Avui hem tingut una tarda entretinguda, a la Facultat (School of Chemistry de la University of Nottingham).
Eren les 5 de la tarda (del vespre, aquí), hora de marxar però, abans d’adonar-me que era força tard per ésser encara al despatx… ha sonat l’alarma d’emergència. Suor freda… el primer cop que m’hi trobo, a la Universitat britànica, i sol al despatx (el Professor Poliakoff està a l’estranger per feina i els amics que quedaven a la Facultat eren al laboratori). Quan passava a la UdG m’ho agafava amb més alegria (“deu ser un simulacre”, pensava allà, i solia encertar-la; una vegada vaig ser jo mateix, petita badada al laboratori…). Avui i aquí però no era així, tal com m’anaven dient els companys que em trobava baixant per l’escala (sense corredisses, tothom sabent què havia de fer… protocol massa eficient… m’ha inquietat).
Desallotjament School of Chemistry, University of nottingham; 29 May 2013.
I quan he pogut respirar l’aire fresc i humit de l’exterior de la facultat ja ho he vist tot molt més clar. Hem estat afortunats que en aquell moment no plogués, tal i com ha passat durant bona part del dia. I durant el quart d’hora que hem estat esperant, mirant fixament la Facultat, de lluny, des de la gespa, com si esperéssim que a l’edifici li passés alguna cosa, he recordat el divertit (aquell cop m’ho va semblar ja que ho vaig veure en diferit) Periodic Vídeo sobre el triòxid de crom, amb el qual el Professor Poliakoff (que, com comenta al vídeo, precisament és l’Oficial de Seguretat de la Facultat) també va fer saltar l’alarma a causa de la fumera produïda per la reacció d’oxidació entre el triòxid de crom i l’etanol per donar acetaldehid.
Aquí el tenim!
Per cert, confirmat que avui no ha estat un simulacre, però tampoc ha rsultat ser cap cosa seriosa. S’ha actuat bé i ningú ha pres mal. Això sí, ha estat una necessària pràctica, amb gran mostra de seguretat, per quan sigui necessari 🙂
pepquimic.wordpress.com 
A nosaltres ens passa cada dos per tres. Tenen uns detectors molt sensibles, en aquest país! Per sort mai és res greu, però això sí, normalment acabes mullat d’esperar mitja hora fora a la intempèrie.
Doncs ja veig que hauré d’estar amb l’abric sempre ben a prop per si hem de tornar a córrer, Salvador 😉
Ostres!! Quina gràcia això de les alarmes als Departaments de Química!!
A la UB no m’ha passat mai (potser perquè sóc a Física) però ara porto tres setmanes a un Departament de Química i ja portem 2 simulacres, un petit incendi, un tall de corrent (amb el posterior risc d’alarma) i el que vindrà..
PS: O potser és que al Regne Unit són tots més curosos amb les alarmes i s’ho prenen més seriosament.