Feeds:
Entrades
Comentaris

Avui, dia 13 de novembre de 2009, a la Facultat de Ciències de la UdG és festa grossa! Aquest matí hem celebrat la diada de Sant Albert (patró dels científics, 15 de novembre) amb la V Fira de la Química.

1

Rebuda dels estudiants de batxillerat dels diversos centres de la demarcació que avui ens han vingut a visitar. Vestíbul de la Facultat de Ciències, 10 h.

Els estudiants de batxillerat que avui hem rebut a la Facultat de Ciències de la UdG han pogut gaudir i participar de diversos tallers, exposicions, demostracions i xerrades de divulgació científica.

Així s’ha inaugurat l’exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya, resultat del treball acadèmicament dirigit dut a terme pel company Pau Bosch i el professor Pep Duran. L’exposició s’ha presentat en forma de plafons informatius on, de forma detallada, s’hi ha mostrat la importància de la química en la investigació i síntesi de nous materials, més resistents i lleugers, necessaris per a facilitar i incrementar la seguretat  dels diversos esports de muntanya com l’apinisme o l’escalada. L’exposició ha estatacompanyada per una espectacular exhibició d’escalada a càrrec dels professionals d’Aresta.

2

Inauguració de l’exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya per part dels autors, Pau Bosch i Pep Duran (Química UdG, C4D UdG).

4

Exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya. D’esquerra a dreta, Jordi Cañigueral (alpinista), Pep Duran (Departament de Química UdG/ C4D UdG) i PAu Bosch (estudiant de químiques, UdG).

5

9

Exhibició d’escalada a càrrec dels professionals d’Aresta en motiu de la inauguració de l’exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya.

Els estudiants preuniversitaris que havui han visitat la Facultat de Ciències també han pogut participar en diversos tallers com el Racó del fred: Petrifiquem una flor o Què és un superconductor. On han pogut descobrir algunes aplicacions del nitrogen líquidm, com la congelació de diversos materials ràpidament o proporcinar la propietat de superconductivitat a un tipus de ceràmica.

8

Taller Què és un superconductor. Els alumes han pogut veure amb els seus propis ulls com una ceràmica tipus YBCO presenta superconductivitat quan és refrigerada amb nitrogen líquid i com fa levitar un imant. Així, han pogut entendre la seva aplicació en els trens Maglev i han discutit la seva possible aplicació en la conducció d’electricitat.

Una altra exposició que s’ha presentat a dia d’avui ha estat la titulada Química entre fogons on s’ha presentat la química de la cuina i el rebost de casa. Vinagre, sucre, sal, cafè, lleixiu, oli o tefló… tot és química! D’aquesta manera volem mostrar la quotidianitat de la química a les nostres vides.

10

Exposició Química entre fogons.

Per acabar la festa de la Ciència hem tingut el gran honor de comptar amb la presència de Francesc Mauri, un dels homes del temps de TV3. Qui ens ha ofert durant tants anys, i esperem que en segueixi molts més, la informació meteorològica del nostre país, avui ens ha presentat la xerrada El canvi climàtic: què hi podem fer. L’Aula Magna de la Facultat de Ciències s’ha fet petita per escoltar Mauri, qui ens ha presentat el fenomen del canvi climàtic com a normal com a concepte (tot canvia i el clima també ho ha get sempre) però anormal (i preocupant) per la velocitat que presenta des de fa uns anys per la influència humana en aquest canvi i els greus efectes mundials que comencem a notar. Hem conegut que el gas que influeix en major grau en l’efecte hivernacle és el vapor d’aigua, seguit del CO2 i que tenim alternatives a les fonts d’energia actuals, les quals ens causen una dependència dels altres països, com són les energies renovables.

DSC05150

D’esquerra a dreta. Francesc Mauri (conferenciant, meteoròleg de TVC), Victòria Salvadó (Química UdG i Degana Facultat de Ciències UdG) i Miquel Duran (Química UdG i Vicerector de política Científica UdG).

DSC05176

El canvi climàtic: què hi podem fer.
Xerrada a càrrec de Frances Mauri.

DSC05185

Acabada la xerrada en Francesc Mauri m’ha pogut dedicar el llibre El nostre temps: Amb les fotografies dels espectadors de TV3.

Molt bona diada de Sant Albert a tots els científics i aficionats a la Ciència i molt bona entrada a la Setmana de la Ciència 09!

Entrades relacionades:

El proper divendres 13 de novembre s’inicia la Setmana de la Ciència 09, la qual es celebrarà amb un munt d’activitats divulgatives que es duran a terme arreu del teritori català fins el 24 de novembre amb l’objectiu d’apropar la ciència a la societat. Taules rodones, pel·lícules documentals, tallers, exposicions, conferències… segur que trobes una activitat del teu agrat i ben a prop de casa! Consulta el programa:

Clica el logo de la SC[09] per consultar el programa d’activitats divulgatives d’arreu del país.

A nivell català enguany es celebrarem la 14a Setmana de la Ciència, la inauguració oficial de la qual tindrà lloc el proper divendres a partir de les 11 h des del Parlament de Catalunya. Però aquesta setmana es celebra arreu del món, per exemple podeu consultar el web de la Wonderfeast 2009 (San Francisco Bay Area Festival of Science).

A la Facultat de Ciències de la UdG celebrarem molt especialment la diada de Sant Albert, el nostre patró (13 de novembre), que marca l’inici de la Setmana de la Ciència. Així el proper divendres 13 de novembre, de 10 a 14 h, a la Facultat de Ciències de la UdG tindrà lloc la 5a edició de la Fira de la Química, on podrem gaudir de l’exposició Química entre fogons, el taller Què és un superconductor?Racó del fred: petrifiquem una flor i la conferència El canvi climàtic: què hi podem fer a càrrec de Francesc Mauri (home del temps de TV3). I l’activitat estrella d’enguany, que podrem viure al bestíbul de la Facultat de Ciències durant tot el matí, serà l’Exposició Química i esport: nous materials en esports de muntanya acompanyada d’una exhibició d’escalada. (L’any passat el mateix 13 de novembre, durant la 4a Fira de la Química, vàrem presentar l’exposició Ciència i esport: Nous materials en bibicletes d’alta competició. Consulteu-ne el web)

st albert web500

Clica la imatge anterior per descarregar-te, en format pdf, el programa de la Diada de Sant Albert a la Facultat de Ciències de la UdG.

Sant Albert el Gran (o Sant Albert el Magne), Doctor Universalis, Doctor Expertus, (1193/1206 – 15 de novembre de 1280), va ésser bisbe, dominic i una autoritat en física, matemàtiques, medicina, biologia, geologia, astronomia, filosofia, alquimia… canonitzat el 1931 per Pius XI, qui el va proclamar doctor oficial de l’Església. El 1941 Pius XII el va proclamar patró dels estudiants de ciències.

Sant Albert el Gran, patró de les ciències i dels seus estudiants.

Referències:

Som pols d’estrelles

Tot i que ja estem a punt d’acomiadar el present 7 de novembre de 2009, gràcies a Ciencia en el XXI, m’acabo d’assabentar que avui s’ha celebrat el 1r dia de Carl Sagan. (Diuen que han decidit celebrar aquest dia de Carl Sagan, coincidint amb el 75è aniversari del seu naixement, però el que encara no entenc és que si Sagan va néixer el 9 de novembre de 1934, per què celebrem la diada avui, dia 7 ?)

Som pols d’estrelles, ens recordava Carl Sagan.

Carl Sagan (1934-1996), va ésser un gran divulgador científic del camp de l’astronomia i la cosmologia, mundialment conegut pel programa de televisió Cosmos. Un viatge personal, obra de divulgació de l’astronomia i la cosmologia produïda conjuntament amb la seva esposa, Ann Druyan, el 1980.

Sagan també va estar al capdavant de la recerca de vida intel·ligent fora del nostre planeta, aquell petit puntet blau en l’univers… (tal com el va citar en el conegut i meravellós vídeo):

Sempre és agradable seure i mirar un trosset de documental de Sagan acompanyat per la fantàstica, calmada i misteriosa música del grec Vangelis.

M’agradaria acabar amb una cita de Sagan que acabo de conèixer tot informant-me sobre aquest 1r dia de Carl Sagan i que explica claríssimament i amb gran senzillesa i bellesa el perquè de la seva tasca divulgadora, el perquè del gran rebombori que es va coent des de la mateixa C4D, el perquè d’aquest bloc, PepQuímic.

…ben mirat, quan estàs enamorat vols explicar-ho a tot el món. Per això, la idea que els científics no parlin de la ciència al públic em sembla aberrant.

Carl Sagan

Més info a :

Ja fa temps, gràcies a en Miquel Duran, vaig conèixer un divertit vídeo que mostra la reactivitat entre àtoms. La gravació mostra una festa on cada persona equival a un àtom i mostra les interaccions netre ells, entre les quals escenifiquen la formació d’enllaços estables entre el C i 4 H o la violenta reacció entre el K i l’H2O.

Doncs ara, i també gràcies a Edunomia, acabo de conèixer aquest fantàstic tràiler sobre física al pur estil Hollywood. No es tracta d’un tràiler anunciador  d’una pel·lícula (almenys per ara), sinó que és un trailer previ a un curs de física a la University of Massachusetts Lowell (UMass). Al tràiler hi poreu reconèixer diverses escenes de conegudes pel·lícules d’acció i tot plegat va acompanyat d’una bona música (diria que forma part d’una banda sonora, però no recordo de quina pel·lícula…) i de l’aparició de fórmules matemàtiques (sempre donen un toc científic i elegant).

Vine a les IJCC2.0!

El proper divendres 6 de novembre a 2/4 de 10 del matí tindrà lloc l’inici de les I Jornades de Comunicació Científica 2.0 a la Sala Auditori 3 de l’edifici Giroemprèn, Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

flyer paint bo

Descarrega’t aquest flyer en format pdf i alta qualitat clicant aquío a la imatge anterior.

Les jornades tindran lloc de 2/4 de 10 del matí fins a 1/4 de 2 de la tarda i marcaran la presentació de la C4D (Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG).

Per començar podrem gaudir de les Ponències Curtes de Francesc Balaguer (blocdeblocs.net), Trina Millan (stic.cat/trinamilan.cat), Enric Serra (elpunt.cat) i Miquel Bisbe (eram.cat). I, després del descans, tindrà lloc la Taula Rodona moderada per Miquel Duran (edunomia.net) amb Mercè Piqueres (ACCC/lectoracorrent), Marcel Coderch (FECyT), Victòria Salvadó (Degana Facultat Ciències UdG), Jordi Port (diaridegirona.cat), David Segarra (Recerca en Acció) i Gerard Mula (Telefónica I+D).

icon

Descarrega’t el Programa sencer de les I Jornades de Comunicació Científica 2.0 en format pdf clicant aquí .

patrocinadors

Gràcies al blog Ciencia en el XXI acabo de descobrir una fantàstica aplicació d’un lloc web, també fantàstic, de divulgació del món de la genètica. Es tracta del web learn.genetics del Genetic Science Learning Centre de la universitat de Utah.

genetics

En aquesta aplicació (clicar la imatge inferior per tal d’entar-hi) podem visualitzar ràpidament una part de l’àmplia escala que engloba la ciència en el seu estudi del món físic. En aquest cas ens mourem entre l’escala dels pocs centímetres, representada per un gra de cafè, fins a la nanoescala dels virus i la picoescala dels àtoms.

finestra

escala

Movent aquesta scrollbar horitzontal anem augmentant l’escala com si tinguéssim un microscopi acoblat a l’ordinador.
Viatjant del món dels visibles cm al dels pm.

Aquesta aplicació es presenta en forma de finestra on hi trobem un gra de cafè (de 12 mm x 8 mm) al costat d’unes lletres de la mida Times 12. A mida que anemaugmentant l’escala gràcies a l’scrollbar (el nostre “microscopi digital”) viatgem fins al món dels àtoms de C (140 pm) tot passant pels glòbuls vermells de la sang (8 μm) o la molècula d’aigua (275 pm). Sepre tenim un regle que ens mostra l’escala on ens trobem, així a mida que anem augmentant aquesta, passem de la referència del mm a la del μm, nm i pc.

mm

microm0

microm

nm

nm2

pm

Musical Químic

Gràcies a Chemistry blog acabo de descobrir aquesta fantàstica cançó, The Safety Song. Aquesta cançó conté  una bonica melodia i un desenvolupament a l’estil d’un musical (m’ha recordat molt a l’obra The Phantom of the Opera, de la qual vaig poder gaudir fa dos estius a la ciutat de Londres) on coneixereu el monstre Bokor els seus companys animalets i la Glory, la científica que els alliçona  sobre la importància de la seguretat en un laboratori químic.

The Safety Song és una cançó creada per The Sound of Science, un grup, de recent aparició, d’estudiants de ciències a la Universitat de Berkeley els quals han unit pel seu amor per la ciència i per la música per fundar aquest grup i crear obres musicals sobre temàtiques científiques. Actualment han tret 2 cançons, The Safety Song i The Nano Song. La primera, que ha està a la 3a posició dels Top 10 Scientific Music Videos de Wired Science, ens recorda la necessitat de l’ ús de porta ulleres i guants de seguretat al laboratori així com d’etiquetar els recipients que contenen dissolucions per evitar confusions que, al laboratori, poden arribar a ser molt perilloses… La segona cançó, The Nano Song, ens parla d’aquest minúscul i màgic nanomón posant com a exemples els nanotubs de carboni o les nanoràdios (de les quals ja vaig parlar a Pq).

Des d’aquí vull felicitar The Sound of Science per aquesta fantàstica iniciativa i per la seva gran qualitat, tant musical com de posada en escena, i els animo a seguir treballant en aquest àmbit de la divulgació científica. Aniré fent difusió dels vídeos que publiquin.

Avui, 23 d’octubre, des de les 6:02 am fins a 6:02 pm (6:02 10/23 a l’estil Nord-americà d’escriure les dates) els químics i químiques Nord-americans celebren el dia del Mol per commemorar el nombre d’Avogadro, 6.02·1023, tan important en química.

moleday

El dia del Mol té l’origen en un article d’un professor d’institut a la revista The Science Teacher , a principis de la dècada dels 1980’s, el qual que va proposar celebrar aquesta festa en aquesta data. Inspirat en aquest article, Maurice Oehler, en l’actualitat professor d’institut juvilat de Wisconsin, va fundar the National Mole Day Foundation (NMDF) el 15 de maig de 1991. Aquesta celebració anual consta d’una sèrie d’activitats divulgatives amb l’objectiu de motivar a la gent, i especialment als estudiants, amb la química.

Un mol és una de les unitats base del Sistema Internacional i es defineix com la quantitat d’una substància que conté un nombre de partícules o entitats elementals igual al nombre d’àtoms contingut en 0.012 kg de l’isòtop carboni-12. Aquest nombre és igual a 6.02·1023 i es coneix com a nombre d’Avogadro. D’aquesta manera el nombre de molècules contingudes en un mol d’aigua és de 6.02·1023.

Al voltant del concepte de mol se n’han fet molts acudits, sobretot en anglès relacionats amb la semblança entre les paraules Avogadro i abocado (alvocat), com el que podeu trobar a la referència 1 i d’altres que juguen amb la polisèmia de la paraula anglesa mole (mol i talp en català).

A: What do chemists use to make guacomole?
B: Avogadros.

A: How many atoms in a guacamole?
B: Avocado’s number.

I sabeu aquell que diu que diu que la música preferida d’Avogadro era el Rock’N'Mol?

Una celebració semblant al dia del Mol americà la durem a terme a la Facultat de Ciències de la UdG el proper 13  de novembre en motiu de la diada de Sant Albert, patró de les ciències. Quan tinguem el programa de la festa ja el presentaré al bloc, ara per ara només puc avançar que enguany, a part dels experiments divulgatius de química recreativa com acostumem a fer,l’eix de la festa serà la química dels materials d’alpinisme i escalada amb una exposició i demostració d’aquesta química tan aplicada, en actual investigació i descobriment de nous materials més resistents, segurs i lleugers.

Referències

Nobel, 176è aniversari

Alfred Bernhard Nobel (1833-1896) va néixer el 21 d’octubre de 1833 a Estocolm, Suècia.

Nobel va ésser químic i enginyer, d’entre els seus descobriments destaca la invenció de la dinamita (1867), però és més conegut pels Premis Nobel. Aquests premis, que Alfred Nobel va crear en el seu testament com a seva darrera voluntat, anualment  i des del 1901 s’atorguen des de la Fundació Nobel (Estocolm) com a mèrit en els camps de la Física, Fisiologia o Medicina, Economia, Literatura, Pau i Química. Cada premi consta d’una medalla, un diploma personal i una remoneració econòmica.

Cara frontal de la medallla, comuna per tots els camps.

nobelquimfis

Cara del darrere de la medalla dels Premis Nobel de Química i  Física.

Precisament el passat 7 d’octubre la Reial Acadèmia Sueca de Ciències va atorgar el Premi Nobel de Química 2009 a Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz i Ada E. Yonath pels estudis de l’estructura i funció del ribosoma (article de Pq del passat 11/11/09).

Curiositats sobre els Premis Nobel

- Els Premis Nobel de  Física, Fisiologia o Medicina, Literatura, Pau i Química es varen lliurar per primera vegada el 1901, va ésser la darrera voluntat d’Alfred Nobel qui va deixar escrita la voluntat de crear aquesta celebració anual juntament amb una gran fortuna. El premi d’Economia va ésser afegit el 1968 pel Sveriges Riksbank (banc central suec) en memòria d’Alfred Nobel.

- Les matemàtiques no consten entre les disciplines que Nobel va voler recompensar. Diu la llegenda que Nobel ho va fer per evitar que aquest guardó fos entregat algun dia al matemàtic Gösta Mittag-Leffler qui, altre cop segons la llegenda, hauria robat el cor de l’estimada d’Alfred Nobel, Sophie Hess.

- El premiat més jove amb un Nobel fins a l’actualitat ha estat el físic australià Sir William Lawrence Bragg amb 25 anys qui, juntament ambel seu pare, va rebre el Premi Nobel de Física el 1915 pels seus serveis en l’anàlisi d’estructures cristal·lines mitjançant raigs-X. El guardonat més gran ha estat Leonid Hurwicz, amb el Premi d’Economia el 2007.

- La família Curie és la que ha acumulat més galardons fins l’actualitat. Marie Curie i el seu espòs Pierre varen rebre conjuntament el Premi Nobel de Física de 1903 en reconeixement pels extraodinaris serveis rendits en les seves investigacions sobre el fenomen de la radiació descobert per Henry Becquerel. El 1911 Marie Curie va rebre el seu segon Nobel, en aquesta ocasió el de Química, en reconeixement pels seus serveis en l’abans de la química amb el descobriment dels elements radi i poloni, per l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i compostos d’aquest element. Finalment la filla del galardonat matrimoni Curie, Irène Joliot-Curie, va rebre, juntament amb el seu marit, el Premi Nobel de Química de 1935 en reconeixement a la síntesi de nous elements radioactius.

Marie Curie al seu laboratori.

Referències

Entrades anteriors »