva manipulació directa degut a la seva toxicitat -potser no n’hi ha per tant… per ingestió sí que resultaria tòxic-).

Sé que aquesta col·lecció té un límit de seguretat i econòmic, intentar acoseguir més mostres d’elements pot resultar molt car i molt perillós – elements altament reactius amb l’aigua o bé radioactius (a partir del Bi, # atòmic 83) no els vull tenir a casa – però fins al nivell en què pugui seguiré amb la meva afició químico col·leccionista.

Monedes de metalls (i el llautó) que tinc a la meva col·lecció.

Art i Ciència ben a prop, Dia del Visitant al Museu d’Art de Girona

Aquest matí de dissabte el Museu d’Art de Girona ha obert les seves portes en motiu del Dia del Visitant. Solstici d’Estiu. on diferents persones no relacionades professionalment de manera directa a aquesta disciplina han estat nomenats com a guies per un dia.

Josep Duran, Departament de Química de la Universitat de Girona, ha estat guia de l’activitat Art i Ciència ben a prop. D’aquesta manera el professor de química ha començat a descriure la ciència, més concretament la química, que es troba darrere (i davant!) les obres d’art, tant a les escultures com a les pintures. A la sala del museu on trobem mostres dels diferents materials més utilitzats per a ser esculpits en Pep ens ha explicat les diferents propietats entre alguns d’aquests materials, com per exemple la seva duresa (amb materials més tous com l’alabastre (guix) i d’altres més durs com el granit) o la diferent resposta que presenten davant la meteorització produïda per la pluja o altres fenòmens experimentats a la intempèrie (per simular la degradació de les calcàries, de composició química basada en el carbonat de calci, CaCO₃, davant l’acció dels àcids, el professor de química ha deixat caure unes gotes d’àcid clorhídric, HCl, sobre una peça de calcària -pedra de Girona- que ha portat de l’exterior del museu i hem observat la reacció de despreniment de CO₂ que presenta, amb la degradació de la roca corresponent).

La Marina ens ha rebut al Museu d’Art ben guarnida per la ocasió. Marina i Pep Duran.

CaCO₃ + 2 HCl —> H₂O + CaCl₂ (aq) + CO₂

Tot seguit, passant per unes sales meravelloses del museu d’art, ens hem dirigit fins a la sala dels materials i procediments pictòrics on el professor de química ens ha parlat de les diferents tècniques pictòriques des d’un punt de vista químic, presentant-nos els diversos pigments, així com els aglutinants i els fungicides utilitzats per evitar la putrefacció d’aquests, per exemple s’addicionava vinagre al rovell d’ou per evitar que es fés malbé. També hem parlat dels diferents tipus de materials de suport utilitzats en la pintura sobre tela com el lli, el cotó, el cànem o els sintètics actuals.

L’arcàngel Sant Miquel matant el drac. Museu d’Art de Girona, 19/06/10.

Aquesta sala és la que als químics ens agrada més, ens hi sentim com a casa. Tal com ha dit en Pep Duran a l’entrar-hi, els antics pintors als seus tallers tenien verdaders laboratoris alquimistes on ells mateixos es feien les pintures a partir de pigments com els que hem vist exposats.

Per acabar en Pep Duran ens ha revelat un missatge (ART + QUÍMICA) que havia amagat, prèviament, a un foli gràcies a una “tinta invisible”, una altra aplicació interessant de la química a la història de l’art i, sobretot, de l’espionatge. En aquest cas el missatge estava escrit amb fenolftaleïna, un indicador de pH que es presenta  incolor en medi àcid i presenta coloració rosada en medi bàsic. L’esprai amb el qual ha ruixat el paper per tal de revelar el missatge contenia una dissolució bàsica, de NaOH.

Tot plegat una bona excusa per entrar al fantàstic Museu d’Art de Girona (un altre dia hi hauré de tornar per poder visitar-lo sencer amb més calma, també us animo a fer-ho!) i descobrir que, ben mirat, l’Art i la Química estan molt relacionats!

Dissabte científic al Parc de la Ciutadella

El passat dissabte L’equip Reacciona… explota! de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG ahir vàrem ésser presents a la Festa de la Ciència 2010 fent algunes demostracions de química màgica, com per exemple convertint l’aigua en vi. Ho vàrem fer al costat dels companys de Recerca en Acció

Pep Duran i jo mateix, abans de començar les demostracions, al nostre espai (12) de la Festa al Parc de la Ciutadella. 12/06/10.

Demostracions de química màgica. “Convertim l’aigua en vi”. Reacciona… explota! C4D, UdG.

Entre les diverses carpes i espais on es varen fer demostracions, xerrades, tallers… vàrem trobar-nos amb companys i amics del món de la divulgació com són l’Anton Aubanell (que va fer les seves magnífiques classes de geometri aamb bombolles de sabó) i en Dani Jiménez que va estrenar el seu laboratori amb rodes i va dur a terme el projecte “El mural de la diversitat”.

Anton Aubanell fent-nos gaudir de la bellesa de les matemàtiques amb les bombolles de sabó. Parc de la Ciutadella, 12/06/10.

Dani Jiménez i el seu equip al laboratori amb rodes.

Mural de la diversitat on tots els assitents a la Festa de la Ciència podíem col·locar la nostra foto (que ens feien allà mateix) en funció del color dels nostres ulls respecte el de la nostra pell. Podem veure que al cap d’unes quantes hores d’haver començat al Festa hi havi un buit important a la zona corresponent a pell fosca i ulls clars.

Marc Boada, presentador del programa de divulgació científica QuèQuiCom? de TV3, fent experiments. Parc de la Ciutadella 12/06/10.

Entre els experiments que vàrem veure fer als nostres companys em va cridar especialment l’atenció el llançament d’un coet fet amb ampolles de plàstic mitjançant aire i aigua comprimits dut a terme per Anonio Bernal. Aquí tenim la gravació que ne vaig fer:

Avui han fet una connexió en dirtecte a la Festa de la Ciència al TN Migdia (TV3). Podem veure-la a la següent gravació de “TV3 a la carta” a partir del minut 46:

Festa de la Ciència 2010

Aquets proper cap de setmana tots els amants de la ciència tenim una cita al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on es celebrarà la Festa de la Ciència 2010.

Les activitats tindran lloc dissabte, de 16 a 24 h, i diumenge, de 11 a 15 h i podrem gaudir de tallers, demostracions, jocs virtuals, xerrades, itineraris, instal·lacions i espectacles per a totes les edats que intentaran respondre interrogants i fer-nos-ho passar d’allò més bé acompanyats de la ciència.

L’equip de Reacciona… explota! de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG demà dissabte serem presents a al festa (al costat dels comapnys del portal Recerca en Acció) fent algunes demostracions d’allò més màgico-químiques, com per exemple convertint l’aigua en vi…

Programa de les activitats en format pdf

Els que no pogueu anar a Barcelona podreu seguir la festa de la ciència al twitter i participar twitejant amb el hashtag #festaciencia2010.

Fins demà, amants de la Ciència!

Cousteau, centenari del naixement del Comandant

El comandant del mític Calypso va néixer avui fa 1oo anys a Saint-André-de-Cubzac (Sud-oest de França) i es convertí en el més conegut i reconegut oceanògraf del segle XX.

Jacques-Yves Cousteau, amb el seu inseparable “gorro” de llana vermell, va ser un gran divulgador científic, concretament de la disciplina de l’oceanografia, i les seves gravacions aribaren arreu. De petit m’encantava veure les seves aventures, tenia la col·lecció de pel·licúles de tapa blava sencera. Sobretot el que més m’impactava, i encara m’impacta, era veure com, ell i el seu equip, baixaven al regne del Gran Tauró Blanc dins d’aquelles gàbies… encara m’estremeix però alhora m’emociona! És l’animal que trobo més temible i més bell, alhora.

Ara també podem seguir la divulgació oceanogràfica del Comandant Cousteau a la xarxa:  Canal de Youtube, pàgina web.

Li haig d’agrair m’encomanés la passió pel mar i els éssers que l’habiten.

Valgui aquest curt post com a petit omenatge al Comandant Cousteau.