Premi Nobel de Química 2012. Així ho hem viscut des de la UdG.

Publicat el per

Després que ahir descobríssim que els guardonats amb el Premi Nobel de Física 2012 seran Serge Haroche i David J. Wineland “pels seus innovadors mètodes experimentals que han permès la mesura i manipulació de sistemes quàntics individuals”, avui ha estat el torn del de química.

Eren 3/4 de 12 del migdia quan, des d’un dels despatxos del Departament de Química de la Universitat de Girona, tal i com estava passant simultàniament a molts centres de recerca del planeta, un grup d’investigadors estàvem davant la pantalla d’aquest ordinador on ara escric. En directe, des de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, estava a punt de comparèixer el comitè Nobel per anunciar el/s guardonat/s amb el Premi Nobel de Química 2012. Es respirava solemnitat; l’emoció es podia palpar.

D’aquesta manera hem descobert, en directe a través de la retransmissió per streaming al web http://www.nobelprize.org que el Premi Nobel de Química 2012 serà atorgat a  Robert J. Lefkowitz (Duke University) i Brian K. Kobilka (Stanford Univeristy) “pels estudis sobre receptors acoblats a les proteïnes G (GPCRs)”.

El següent esquema, que trobem a la information for the public -publicada avui al web dels Nobel-, és molt entenedor i deixa clar el mecanisme pel qual la proteïna G és activada per la interacció d’una certa molècula activa (hormona a l’esquema) sobre el receptor transmembrana GPCR, com si d’un interruptor es tractés.

A la família d’aquests GPCR trobem receptors per a l’adrenalina, la dopamina, la serotonina, la llum, l’olor, el gust… La majoria dels processos fisiològics tenen lloc mitjançant els GPCRs. I cal destacar que al voltant del 50 % dels fàrmacs actuals actuen mitjançant la interacció amb aquests receptors. Per tant, el seu estudi porta a unes línies de recerca molt interessants pel que fa a la medicació dirigida i selectiva. Un estudi que ha merescut el Premi Nobel de Química 2012.

Com cada esdeveniment destacat al món de la química, el Professor Poliakoff, i aquest cop acompanyat per Barrie Kellam -també investigador a la University of Nottingham School of Chemistry- ens parla d’aquest Nobel de la millor forma possible… mitjançant un estricte però divulgatiu PeriodicVídeo.

Referències i més info:

Deixa un comentari