La molècula d’aigua està formada per 2 àtoms d’H i 1 àtom d’O. Mitjançant un procés d’electròlisi, fent-li passar corrent elèctric a través seu, aconseguim la descomposició d’aquesta H2O en H2 i O2. Evidentment s’obtenen els 2 gasos esmentats en proporció 2:1, és a dir, el nombre de molècules d’H2 produïdes és el doble del de molècules d’O2 i, per tant, assumint unes condicions iguals de pressió i temperatura pels dos gasos, el volum d’H2 desprès és el doble que el d’O2. El corrent elèctric necessari per dur a terme el procés electrolític l’apliquem mitjançant un transformador connectat a la xarxa elèctrica i 2 elèctrodes que submergim a l’aigua cadascun dels quals estan connectats a un pol de la font de corrent. Ara bé, perquè el circuit elèctric es tanqui cal que els electrons puguin ésser conduits pel medi aquós (des d’un elèctrode a l’altre) i, com bé sabem, l’aigua destil·lada (amb molt baixa concentració d’ions, quasi bé aigua pura) presenta una conductivitat elèctrica molt baixa, per tant per poder dur a terme el procés electrolític es requereix l’addició d’un electròlit a l’aigua pura. L’electròlit ha de ser una substància soluble en aigua la qual en ésser addicionada en la segona es dissociï en els seus anions i cations. Així, com a electròlit podem utilitzar un àcid, una base o una sal.
Esquema del moviment dels electrons i trencament de l’H2O en l’electròlisi de l’aigua.
En el nostre cas, per dur a terme l’experiment de l’electròlisi de l’H2O hem utilitzat un erlenmeyer de 500 mL que l’hem omplert amb una dissolució d’àcid sulfúric 1 M (H2SO4 és l’electròlit), 2 elèctrodes de Pt (on el càtode està carregat negativament i l’ànode és positiu) i un transformador de 24 V.
La nostra cel·la electrolítica.
La reacció neta que té lloc a la nostra electròlisi és la següent:
Per tal de demostrar el poder explosiu de la mescla de gasos H2 i O2 fem un 2n experiment on creem una petita bombolla amb la mescla gasosa provinent de l’electròlisi i hi acostarem un misto. Per fer-ho només necessitem un tub de goma, un tap per l’erlenmeyer amb 3 forats (mà de trepant) i una solució sabonosa, nosaltres concretament vàrem fer la tradicional H2O/glicerina/sabó líquid (80:10:10) .
Sense més preàmbuls, aquí tenim el vídeo del nostre experiment:
Aquest experiment, que el vàrem dur a terme la setmana passada durant el 2n Jove Campus de Recerca per tal de complementar la part experimental del Treball de Recerca de l’Helena Canet, l’hem d’agrair molt especialment a Josep Corominas que ens va encuriosir amb l’experiment de les “bombolles explosives” aquella jornada divulgativa al Saló de l’ensenyament i que ara ens ha passat el procediment per reproduir-lo. Gràcies !
pepquimic.wordpress.com 
Hola Pep,
si em permets, enllaço aquest post a una ressenya que faig al meu bloc sobre el llibre El doctor Ox, de Jules Verne, i que té una certa relació.
Salutacions.
David.
lleixes.blogspot.com
Perfecte David, encantat!
Retroenllaç: Benvinguts a la Facultat, alumnes de Farners « Pepquímic