El primer número de la gairebé centenària revista RECVLL de Blanes em publica un article sobre l’Any Internacional de la Llum. Espero que sigui del vostre interès i que tots plegats tinguem un 2015 d’allò més lluminós.
-Totes les entrades amb els articles publicats a Des del Laboratori del RECVLL a:
https://pepquimic.wordpress.com/category/des-del-laboratori-recvll/
El present mes de gener el número de La Marina de Blanes publica l’entrevista que el passat estiu vaig fer a la investigadora blanenca i amiga Jordina Rincon Torroella. La Jordina ara es troba a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, Estats Units, fent recerca al voltant de neuro-oncologia. Aquí la tenim:
-Totes les entrevistes a científics que m’han publicat a revistes a:
Ja fa més de dues setmanes que vam encetar el 2015 però ara mateix està tenint lloc la cerimònia d’inauguració de l’Any Internacional de la Llum a la seu de la UNESCO, París. Podem seguir-la per streaming, tan avui com demà, i per twitter mitjançant el hashtag #IYL2015.
Pel que fa a l’Any Interncional de la Llum, cal destacar que amb aquesta celebració l’ONU i la UNESCO volen reconèixer la importància de la llum i les tecnologies basades en ella a la vida de tots els ciutadans del món, al desenvolupament de la societat i als reptes als que s’enfronta la humanitat. La llum juga un paper fonamental a la nostra vida quotidiana i, entre altres grans fites, ha revolucionat la medicina i ha permès el desenvolupament d’Internet.
Potser ens preguntem pel motiu d’aquesta celebració i el fet és que aquest 2015 es commemoren aniversaris de fets molt rellevants en la història de la ciència de la llum. Són els següents:
Per tot això i molts més descobriments que els investigadors encara han de fer, la llum mereix que tot el món li dediqui aquest any.
Molt bon Any Internacional de la Llum!
Referències i més info:
El número de desembre de la revista blanenca Celobert publica l’entrevista que, amb molt de goig, vaig poder fer a la investigadora blanenca Teresa Adell Creixell.
Teresa Adell és doctora per la Universitat de Barcelona i actualment fa recerca al voltant de la medicina regenerativa. Per saber-ne més recomano la lectura de l’entrvista i, sobretot, de l’article divulgatiu que ella mateixa ens regala.
-Totes les entrevistes a científics que m’han publicat a revistes a:
Dilluns que ve, dia 27, a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona celebrarem el centenari del naixement de Martin Gardner, el gran divulgador de les matemàtiques, amb un Gathering for Gardner ben especial.
Estem tots convidats a 2/4 de 2 del migdia a la Sala de Graus de la Facultat. Allà, matemàgia, jocs, enigmes, experiments… tot dinant.
Apunteu-vos al formulari, sisplau, que volem saber quants serem per preparar el dinar (tindrem entrepans i begudes de franc per a tots els participants): http://goo.gl/forms/B8iP5B5Hlt
A més a més rifarem uns quants volums del “TEMAS 77″ de la Revista Investigación y Ciencia titulat “El universo matemágico de MARTIN GARDNER”.
Aquest esdeveniment de remembrança a Martin Gardner s’ha celebrat arreu del món, com podem veure al següent mapa (on també surt Girona): http://www.celebrationofmind.org/EVENTS.html#47
Referències i més info:
Un any més, avui, dia 23 d’octubre,des de les 6:02 del matí a les 6:02 de la tarda, els amants de la química d’arreu del món (i un pèl frikis, val a dir), celebrem el Dia del Mol.
23 del 10 (en notació americana 10/23) des de les 6:02 del matí a les 6:02 de la tarda (18:02 o 6:02 p.m.), celebrem aquesta especial Diada fent homenatge al nombre d’Avogadro. Recordem que el mol és una de les unitats base del Sistema Internacional i es defineix com la quantitat d’una substància que conté un nombre de partícules o entitats elementals igual al nombre d’àtoms contingut en 0.012 kg de l’isòtop carboni-12. Aquest nombre és igual a 6.02·1023 i es coneix com a Nombre d’Avogadro. D’aquesta manera el nombre de molècules contingudes en un mol d’aigua és de 6.02·1023.
Com sempre le talp (mole en anglès) és la mascota de la diada. Aquí, al Departament de Química UdG, els doctorands també tenim el mnostre propi talp, protagonista de la diada d’avui.
En anglès es fan molts acudits al voltant del triangle mol-talp-alvocat. La qüestió és que talp en anglès es diu “mole”, igual que mol (per això el talp és la mascota del Dia del Mol) i la salsa d’origen asteca preparada a base d’alvocat (“avocado”, en angles), com bé sabem, se’n diu “guacamole”.
Els orígens del Dia del Mol els trobem en un article d’un professor d’institut a la revista The Science Teacher, a principis de la dècada dels 80′s, el qual que va proposar celebrar aquesta festa en aquesta data. Inspirat en aquest article, Maurice Oehler, actualment professor d’institut juvilat de Wisconsin, va fundar the National Mole Day Foundation (NMDF) el 15 de maig de 1991. Aquesta celebració anual consta d’una sèrie d’activitats divulgatives amb l’objectiu d’encomanar a la població, especialment als estudiants més joves, la passió per la química.
El Professor Poliakoff de Periodic Videos ens presentava el mol el dia d’avui de 2012, amb motiu de la celebarció, a Numberphile:
Actualització, 24/10;
Afegeixo la fantàstica infografia que ahir ens regalava Compound Interest (un dels meus webs preferits):
Tal i com acabam de seguir en diercte des de Química UdG, el comitè Nobel ha anunciat que els guardonats amb el Premi Nobel de Química 2014 són Eric Betzig, Stefan Hell i William Moerner pel desenvolupament dels microscopis que permeten seguir processos moleculars en temps real.
En directe a Estocolm des del nostre despatx de recerca Quñimica UdG.
The Nobel Prize in Chemistry 2014 was awarded jointly to Eric Betzig, Stefan W. Hell and William E. Moerner “for the development of super-resolved fluorescence microscopy”.
Més info sobre la nanoscopia, la microscopia de fluorescència i el Nobel de Química 2014:
Es tarcta del vídeo més trist que ha hagut de fer l’equip de The Periodic Table of Videos de la University of Nottingham. Després que l’endemà mateix en Brady Haran ens ho anunciés pel bloc i twitter, ara el Professor Poliakoff dóna les gràcies pels missatges de suport rebuts d’arreu del món i explica el que se sap sobre la destrucció total de nou edifici de recerca en química quan estava a punt d’ésser acabat de construir. Gràcies a Déu ningú va prendre mal ni cap línia de recerca es va veure afectada ja que l’edifici encara estava totalment buit de material.
Ha estat humit i més aviat fresc. Fins i tot hi ha qui diu que recordarem el 2014 com “l’any sense estiu”. O potser serà l’any amb l’estiu-tardor i la tardor-estiu? Això s’haurà de veure…
Independentment de la curiosa meteo que haguem pogut tenir (s’han batut rècords a nivell de segle, tot sigui dit) avui molts tanquem la temporada, si bé l’inici de curs clàssic -per tradició escolar- el tenim fixat al 15 de setembre. Tornar a la feina, tornar a l’escola, amb els records de l’estiu… i un dels meus és ben especial. Arribo a la universitat amb la magnífica experiència d’haver conegut a Manuel Linares, físic per la Universitat de Barcelona, professor de ciència a secundària i gelater. Sí, sí, gelater.
La història començà a finals de juliol. Tancant el curs a la Universitat de Girona, mentre a Blanes estàvem de Festa Major de Santa Anna, vaig començar a rebre imputs sobre una cosa curiosa que passava a la nostra vila. “La nova gelateria té un gelat que canvia de color! Hi has d’anar!” em va dir una amiga en ple concert de la Salseta del Poble Sec. El xivarri que hi havia a la plaça dels Dies Feiners em va fer dubtar de si havia entès bé el que acabava de sentir. Passats un parell de dies a un dels despatxos de química física de la UdG un parell d’investigadors, sorpresos, em passen l’enllaç a un article divulgatiu que acabaven de llegir tot reptant-me: “Mira, mira, al teu poble! Un gelat que canvia de color? Va, investiga!”. I bé, això és el que vaig fer.
El Facebook, com a bona font de recerca si per a trobar coneguts en comú amb una persona, em va acostar a l’objectiu i gràcies a la Laura vaig anar a parar cara a cara amb en Manuel, un innovador i emprenedor amb majúscules. El físic nascut a Calella, on té el seu obrador, ha aconseguit fusionar les seves passions; la seva formació i la seva afició. Ciència i gastronomia. Del laboratori a l’obrador de gelats i canviant la bata pel davantal.
Amb un Xamaleón a la mà, tot gaudint-ne, vam fer petar la xerrada. El tret característic del gelat és que canvia de color, virant d’un morat a un rosa intens a mida que el vas menjant. Fruit de processos “naturals”, és a dir, sembla que el gelat no incorpora més que extractes de fruites. Aquest és el resultat d’una interessant recerca. A més a més, és ben bo. Podríem catalogar-lo com a gust tutti-frutti. Aquest factor, tal i com em va confessar el mateix Linares, va ser complicat d’aconseguir. Als primers assajos el gelat canviava de color, però el seu gust no era gens atractiu.
I bé, les hipòtesis… De seguida de saber la notícia i a l’anar veient de què anava l’assumpte vaig pensar en les antocianines, presents en la coll llombarda i altres verdures i fruites, que viren de color amb el canvi de pH. Les primeres fotos que vaig veure i, fins i tot un vídeo, reforçaven les meves sospites, ja que aquest gelat virava de morat a violat a mida que disminuïa el pH (la saliva és lleugerament àcida). Ara bé, parlant amb Linares vaig veure que no era tan trivial, si bé no anava pas malencaminat. El fet és que en Manuel Manuel es troba en plena fase de patentar el gelat, de manera que, evidentment, no pot parlar clar i català sobre la ciència que hi ha al darrere. De manera que tinc ganes de tornar-hi a parlar d’aquí uns mesos, quan la fórmula secreta ja pugui ser desvetllada.
Amb Manuel Linares a la gelateria del carrer Raval de Blanes.
Ara que, a 20 dies d’encetar-la, sembla que podrem tenir una tardor-estiu, després d’aquest estiu-tardor, us animo a passar la calor amb el gelat Xamaleón.
Gaudim de la ciència estiuenca a Blanes! :)
Referències i més info:
Cluny, 18 d’agost de 2014.
Precisament avui fa exactament una setmana que, de camí cap a Taizé, estava davant les restes del que va ser l’espendurosa Abadia de Cluny. Allà ens explicaren que, el 1790, la Revolució Francesa va acabar amb la que fou la més gran abadia del món. Quatre anys més tard, a mans dels mateixos revolucionaris queia també el cap del gran científic Lavoiriser. D’aquesta manera, guillotinat on ara es troba la plaça de la Concorde de París i amb només 50 anys d’edat, acabava la vida del pare de la química moderna. Poques coses són blanques o negres, de manera que aquests dos fets no han de servir per criminalitzar el procés.
Avui és dia de recordar el qui fou una xarnera per acabar de passar de l’alquímia a la ciència química. entre els seus estudis destaquen els de la composició de l’atmosfera. Va descriure que l’aire està compost de 2 gasos que va anomenar oxigen i nitrogen.Estudiant el rol de l’oxigen en els processos d’oxidació va desmentir la, fins aleshores acceptada i heredada dels alquimistes, teoria del flogist. També va desmentir la naturalesa elemental de l’aigua i va formular la llei de la conservació de la massa (1785). El 1789 publicà la seva obra més important, el Tractat elemental de química … aquest fou l’any que esclatà la revolució francesa. S’acostava la fi de la seva recerca.
Antoine-Laurent de Lavoisier, qui va néixer el 26 d’agost de 1743, tal com dèiem fou guillotinat el 8 de maig de 1794 sota el crit terrible de “la Republica no necessita científics!”.
Science Museum-London, juny de 2013. Selfie amb còpia del conegut retrat de Jacques Louis David “Portrait of Antoine-Laurent Lavoisier and his wife”, de 1788).
Més info:
Un any més hem participat al curs d’estiu “Experimentació a l’aula” que ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona al llarg de la passa setmana. Els mateixos dies també s’ha impartit “Matemàgia i didàctica de les matemàtiques” que han portat Fernando Blasco (Prof a la Universitat Politècnica de Madrid i que aquesta setmana ha tornat a estar amb nosaltres) i Miquel Duran. Ambdós han omplert totes les places i han vingut professors i professores de secundària a centres d’arreu de la província. Aquests cursos organitzats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), gratuïts i reconeguts pel Departament d’Ensenyament de la GenCat.
Amb en Josep Duran, el passat dijous dia 10 vàrem fer la sessió “Química recreativa a l’aula” al curs “Experimentació a l’Aula”.
Professors de secundària als laboratoris de docència @univgirona Curs d’estiu “Experimentació a l’aula” pic.twitter.com/LKOXY2mVTE
— Pep Anton Vieta (@pquimic) July 10, 2014
@elejurado @pquimic @pepduran @mireiaguell avui amb materials casolans #experimentacióaulaciències pic.twitter.com/XIOxrelQgv
— Carles Muñoz Barrera (@Carles_MB) July 10, 2014
Sempre que he pogut he anat treient el cap al curs de matemàgia. El que no em podia perdre va ser el dinar del darrer dia del curs. Un dinar matemàtic amb molta màgia, al bar de la Facultat de Ciències de la UdG.
Sala de Graus Facultat Ciències @univgirona ben plena! Comença el curs #fcrimm amb @fblascoc i @miquelduran pic.twitter.com/l3d3wIW3Fe — Pep Anton Vieta (@pquimic) July 9, 2014
Matemàgia al bar de la Facultat de Ciències @univgirona amb @miquelduran Cloenda del curs #fcrimm pic.twitter.com/VZkJomQdjq— Pep Anton Vieta (@pquimic) July 10, 2014
El passat dimarts 8 de juliol vaig tenir el plaer de participar a El Pati de la Ciència de la Universitat d’Alacant. De la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital-Departament de Química Universitat de Girona. Ho vam fer amb el company Sergi Cot, estudinat que acaba el gran en Química UdG.
Fa anys que conec el projecte El Pati de la Ciència, m’han arribat vídeos a les mans de les sessions divulgatives i conec companys divulgadors científics del país i de tot l’estat que hi han participat. Va ser tot un honor rebre una trucada de la Professora Abril, ja fa uns quants mesos, convidant-nos a participar-hi.
Foto, Rafael Garcia Molina. Gràcies!
Unes quantes hores de tren (Gi-BCN Sants; BCN Sants-Alacant), animades i distretes ja que vàrem coincidir amb la bona amiga Julia, alacantina estudiant a la UdG. Una molt bona nit a la “Villa Universitaria” i una jornada que vàrem tancar amb un fantàstic arròs amb ànec al Campus de la Universitat d’Alacant. Conèixer als Professors Rafael Garcia Molina i Isabel Abril va ser un plaer i la conversa que vam tenir tot dinant, molt interessant.
Precisament vull acabar agraint l’excel·lent acollida a Alacant per part d’Isabel Abril i Rafael Garcia Molina. Va ser un plaer venir a participar i aprendre amb vosaltres. També vull felicitar-los pel 10è aniversari del fantàstic projecte i per haver estat seleccionats per a la final de Ciencia en Accion. El proper octubre ens trobarem al CosmoCaixa Barcelona!
Al tren de tornada.Hem participat a “El Pati de la Ciència” @ua_universitat Moltes gràcies per l’excel.lent acollida! pic.twitter.com/tjDAywqxhC
— Pep Anton Vieta (@pquimic) July 8, 2014
Des del passat dimecres fins avui divendres ha tingut lloc el VIII Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació, CIDUI 2014. Aquesta 8a edició del congrés organitzat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), UB, UAB, UPC, upf, UdG, UdL, URV i UOC, s’ha celebrat a Tarragona, acollit per la Universitat Rovira i Virgili.
Del web del CIDUI:
Des de l’organització de la primera edició l’any 2000, el CIDUI s’ha anat celebrant cada dos anys, com una iniciativa consolidada que aplega un gran nombre de professorat, i altres professionals de l’educació, empès per la voluntat de fer de la universitat una institució que respongui als reptes de la nostra societat.
Per aquest motiu, el context actual ens duu a proposar, per aquesta edició del CIDUI, un espai per a reflexionar i compartir sobre les respostes formatives que pot oferir la universitat per afavorir les necessitats dels estudiants, l’ocupabilitat i la competitivitat de les persones titulades. Els darrers anys han anat sorgint, en el nostre àmbit universitari, models formatius flexibles que intenten trobar l’equilibri entre la formació bàsica, les competències professionals i l’orientació al mercat laboral. Aquests models coincideixen en el fet de donar cada vegada més protagonisme a l’estudiantat, no només en el procés formatiu, sinó també en afavorir la seva participació en el context institucional, cercant la seva implicació i identificació amb aquest.
Al Palau de Congressos de Tarragona. Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació #CIDUI2014pic.twitter.com/fqOksjicoS
— Pep Anton Vieta (@pquimic) July 2, 2014
Aquests 3 dies vaig assistir a comunicacions molt interessants, descobrint noves aplicacions, eines i recursos a l’aula universitària així com a accions de creació de ponts universitat-secundària, tema que m’interessa especialment. Per part meva l’acció forta ja va arribar el 1r dia de congrés, quan vaig defensar la comunicació que vàrem presentar des de la Càtedra de cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG. Però no va pas ser una comunicació com la majoria que van tenir lloc al congrés. Des de la organització ja fa un parell de mesos que ens van demanar si volíem participar a una des les sessions monogràfiques que van muntar amb unes quantes de les propostes enviades. Va ser molt enriquidor, seure al voltant d’una taula amb altres companys que han treballat el tema dels MOOC i discutir durant una hora i mitja.
Academics’ identity constructions: As interesting speakers/ as promoters of students’ development/ as facilitators of learning #cidui14
— Pep Anton Vieta (@pquimic) July 3, 2014
I després de la tempesta de matinada… bon sol al Camp de Tarragona! Tot a punt pel darrer dia de congrés #cidui14pic.twitter.com/IQzH3k1Lpc
— Pep Anton Vieta (@pquimic) July 4, 2014
El lloc on es desenvolupa el #cidui14pic.twitter.com/yAiOfDSoRt
— CQUID (@cquidUPF) July 3, 2014
A la colenda del congrés es va anunciar que el proper CIDUI es celebrarà la Primavera-Estiu de 2016 a la Universitat de Autònoma de Barcelona.
400 inscripcions; 350 comunicacions; 16 anys; 8a edició del @CIDUI_congress Moltes gràcies als organitzadors i fins el proper! #cidui14 — Pep Anton Vieta (@pquimic) July 4, 2014
Del 30 de juny al 3 de juliol ha tingut lloc la 4a edició del Campus de Recerca PreBAT (Pre BATxillerat) organitzat per la Universitat de Girona organitza. El PreBAT ofereix als participants una estada de 4 dies a la Universitat de Girona, realitzant un seguit d’activitats pràctiques en els diferents campus, que tenen per objectiu incentivar-los a iniciar-se en la recerca. Es tarcta d’una de les actuacions emmarcada en el programa UdG4U, destinat a enfortir les relacions de la UdG amb l’ensenyament no universitari amb l’objectiu de captar i retenir talent preuniversitari.
Ahir els estudiants del Campus PreBAT varen descobrir la Facultat de ciències de la UdG i la recerca que s’hi desenvolupa. Vaig tenir el goig de participar a aquesta rebuda, oferint un parell de tallers demostratius per tal de mostrar-los la recerca en química.
La superconducció, amb l’espectacular experiment de l’imant levitant sobre una ceràmica tipus YBCO refrigerada, i la cel·la de combustible, amb l’experiment de l’electròlisi i l’electròlisi inversa fent córrer el cotxe amb cel·la de combustible i motor elèctric, varen ésser les eines emprades per a mostrar-la.
“Tren” flotant! #prebat14 pic.twitter.com/Kg6VGY5ic9
— 31♥ (@malumyworld) June 30, 2014
Flotaaaaaaaa!!! #prebat14 pic.twitter.com/fNmj2ake93
— Marc León (@Marclefri) June 30, 2014
#prebat14 Experimentant amb superconductors refredats amb nitrogen liquid pic.twitter.com/nfKEqGwLCk
— David Caules (@David51015) June 30, 2014
Taller de química amb @pquimic al #prebat14 @univgirona experimentant amb un cotxe d’hidrògen pic.twitter.com/PII4zeDPB7
— La UdG m’agrada (@LaUdGmagrada) June 30, 2014
Espectacular! Superconductor levitant sobre imants. Recerca en ciències @univgirona al Campus #prebat14 pic.twitter.com/5uvTYxAOpB
— Pep Anton Vieta (@pquimic) June 30, 2014
