Abans d’ahir va ser la diada de Sant Llorenç, data que ens indica la proximitat amb la nit de màxima visualització de la pluja de meteors més seguida de totes les de l’any, els Perseids; altrament coneguts com a les Llàgrimes de Sant Llorenç.
Imatge corresponent a l’APOD (Astronomy Picture of the Day) d’avui, presa des del llac de Balaton (Hungria) on, a mésa més d’un Perseid, s’aprecien altres objectes interessants com la via làctea.
Va ser al 1862 quan el cometa 109P/Swift-Tuttle va ser descobert (deu el seu nom compost als 2 observadors que el varen descobrir independentment) el qual descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys. Aquest cometa periòdic és el causant de les Llàgrimes de Sant Llorenç. Cada any la Terra travessa literalment la cua d’aquest cometa, de manera que les partícules de pols i sorra que la componen entren a l’atmosfera terrestre a gran velocitat (uns 59 km/s!!), i quan ho fan s’encenen. Això té lloc a una alçada d’uns 100 km sobre la superfície terrestre, on ens trobem nosaltres, els quals observem les precioses traces de llum al cel nocturn. Per tant, recordem que no consisteix en una pluja d’estrelles o estels, com la solem anomenar, sinó que es tracta de meteors.
Perseids. Imatge corresponent a l’APOD de 12 d’agost de 2007.
Popularment es coneixen com a “Llàgrimes de Sant Llorenç?” ja que la millor nit d’observació d’aquests meteors, per màxim nombre que en podem observar per unitat de temps, és la nit del 12 d’agost (i els dies propers). Data molt propera al dia 10 d’agost, festivitat de Sant Llorenç. Per tant és fàcil entendre que a l’Edat Mitja donessin explicació al fenomen que observaven al cel com a les llàgrimes que vessava Sant Llorenç degut al seu martiri a la graella de foc. I tècnicament aquesta pluja de meteors és coneguda com a els Perseids ja que els podem veure des de l’hemisferi Nord irradiant des de la constel•lació de Perseu, tal i com si sortissin d’ella.
L’activitat d’aquest fenomen recau entre el 17 de juliol i el 24 d’agost amb un màxim al 12 d’agost. Enguany aquest màxim s’espera de les 18.30 h del 12 d’agost a les 07.00 h UT del dia 13, segons la IMO (International Meteor Organitzation) amb una Taxa Horària Zenital de 100. La Taxa Horària Zenital (THZ), o en anglès Zenital Hour Rate (ZHR), d’una pluja de meteors és el nombre de meteors que un observador pot veure en una hora sota un cel clar i fosc amb el radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel) al zenit del punt d’observació.
Tal i com si es tractés de l’inici d’un acudit dolent, podem afirmar que aquest any tenim 1 bona notícia i una mala notícia. La bona és que durant aquests dies de màxima observació gaudirem d’un cel fosc, concretament la nit del 10 d’agost hem tingut Lluna Nova. La notícia dolenta (si més no aquí, a casa nostra) és la situació meteorològica. Durant aquesta setmana hem tingut força núvols que s’han interposat entre els observadors i els Perseids, i es preveu que segueixi essent així fins el que queda de setmana. Però tot i això podem provar sort i preparar-nos per observar el cel nocturn a l’espera d’aquest espectacle d’estiu entre esquerdes de núvols. La recomanació és d’anar a un indret fosc (amb la mínima contaminació lumínica possible), amb un bon tros de cel (que arbres o altres impediments no us tapin la volta celest) i estirar-se a terra per al d’observar la pluja a simple vista, tot mirant cap a la constel·lació de Perseu (per orientar-vos al cel nocturn us recomano l’ús d’un planisferi i l’ajuda d’una brúixola). Si els núvols us ho permeten, gaudiu de l’espectacle!
Més info a:
pepquimic.wordpress.com 
Bona descripció del fenomen!
Gràcies!