Estalella, l’exposició

22

Josep Estalella va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1879 i va morir a Barcelona l’any 1938. Llicenciat en Ciències Fisicoquímiques per la Universitat de Barcelona (1898), Estalella, que tenia ànima d’enginyer, va conservar sempre una inclinació perticular per la ciència aplicada, i no es va estar d’exercir la pràctica professional sempre que va poder. Va arribar a l’Institut de Girona el maig de 1905 com a catedràtic de Física i Química. Estalella va fer les classes més participatives, va afavorir la interacció amb els alumnes i es va basar sobretot en l’ensenyament pràctic. Després de la seva estada a Girona, es va incorporar a l‘Instituto-Escuela de Madrid. Pocs anys després se’n va anar a Tarragona, on va exercir de catedràtic a l’Institut de Tarragona (1921-1932). A partir d’aquell moment, la seva vida va estar estretament lligada a la renovació republicana i a la història de la política educativa de la Generalitat. El 1932 es va convertir en el director de l‘Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat de Catalunya.

El seu llibre més celebrat, Ciència recreativa, va ser publicat el 1918 –el mateix any que va marxar de Girona-, i és evident que el va preparar mentre residia a la ciutat. El llibre és un interessant text de divulgació que insisteix en curiositats i fenòmens científics amb la voluntat d’entretenir… i ensenyar. És un llibre que va ser reeditat diverses vegades fins l’any 1979, i després novament el 2007, però aleshores com a facsímil i ampliat amb comentaris actuals.

Avui assistim a una renovació, en aquests primers anys dels segle XXI, gràcies a les noves tecnologies de la comunicació.

Aquest escrit de Joan Miró (química UdG) és la porta d’entrada cap al món de la Ciència recreativa, tal i com si es tractés d’aquell cau de conills per on s’etrava al País de les Meravelles…

A la Fontana d’Or de Girona i fins al 14 de desembre es pot visitar l’exquisita exposició “CIÈNCIA RECREATIVA. De Josep Estalella al segle XXI“. Des de que es va inaugurar que volia visitar aquesta exposició però no en vaig tenir ocasió fins divendres passat. És realment com entar en un ambient màgic, tant fosc i amb aquells instruemnts de laboratori del segle passat (o de l’altre) intercalats amb experiments-invents d’aquells que es poden fer a casa… i, sorpresa! només d’entrar sento la veu d’en Pep Duran…(?) busco…i tobo una gran pantalla de televisió on surt fent els seus experiments de química recreativa, tot intercalant-se amb els interessants experiments de física recreativa d’un professor del País Valencià (del qual no em vaig apuntar el nom, gran error…).

A l’exposició hi trobareu moltes coses curioses i interessants (a més dels coneguts jocs d’equilibri d’Estalella)

forquilles

una de les que em va cridar més l’atenció, perquè precisament aquesta passada setmana n’estava fent recerca des de que en Carbó-Dorca en va parlar a classe, va ser  el trobar-me de cara a cara amb les 4 dimensions, amb un hipercub, o més ben dit amb 8 d’ells.

dsc03953

En una vitrina es trobava aquesta “creu hipercúbica”, com la del quadre d’en Dalí Corpus hipercúbicus on s’hi representa Crist sobreposat sobre aquesta creu hipercúbica gravitant sobre un cel fosc (com a curiositat podem veure Gala caracteritzada com la Mare de Déu al peu de la creu).

dali

Això només és un petit tast de l’exposició, la qual recomano fermament a tothom, grans i petits. Només cal un prerequisit abans d’entrar-hi, la curiositat.

7 pensaments sobre “Estalella, l’exposició

  1. Pepquimic,

    La maqueta pertany al módul “Del jeroglífic de la Barroca a Salvador Dalí” i fa referència a: “Si Dalí hagues viscut el segle XXI, el quadre Corpus hipercubicus seria diferent. Segurament la creu hagués incorporat noves tecnologies, més dimensions…”

    És una proposta d’un cub a la 5 dimensió: un penteract
    -Un quadrat te 4 segments
    -Un cub te 6 quadrats
    -Un tesseract o hipercub (cub 4D) té 8 cubs
    -Un penteract (cub 5D) ha de tenir… 10 hipercubs

    La maqueta te aquests 10 hipercubs:
    – 8 hipercubs (cub 4D representat com un cub dins d’un altre cub) col·locats com el tesseract (cub 4D desplegat 3D)
    – 1 hipercub interior (a la foto s’endevina)
    – 1 hipercub exterior (el del vidre de l’aparador).
    Per tant, es proposa un penteract!!!

  2. Pepquimic,

    El nom del profesor del Pais Valencià és Rafael Garcia Molina, catedràtic de Fisica Aplicada a la Universidad de Murcia.

  3. Molts gràcies Josep per les informacions donades, tant la refernt als penteract com el nom de Rafael Garcia. Ah, i moltes felicitats per l’exposició, realment era per disfrutar!

  4. Retroenllaç: Geometria de sabó, l’univers màgic d’Aubanell « Pepquímic

  5. Retroenllaç: Geometria i bombolles de sabó « Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital

  6. Retroenllaç: El futur de la ciència? « Pepquímic

Deixa un comentari